Avinyó

Estem davant un altre poble amb poca informació disponible, encara que certament existeixen dades d’interès. Avinyó era un poble que, segons el cens de 1936, tenia 1.722 habitants. El municipi disposava de diverses fàbriques de teixits, com per exemple Indústries Morera.

D’aquesta població existeix una petita dada curiosa. En el període de 1890-1900 La Tramuntana, degà de la premsa anarquista de l’època, va rebre un donatiu des d’Avinyó. Però des de llavors i fins a la guerra no existeixen dades fiables de cap organització revolucionària. Solament, consta un grup afí del POUM a Avinyó, cap a 1936.

La República es va proclamar de manera pacífica i va prendre possessió de l’alcaldia el republicà Mena Palat Manau, que va durar fins a maig de 1933. La vida política del poble es trobava polaritzada entre Esquerra Republicana i la Lliga Regionalista.

El Sindicat Únic de la CNT no es va fundar fins començada la guerra. La CNT va néixer a partir de militants d’Esquerra Republicana, que es van passar a la Confederació en començar el conflicte bèl·lic. Va ser tota una escissió d’almenys una vintena de militants, liderada per Josep Figuerola Ibáñez, president d’ERC, i Quintí Coll Alsina, que a partir de llavors serà el líder de la CNT local.¹

Coll era contractista d’obres i portava bastants anys rebent contractes de l’Ajuntament. Era militant d’ERC, i el 1934 va presidir la comissió gestora de l’Ajuntament alguns mesos entre 1933² i l’1 de febrer de 1934, quan el Consell Municipal va passar a estar presidit pel conservador Rafael Guiteras Soldevila. Guiteras va ser guanyador de les eleccions municipals de gener amb bastant solvència.

El 1934, en ser destituït l’Ajuntament després de la Revolució d’Octubre, les autoritats militars van constituir un nou consistori de dretes presidit per l’esmentat Rafael Guiteras. Uns mesos després va ser ampliat amb nous membres que havien pertangut prèviament o que havien treballat per a l’Ajuntament. Li van oferir una conselleria a l’esmentat Coll Alsina, però aquest la va rebutjar. És bastant plausible pensar que Coll no era cap revolucionari però que amb el transcurs del temps es va anar radicalitzant, que és una trajectòria política molt comuna als anys 1930.

Al poble no hi va haver una revolució, com va ocórrer en altres llocs el 1934. No obstant això, sí que hi va haver diversos detinguts per les autoritats militars, com ara Josep Agramunt Blanch, Pere Ciuró Llimargas, Jaume Franquesa Vidal, els germans Lluís i Josep Griera Agramunt, Lluís Illa Noguera, Joan Manubens Morral, Josep Posa Serra i Pere Ubals Corominas.³ Tots van ser enviats a la presó de Manresa i posats en llibertat unes setmanes després.

Per a entendre l’alcaldia de Guiteras durant el Bienni Negre, cal dir que les actes municipals van continuar escrivint-se en català, ja que al poble no existia cap amenaça d’unir-se al moviment revolucionari d’Octubre. En aquells dies, l’ajuntament li va enviar un comunicat d’adhesió al general Batet. Segurament, per aquesta raó, el febrer de 1936 va canviar totalment la correlació de forces i va guanyar les eleccions el Front Popular amb una majoria bastant àmplia. No obstant això, com l’ajuntament no havia estat dissolt per les autoritats militars el 1934, tampoc va haver de ser restituït. Per tant, Guiteras va seguir en el càrrec fins a la guerra.

Començada la guerra, el 22 de juliol de 1936, Avinyó va rebre una milícia que arribava des de Manresa, enviada pel Comitè Comarcal del Front Popular. Estava comandada per Magí Gamisans Saulí, destacat militant del POUM de Manresa. Gamisans li va cedir l’ajuntament a Josep Maria Serra Altimiras (alcalde accidental), Joan Alsina Ferrer i a Rossend Alsina Comas, membres del consistori, tots d’ERC, i a més a Àngel Griera Gramunt (president del Comitè Local Antifeixista, en aquells dies membre d’ERC, encara que de seguida es passaria al POUM) i als ja nomenats Josep Figuerola i Quintí Coll. Gamisans els va donar un discurs exaltant la necessitat que es fessin càrrec de la vida local i “intensifiquessin el seu amor per la cultura per a solidificar una república democràtica”.⁴

En aquest moment ens podem imaginar que es va obrir la caixa dels trons. Si bé el comitè no va impulsar cap acte de violència directament, el dia 21 ja s’hi assaltaria la casa del recentment destituït alcalde, Rafael Guitart.⁵ En aquell registre va ser ferit un fill d’aquest, Florenci. El 23 una multitud exaltada va assaltar totes les esglésies i capelles del municipi i es van cremar les imatges religioses i altres objectes de valor patrimonial i simbòlic. El 12 d’agost van ser detinguts i enviats a Barcelona set veïns del poble, acusats de ser reaccionaris i feixistes. Amb ells hi anaven altres quatre detinguts d’Artés.

Al poble hi va haver cinc persones assassinades en aquells dies: el reverend Josep Ruaix Garriga i Josep Iglesias Grau, detinguts i assassinats per forasters procedents de Sallent el 25 de juliol; Joan Roca Riera, el 14 d’agost, i Lluís Iglesias Grau, el 19 de març de 1937. En el cas de Roca, germà de Josep Roca Dalmau, exalcalde d’Artés, van ser acusats diversos veïns del poble, com ara Josep Ubals Mas, Lluís Gabarrós Casellas i Antoni Careta Reixach, encara que a les declaracions s’apuntava com els veritables autors materials a uns guàrdies que venien de Moià i Artés. En el cas de Lluís Iglesias va ser acusat el veí Miquel Torrens Casas.⁶ També va ser assassinat – per un comitè “foraster” (suposadament el de Sallent) – Bonaventura Vilarasau Torras, encarregat d’una fàbrica.⁷

Pedro Flores recorda que un grup de la CNT va anar a Avinyó perquè havien sorgit diferències amb el POUM i també amb un grup de guàrdies que havien tirotejat un camió de la col·lectivitat. Amb els del POUM aviat van arreglar l’assumpte, mentre que van veure que els guàrdies (alguns directament implicats en els assassinats de l’estiu) es comportaven com si fossin amos del poble i el comitè estigués a les seves ordres. Més endavant, van ser detinguts per unes patrulles de milicians procedents de Manresa en quatre o cinc camions.⁸

Al poble es va col·lectivitzar tot excepte el petit comerç. Fins i tot es van col·lectivitzar terres conformant la col·lectivitat agrària anomenada Col·lectiva Camperola d’Horta d’Avinyó, CNT-AIT.⁹ La CNT fins i tot va tenir un sindicat de pagesos, presidit per Genís Careta.¹⁰ Van enviar delegacions als Plens Regionals de Pagesos de la CNT de gener de 1937 i de gener de 1938, com també va fer la col·lectivitat de Horta d’Avinyó, que per a 1937 hi declarava 40 membres.¹¹ A més, ens han arribat els noms del comitè de control de la fàbrica Morera: Pere Coll Iglesias i Josep Ballaró Riera per la CNT i Josep Vilarasau Costa i l’antic alcalde de 1931-33, Mena Palat Manau per la UGT.¹²

El secretari general de la CNT a Avinyó va ser en Genís Careta. Ell va ser l’encarregat de legalitzar la situació de les expropiacions de propietats dels dretans. La CNT va ocupar dues terres, que van ser explotades per una petita col·lectivitat de famílies. Això sense comptar amb la col·lectivitat de Horta.

Podem veure que la CNT tenia bastant força al poble, encara que la UGT també va créixer molt, aconseguint, segons les seves pròpies dades, 630 afiliats al setembre de 1937.¹³ La CNT no ofereix dades concretes, així que només podem fer una estimació basada en el cens de població i les dades de la UGT.¹⁴ Segons això, CNT no podria sobrepassar en molt els 300 afiliats, quedant amb tota seguretat per sota de la UGT (tret que aquesta hagués exagerat el seu número).

A tot això, caldria afegir que també es va crear una agrupació de Joventuts Llibertàries el 28 d’abril de 1937, consolidant així la seva presència. La junta estava formada per Marc Herms Careta, Jaume Tort Oller (secretari i sotssecretari, respectivament), Josep Xuclà, Enric Codina Romea, Antoni Prat Suñol (tresorer, comptador i bibliotecari, respectivament), i per Lluís Pujolar i Lluís Gabarrós, com a vocals.¹⁵

Antoni Costa Careta va escriure un article per a Solidaritat Obrera¹⁶ on es relaten els progressos fets per la CNT al poble. Comenta que, des de l’1 de setembre, existia una col·lectivitat del ram de la construcció, una altra de la del ram de la fusta i que per aquests dies s’estava preparant una altra d’electricistes. També comenta que estaven fent instrucció militar, dirigida aquesta per Josep Figuerola, Miquel Torrens i Josep Morral, tots tres de la CNT.

Entre els voluntaris a les milícies, es troben els següents noms entre els quals es van anar amb la Columna Terra i Llibertat cap als fronts de Madrid: Enric Codina, Josep Espés Vallés, Lluís Ubals Mas i Josep Yuclà. No es tenen informacions de què va ser d’ells, tret que Ubals va ser detingut després de la guerra. Va participar en la batalla de la Alfambra. Després de la seva detenció en Visiedo, va ser internat al batalló de treballadors de la Vall del Baztán, del qual va poder desertar passant a França. Es va enrolar a la Legió Estrangera i en la Guerra Mundial va ser destinat al Marroc Francés.¹⁷

A nivell polític podem constatar la creació d’un Comitè d’Enllaç Antifeixista, de caràcter polític-militar, que estava presidit per Ramon Estrada de la CNT; Clemente Prat (UGT), vicepresident; Anton Careta (UR), secretari; vocals: Eusebi Sellarés (POUM), Fortià Roque (CNT), Ignasi Vendrell (UGT) i Andreu Guardiola (UR). Àngel Griera (POUM) era el cap de les milícies.¹⁸

El predomini de la CNT el podem constatar també per la composició del Consell Municipal el 20 d’octubre de 1936. Estava conformat per Ramon Estrada Coll, Miquel Torrents Casas i Francesc Sió Soler per la CNT; Eusebi Sallarés Blanch i Àngel Griera Gramunt pel POUM; Ignasi Vendrell Uró, Climent Prat Aloy i Valentí Ubals Mas, pel PSUC; Anton Careta Reixach, Andreu Guardiola Santacreu i Josep Griera Gramunt per Unió de Rabassaires. El més votat per a ser alcalde va ser Miquel Torrents, de la CNT. Uns dies més tardes va assumir el càrrec Antoni Careta, qui el va exercir fins el mes de març.

Crida l’atenció l’absència d’Esquerra Republicana tant del comitè com de l’ajuntament. Recordem que havia estat l’autèntic “partit-mare” de tots els altres, d’on van sortir la majoria de militants destacats de tots els partits de la guerra. Més endavant es va corregir aquesta situació, però s’intueix que la fugida de militants el va afectar profundament.

Al març de 1937 l’alcaldia va passar a les mans de Quintí Coll, qui es va mantenir en el càrrec fins a novembre d’aquell any. Llavors es van reconstituir els ajuntaments catalans i de nou va ser escollit per al càrrec Antoni Careta. Aquesta vegada va estar a l’alcaldia fins al mes de maig, quan va ser cridat a files. Fins al final de la guerra el Consell Municipal va estar presidit per Josep Agramunt Blanch, d’ERC i UR.

El 1937 hi va haver un assassinat de caràcter polític-social. Es tractava de Josep Roig, president del Sindicat de Camperols de la CNT de Horta d’Avinyó. El seu cadàver va aparèixer cremat i desfigurat a la carrera que uneix Horta amb Avinyó. Li havien matat a cops i el van arrossegar amb un cotxe durant centenars de metres. Per aquest succés luctuós van ser detinguts els veïns Fortià Roque Munt, Emili Illa Pujol i Mariano Caldera Soler. Van ser jutjats pel Tribunal Popular de Manresa.¹⁹ Es tractava d’enemics del mort, qui havia protegit gelosament a totes els persones del seu poble dels fets de l’estiu de 1936, cosa que suposadament no degué ser del grat d’aquests detinguts. I és que els dos primers apareixen en la Causa General com a membres dels comitès o patrullers. Per aquesta època també va ser assassinat l’abans esmentat Lluís Iglesias.

Però a més hi va have també un tercer assassinat en aquesta època, el dels veïns Jaume Oliva i Jaume Herms. Tots dos van ser detinguts per haver abusat d’una nena de set anys, que venia refugiada de Madrid. La seva violació va ser certificada pel metge del poble, el Dr. Atilano Herms i es va comunicar al Comitè d’Investigació de Manresa. Aquest es composava d’uns guàrdies d’assalt que es van fer càrrec de l’interrogatori, i tot indica que els van ajusticiar aquell mateix dia, pot ser amb el concurs del veïnat.²⁰

Al maig de 1938 va ser detingut i empresonat a la presó de Manresa, l’exalcalde Rafael Guiteras Soldevila i la seva esposa per tenir als seus dos fills, Josep i Florenci, a les files nacionals. Guiteras va ser condemnat a quatre mesos de presó i a pagar una multa de 5.000 pessetes.

Finalment, en el transcurs de la guerra van morir almenys vuit joves del poble en diferents batalles. I després de la guerra 44 persones van ser jutjades sumaríssimament. D’aquestes van ser executats Anton Careta Reixach (UR), Vicenç Casals Amblás, Quintí Coll Alsina (CNT) i Josep Figuerola Ibáñez (CNT). Josep Ubals Mas (CNT, UR) va ser condemnat a mort, encara que després li va ser commutada per cadena perpètua. Amb els anys va poder sortir de presó.

Al no existir actes dels plens municipals no podem conèixer l’evolució política del consistori. A les primeres actes del franquisme està escrit l’últim alcalde republicà, que va ser Josep Agramunt Blanc. Al febrer va prendre possessió una Comissió Gestora, liderada per l’alcalde franquista Josep Careta Puig.²¹

1. Butlletí, n.130. Esquerra Republicana de Catalunya. Papers recuperats del franquisme. Arxiu Comarcal del Bages. A la primavera de 1936 Quintí Coll tenia el càrrec de fiscal del jutjat municipal. ↩︎
2. Va entrar a la Comissió Gestora el 25 de maig de 1933 en virtut de la Llei del 25 de Març de 1933, segons la qual els ajuntaments haurien de constituir una comissió gestora en espera de les eleccions municipals. DOGC, 29/03/1933. ↩︎
3. Llistat recollit a López Esteve, Manuel (2012). ↩︎
4. Papers de Comptes de l’Ajuntament, 1936. Arxiu Municipal d’Avinyó ↩︎
5. Segons la Causa General, Gutiérrez Soldevila va ser detingut el 1938 perquè els seus fills van desertar a l’Exèrcit Nacional. ↩︎
6. Causa General, Avinyó. ↩︎
7. Podeu veure el testimoni del seu fill: http://www1.memoria.cat/repressions/testimoni-de-pere-vilarasau-serracanta ↩︎
8. Flores, Pedro. Memòries. pp. 103-105. ↩︎
9. CDMH, Salamanca. Político-Social – Barcelona, Generalitat – Ligall, 920, 1, 115 ↩︎
10. CDMH, Salamanca. Político-Social – Barcelona, Generalitat – Ligall, 920, 1, 819 ↩︎
11. CDMH, Salamanca. Político-Social – Barcelona, Generalitat – Ligall, 920, 1, 176 ↩︎
12. CDMH, Salamanca. Político-Social – Barcelona, Generalitat – Ligall, 1480-2, 299. ↩︎
13. Dades al III Congrés de la UGT de Catalunya. Papers recuperats del franquisme. Sindicats. Arxiu Comarcal del Bages ↩︎
14. Oficis Varis d’UGT declarava haver-se constituït el 2 de setembre de 1936. Tenia el seu local en la Plaça Macià, 14. Comptava amb 290 afiliats dels quals 220 eren considerats com a cotitzants. Estadística per a l’III Congrés dels Organitzacions de la Va unir General del Treball a Catalunya. Papers recuperats del franquisme a l’Arxiu Comarcal del Bages. Carpeta Sindicats. Arxiu Comarcal del Bages. A un altre paper del 14 de setembre, corregeixen a l’alça les seves dades: 340 afiliats i 300 cotitzants, constituït el 20 d’agost. ↩︎
15. CDMH, Salamanca. Político-Social – Barcelona, Generalitat – Ligall, 140, 4, 3, 52 ↩︎
16. Solidaridad Obrera, 24/11/1936, p. 10 ↩︎
17. Converses amb Helena Vilà (2022), neboda-neta de Josep Ubals. ↩︎
18. Pozo González, Josep Antoni (2002). El poder revolucionari a Catalunya, durant els mesos de juliol a octubre de 1936 (Tesina). Volum III. p. 59. Fem notar que Griera venia d’ERC i ara figurava com a militant del POUM. ↩︎
19. El Pla de Bages, 12/04/1937. ↩︎
20. Declaració Sumària d’Antonio Careta Reixach, Arxiu Militar del Tribunal Tercer de Barcelona. ↩︎
21. Llibre d’Actes del Ajuntament d’Avinyó. 1939. Arxiu Municipal d’Avinyó. ↩︎