El Moviment Llibertari al Bages

a)     Els Grups Anarquistes

Els grups anarquistes tenen presència a la comarca des de finals del segle XIX. Els primers dels que hi ha notícia són Germinal de Sallent i Siempre Viva de Manresa¹. Però a les primeres dècades del segle XX van començar a proliferar-ne amb major força. L’historiador Joan Zambrana va realitzar un minuciós mapeig dels grups anarquistes de tot Espanya i els de la comarcal de l’Alt Llobregat eren Amor y Verdad (Gironella), Ciencia y Trabajo (Manresa), Hacia el Porvenir (Sant Vicenç de Castellet), Humanidad Libre (Manresa), Los Sin Patria i Los Sin Patria y sin Hogar (de Manresa, que potser era el mateix grup amb dos noms diferents) i Luz de Tres Pueblos (Castellgalí, Castellet i el Pont de Vilomara)². És probable que en aquells dies el grup de Sallent encara perdurés, ja que allí existia el Centre d’Estudis Socials Germinal, o potser era un ateneu.

El 1926 es va realitzar un Ple Regional de Grups Anarquistes. Van assistir els grups Luz, Temis (Gironella), Reflejo Libertario, Ni Amo ni Dios, Ni Patria ni Rey, La Eterna Llama (Berga), El Fulminante (Fígols), El Vencedor i els grups procultura de Puig-reig i de Navàs³. Només coneixem els grups del Berguedà i sabem que els altres eren de Manresa i Súria. Així i tot, algun dels grups anteriors és probable que perdurés.

Segons els informes de la FAI, el 1933 hi havia 18 grups federats i eren 19 al començament de 1936. I si fem el buidatge de Tierra y Libertad i Solidaridad Obrera dels anys de la República fins a la guerra, obtenim el següent resultat:

Durant la guerra es van afegir diversos grups més: Solidaridad Humana de Sant Vicenç de Castellet, Electra de Solsona, Rayo Libertario de Navàs, el grup procultura de Castellbell i el Vilar, així com un altre d’Artés i un altre de Manresa, dels quals no es va publicar el seu nom.

b)     Les Joventuts Llibertàries⁵

Les Joventuts Llibertàries van gaudir d’un extraordinari creixement a l’Alt Llobregat, així com a tot Espanya. Cap a mitjan 1937 hi comptaven amb més 1.500 militants a les comarques Bages i Berguedà, que potser fregaven els 2.000, ja que falten en la llista grups de municipis importants com Berga, Cardona o Castellbell i el Vilar. No obstant això, a partir d’aleshores aquest número va començar a declinar a causa de les incorporacions de reclutes joves a l’Exèrcit Popular de la República, que va privar les agrupacions d’alguns dels seus militants amb major experiència i carisma.

A més d’això existien altres entitats llibertàries com a Dones Lliures amb grups a Manresa, Monistrol de Montserrat, Pobla de Lillet i Súria, i Solidaritat Internacional Antifeixista, SIA, una entitat de suport humanitari similar al Socors Roig Internacional comunista. La SIA tenia agrupacions locals a Berga, Cardona, Gironella, Manresa, Sasserra, Sallent i Súria.

Altres locals a ressenyar eren els dels ateneus. En aquestes pàgines hem vist que pobles com Aguilar de Segarra, Manresa o Sasserra van obrir nous ateneus llibertaris.

c)      Locals del Moviment Llibertari al Bages d’abans de la guerra

Finalment, aportarem un llistat amb els locals del moviment llibertari abans de la guerra. Són dades extretes dels periòdics El Dia, El Trabajo i Solidaridad Obrera.

1. Gabriel Sirvent, Pere (1981). Classe obrera i sindicats a Catalunya […], p. 63-65. ↩︎
2. Zambrana Capitán, Joan. El anarquismo organizado en los orígenes de la CNT (Tierra y Libertad 1910-1919), p. 964. ↩︎
3. Gómez Casas, Juan (2002). Historia de la FAI […], p. 100 ↩︎
4. Solidaridad Obrera, 08/04/1933. Diu que el grup Los Nuevos Luchadores de Súria és substituit per Los Sin Fronteras. ↩︎
5. Les dades han sortit de l’anex del treball de Garangou i Tarrès, Sònia (2015). Les Joventuts Llibertàries a Catalunya. Origen, Estructura i Context (1932-1939), Universitat de Barcelona (Tesina). Excepte les dades datos de Manresa i Sallent, que surten d’avals de JJLL per als seus comicis. ↩︎