Com hem vist al capítol corresponent a Calders, Monistrol de Calders va formar part, administrativament, d’aquest municipi fins a 1934, moment en el qual va segregar-se. L’origen de Monistrol, quant a nucli de població estable, es remunta no més enllà del segle XVI. L’ocupació econòmica es basava en l’explotació forestal, encara que al segle XVIII es va ampliar a la vinya i una mica d’olivera. A la mateixa època es va introduir l’explotació tèxtil que tenia com a base tallers familiars. Dècades més tard, al segle XIX, es va instal·lar una fàbrica de teixits, pròpiament dita, la de Filats i Teixits de Cotó Fills de Rafael Clarassó, consorci que tenia altres fàbriques a Calders, Santpedor i Sant Martí de Provençals (Barcelona). Així que econòmicament gran part de la població depenia d’aquesta fàbrica.
A nivell social, la plantilla de la fàbrica va intentar crear un Sindicat Únic el 1922. No obstant això, aquesta iniciativa va ser impedida pels reaccionaris del poble, amb la direcció de l’empresa al capdavant.
Una dècada després, el 1932, va obrir una llibreria al poble que immediatament va provocar un petit escàndol, ja que venia Solidaridad Obrera i bastantes llibres anarquistes i naturistes. Estava regentada per un tal Canet (que potser es tractaria de Joan Canet Puigmartí). Com que ja començava a ser freqüentada per treballadors i treballadores de la fàbrica i tenia una mica de clientela, la llibreria va ser objecte d’atacs verbals que al poc temps es van convertir en trencament de vidres tal com denunciava Jaume Carrió des de la Soli.1 Al final, la llibreria va ser incendiada i va haver de tancar.2 Des de la CNT van acusar directament els reaccionaris del poble i als capellans.
El 1934, l’exèrcit va ocupar el poble per a sufocar la Revolució d’Octubre, que a penes havia tingut cap impacte. S’hi va nomenar una Comissió Gestora que va ser presidida per Matías Saladich Catot. Més tard prendria el seu relleu com a alcalde el ciutadà Dionís Puigmartí Jo. El 1936, després de les eleccions de febrer, va tenir l’alcaldia Josep Sallàs Ponsa, encara que aviat en Dionís Puigmartí va tornar a ocupar l’alcaldia. No obstant això, el seu govern municipal va ser molt inestable i aviat li va cedir l’alcaldia a Pere Rusinyol Vidal. Com era un municipi petit, amb 773 persones censades el 1936, el Consell Municipal es componia solament d’un alcalde i tres consellers. Aquest va ser el consistori que va arribar a la guerra.
En els primers compassos de la guerra, el dia 25 de juliol, va arribar un camió amb milicians de Navarcles. Van entrar a l’Església parroquial, van treure les imatges i diversos objectes religiosos i els van cremar a la plaça. Aquest va ser el primer contacte de Monistrol amb la guerra. Es desconeix qui eren aquells milicians, encara que podrien haver sigut els mateixos que van anar a Talamanca i tal vegada també a Moià.
En aquells dies es va crear un Comitè Revolucionari Antifeixista. Estava format, segons la Causa General, per Florenci Saladich Vinyeta, president, Jaume Santasmans Portí, Pere Farrés, Josep Picanyol Pinto, Josep Valls Estiragues, Narcís Santasmans Portí i Joan Canadell Rosinyol. És bastant probable que fos una barreja entre treballadors del tèxtil i rabassaires.
El Consell Municipal no va celebrar cap sessió fins al 5 d’agost. En aquell Ple van dimitir els dos consellers de dretes, entrant a substituir-los l’esmentat Canadell i l’Isidre Jo Rusinyol com a representants d’ERC, que segurament s’acabava de constituir formalment en aquests mateixos dies.
El 8 d’agost, va tenir lloc l’únic assassinat d’aquells dies atribuit al comitè. El director de la fàbrica, Josep Vias Ferran va aparèixer mort al terme de Sant Fruitós de Bages, encara que tot apuntava a una autoria del Comitè de Monistrol. També cal tenir en compta que aquest mateix dia van aparèixer morts en els voltants de Monistrol l’exalcalde i l’exsecretari municipal de Calders, provocant un fort impacte psicològic per a la població. I per si això fos poc, just en el mateix dia, tres homes armats van irrompre a Mas Rubió, i van disparar sobre Bartolomé Pineda, ferint-lo. Entre els acusats estava Lluís Capdevila Tresserres, que havia anat acompanyat per dos membres del Comitè. Capdevila havia treballat per a Pineda i tot apunta a una venjança personal.
A continuació, es van confiscar les terres i edificis propietat de dretans i religiosos. El PSUC es va instal·lar al local de la Federació de Joves Cristians, a la Plaça de la República, 7. La UGT a la torre de la família Clarassó, al carrer Macià, 15. Per part seva, la CNT es va instal·lar a la torre d’estiueig de Ramon Estrada Saladich, al carrer Ferrer i Guàrdia, 5. A aquest Ramon Estrada la CNT li va imposar un impost de guerra, que va pagar en part. Però de seguida va travessar la frontera i es va passar al bàndol Nacional, cosa amb la qual va ser declarat oficialment com a facciós. Diversos terrenys de les famílies Escaler i Roger, així com terres del rector van ser emprats per a iniciar una col·lectivitat.3 Al desembre es van considerar de “utilitat pública” els horts de Dalmet.
El 15 d’octubre es va constituir el nou Consell Municipal, amb Vicenç Puigmartí Canadell, Marià Comellas Catot i Joan Puimartí Catot, com a representants d’ERC; Josep Picanyol Prat, Joan Vilaclara Catot i Josep Comasolivas Puigmartí, pel PSUC-UGT; Joan Puigmartí Puigmartí, Evarist Pla Hosta, Joan Catot Santasens i Jaume Farell Carrió, per la CNT; i Rafael Vilatarsana Puigmartí, pel Sindicat Agrícola Rabassaire. Es va nomenar alcalde a Vicenç Puigmartí. A més, el nou secretari municipal va ser Josep Valls Casas, de la CNT. La Confederació es va fer càrrec de la comissió de Seguretat i la de Treball.
Podem constatar el gran poder municipal que havia aconseguit la CNT, que donava l’aparença de ser la principal força del municipi per aquella època. Aquesta impressió la confirma la seva primera proposta, feta el 20 d’octubre, que no va ser una altra que canviar el nom del municipi a Monistrol de Bages, la qual cosa va ser aprovat per unanimitat. La CNT també va aconseguir que l’Ajuntament limités l’horari dels cafès i prohibís el joc implantant una “moral revolucionària” més acord amb la situació de guerra que es vivia.
Al desembre es va canviar de nom el carrer de Baix (de “baix”) per Joan Saladich Vinyeta, que era un jove milicià de Monistrol caigut en el Front de Madrid.4 Havia anat al front amb la Columna Llibertat, columna del PSUC. No es té informació sobre altres milicians més de la localitat, la qual cosa no vol dir que no n’hi hagués, ja que els quintos havien marxat al front també.
Al gener es va haver de modificar l’organigrama municipal, ja que com hem vist la CNT tenia quatre conselleries i, legalment, li’n corresponien tres. Així que es va quedar amb els consellers Evarist Pla, Josep Valls i Josep Canet Puigmartí. A més, va intercanviar amb el PSUC la conselleria de Proveïments, cedint-los la de Seguretat. No obstant això, després de l’entrada en vigor del decret de dissolució de les conselleries de Seguretat i Defensa de tots els municipis, la CNT assumiria Finances i Economia.
El mes d’abril, va haver-hi un relleu en l’alcaldia, entrant a presidir el Consell Municipal el cenetista Evarist Pla. Davant els Fets de Maig, veient les confuses notícies de Barcelona, el consistori va decidir reunir-se en sessió permanent, però no va haver-hi incidents de cap mena. A partir d’aquí, la majoria dels problemes constatables es relacionaven amb la falta de farina i amb la pujada de preus dels productes bàsics.
A l’octubre Evarist Pla i Josep Valls, de CNT, i Josep Comasolivas del PSUC van ser cridats a files i el consistori es va haver de reformar. El nou Consell va quedar com segueix: Vicenç Puigmartí, Maria Matamala i Joan Comellas, d’ERC; Josep Canet Puigmartí, Josep Pla Ponsa i Joan Puigmartí Puigmartí, de la CNT; Joan Vilaclara i Josep Mundet, del PSUC; i Rafael Vilatarsana, de UR. De nou va ser nomenat alcalde, Vicenç Puigmartí.
En aquesta època van arribar 53 refugiats del nord peninsular. I com es tractava d’un poble boscós, s’entén que gran part de les sessions municipals tractessin sobre la tala d’arbres per a fer-hi llenya. Per a aquell moment ja estava funcionant la Junta Agrícola Municipal que gestionava les terres confiscades als reaccionaris.
Al maig l’alcalde també va ser mobilitzat per l’Exèrcit Popular Republicà. El rabassaire Vilatarsana es va proposar a si mateix com a alcalde i, no obstant això, no va ser secundat ni per ERC ni pel PSUC, mentre que la CNT va proposar-hi a Josep Pla. Aquest sí que va ser secundat i momentàniament va ser nomenat alcalde. A la següent sessió el PSUC va canviar tots els seus consellers, entrant Joan Gamisans Prat, Florenci Camps Majoral i Valentí Estrada Prat. I ERC, va substituir al seu exalcalde per Valentí Urpina Casas.
Quant als nous nomenaments, Gamisans (PSUC) va ser vetat per tenir un fill que havia estat considerat desertor al no presentar-se a l’Exèrcit. Però el PSUC va recolzar el seu conseller i va amenaçar amb retirar-se si no l’admetien. El Consell Municipal va decidir estudiar el cas. A la següent sessió va ser acceptat, i no només això, sinó que també va ser votat com a alcalde, la qual cosa no deixa de resultar curiosa. Amb el PSUC a l’alcaldia es va constituir la secció local del Front Popular Antifeixista, una entitat de propaganda que conjuminava totes les forces antifeixistes de cada localitat.
En aquella època hi va haver moltes queixes dels pagesos sobre actes de pillatge i robatoris als horts i l’Ajuntament donava compte d’aquestes. A l’agost, per fi, el rabassaire Rafael Vilatarsana va ser nomenat alcalde i seria ell qui arribés al final de la guerra al capdavant del consistori.
Respecte a la força dels sindicats, únicament ens han arribat els números que hi declarava la UGT. Per al seu Congrés de setembre de 1937 deia comptar amb 300 afiliats, dels quals 250 eren cotitzants al corrent de pagament de les quotes. El sindicat va ser organitzat el 1937 i va tenir uan forta dependència del PSUC. El secretari general del Partit, el teixidor Josep Laimón Vilavendre, en un informe al Partit deia que la UGT tenia 261 afiliats, Unió de Rabassaires, 114, i la CNT únicament 17. El PSUC local comptava amb uns 43 militants, controlant tota la junta de la UGT.5
L’afiliació que ofereixen sobre la CNT sembla massa baixa per a tota la importància política que va tenir aquesta organització durant tota la guerra. Aleshores, o la CNT projectava la seva força a través d’una altra organització com podrien ser ERC o UR o la seva afiliació havia de ser major que aquesta xifra – que és l’única que tenim. Coneixem alguns noms de la seva junta de la CNT: Josep Canet Puigmartí, Palmiro Roca Jumà i Josep Valls Casas. A més, van enviar representants als Plens Regionals de Camperols de 1937 i 1938, amb Josep Canet, Josep Pla Ponsa i Valentí Comasolivas Puigmartí com a representants.6
Els rabassaires sí que semblen haver estat una força important, i la Causa General indica que la majoria dels noms que hem vist sota les sigles d’ERC en realitat eren rabassaires, com Vicenç Puigmartí, Joan Comellas, Pere Rosinyol Vidal o Joan Canadell Rosinyol.
En el transcurs de la guerra uns vuit joves van perdre la vida o van ser donats per desapareguts. Quan van arribar les tropes nacionals van col·locar a Valentí Ponsa com a nou alcalde. De seguida van començar les represàlies. Hi va a haver uns 25 processos sumaríssims i una execució, la de Florenci Saladich Vinyeta (CNT), per presidir el Comitè al començament de la guerra. Uns altres van rebre penes de cadena perpètua com Josep Mundet, Josep Laimon, Josep Canet i Joan Puigmartí Catot.
- Solidaridad Obrera, 24/04/1932, p. 6 ↩︎
- Relat recollit a CDMH, Salamanca. Político-Social – Barcelona, Generalitat – Ligall. Legajo, 167, doc. 2, pág. 126-127 ↩︎
- CDMH, Salamanca. Político-Social – Barcelona, Generalitat – Legajo . Legajo, 167, doc. 2, pág. 119 ↩︎
- Acta de l’Ajuntament, 02/12/1936. Arxiu Municipal de Monistrol de Calders. ↩︎
- Questionari Sindical Agrari, PSUC. Monistrol de Bages. Fondo, Papers Espoliats del Franquisme que són a l’Arxiu Comarcal del Bages. ↩︎
- CDMH, Salamanca. Político-Social – Barcelona, Generalitat – Ligall. 920, 1, pàgines 616 i 766. ↩︎
