El moviment obrer d’aquest municipi estava ben actiu des del segle XIX. L’obertura de fàbriques a la ribera del Llobregat, com la de Sant Jaume (1886) van afavorir l’arribada al poble de nova gent que buscava feina. De fet, aquesta fàbrica es va paralitzar a les vagues de 1890, organitzades pel sindicat tèxtil Les Tres Classes del Vapor. El 1898 es va inaugurar la fàbrica Carbons Elèctrics o Les Boades. Fabricava barres de carboni per a il·luminació elèctrica. Finalment, el 1921 es va instal·lar Manufactures Isidre Carné, del ram del tèxtil.
En el cas particular de Castellgalí, les seccions sindicals de cada fàbrica es van vincular a la veïna localitat de Sant Vicenç de Castellet. La veritat és que les barriades obreres quedaven relativament a prop d’aquesta població i lluny del nucli tradicional de Castellgalí, situat en un alt.
Durant el període de 1913 a 1916, es té constància de l’existència d’un grup anarquista anomenat Luz de tres Pueblos.1 Era un grup format amb militants de Castellgalí, el Pont de Vilomara i Sant Vicenç de Castellet. El curiós nom, malgrat estar en línia amb les idees de la Il·lustració, típic dels grups anarquistes de l’època, ens pot indicar una possible vinculació laboral dels seus membres amb la fàbrica dels carbons elèctrics, del sector de llum i força.
Malgrat aquest intent, la veritat, és que l’anarquisme no va arrelar gaire a Castellgalí. Potser perquè els militants anarcosindicalistes van preferir centrar-se a Sant Vicenç de Castellet. En canvi, el 1929 iniciava la seva marxa un petit grup de comunistes de la Federació Catalana-Balear del Partit Comunista. El 1929 eren solament tres militants, però pel 1933 aquests militants ja havien aconseguit alguns membres més i ja un grup del BOC.2 Aquest partit donaria origen al Partit Obrer d’Unificació Marxista. D’igual forma el BOC va aconseguir una certa força al Pont de Vilomara i a Sant Vicenç de Castellet. Aquest creixement d’una força no anarcosindicalista, si bé no gaire gran quantitativament, es va alimentar de la crisi de la CNT. I, a més a més, la CNT de Sant Vicenç de Castellet també va participar en l’escissió treintista.
Sigui com sigui, a nivell estatal, aquella CNT dels Sindicats d’Oposició va tornar a les estructures de la CNT el maig de 1936 i el Ram del Tèxtil de Castellgalí va participar al Ple Regional de Sindicats del Fabril i Tèxtil de Barcelona, de la CNT, que va tenir lloc a primers de juny.3 Aquest ple va tenir la seva importància, ja que tenia lloc just en els mateixos dies en què s’estaven ocupant les fàbriques a França. Al mateix temps, la plantilla de la mina, després de setmanes sense cobrar un salari, estava ocupant les mines de Fígols. En un ambient electritzat de moment (i ajudat també per la crisi econòmica, que provocava que algunes fàbriques tanquessin les seves portes), els sindicalistes van declarar que tota fàbrica tancada seria expropiada.
En aquells moments l’Ajuntament estava presidit per l’alcalde Pere Debant Serrasolsas, d’ERC. Havia substituït al conservador Joan Vila Vila, que havia dirigit el consistori en el bienni negre. Com a reflex del moment, després de constituir el nou Consell Municipal, es va declarar que l’Ajuntament anterior havia estat constituït il·legalment.
La guerra civil
Així doncs, arribem als dies de la guerra civil amb unes esquerres en ple apogeu. De seguida van assegurar la població davant qualsevol tipus d’amenaça de les dretes (que mai es va desenvolupar si més no). Així i tot, la violència es va apoderar del municipi. El dia 24 es va produir un incendi a l’església.
La Causa General indica que hi hagué dos morts en el municipi: Josep Gregori Closa i Joan Vilalta Roca. Del primer no acusaven a ningú del poble, ja que va aparèixer mort al cementiri de Sant Fruitós de Bages i s’acusava el comitè d’aquell poble. Del segon, la Causa General va acusar un grup de persones del poble, i per això a la postguerra es van produir diversos afusellaments.
A més, la proximitat de Castellgalí amb altres municipis el van convertir en un desagradable escenari on hi apareixien cadàvers cada cert temps. Un cas impactant va ser el de tres monges de Manresa assassinades el 27 de juliol. No obstant això, el cas més greu va ser el del 23 d’agost, amb vuit executats.
L’Ajuntament dels primers dos mesos de guerra va ser més o menys continuista amb la legalitat republicana. Una vegada desplaçats els consellers de dretes, Joan Vila (exalcalde) i Ramon Bases Franc, va quedar totalment en mans d’ERC.4 Mentrestant el Comitè Antifeixista estava controlat per les organitzacions obreres. En concret estava presidit per Josep Vives Senserich, membre en aquells moments del Partit Sindicalista i, posteriorment, fundador de la CNT.5 Aquesta organització es va refundar cap a mitjans del mes de setembre, ja veure perquè.
L’obra d’aquest primer Ajuntament de la guerra es va orientar cap a la creació d’una comissió agrícola, atesa la importància del camp en l’economia local, i la creació del comitè local del CENU. Una altra iniciativa d’aquest consistori va ser canviar els noms dels carrers.
A primers d’octubre la Generalitat va signar el decret que dissolia els comitès i ampliava els ajuntaments. A la sessió de constitució del nou Consell Municipal, d’octubre de 1936, la CNT es va retirar al·legant que els seus consellers havien estat triats a una reunió de militants, i no en assemblea general. Per tant, es va quedar sense representació fins al 8 de març de l’any següent.
Així que el nou consell es va conformar amb tres conselleries en mans d’ERC (Ramon Pujol Roma, Anton Solé Pladellorens i Joan Canudes Solé), dos de la UGT (Salvador Torrents Tresserra i Josep Prat Vila), una del POUM (Josep Perramon Sellés) i l’altra de Unió de Rabassaires. L’alcaldia va anar a parar precisament a les mans d’aquest últim conseller, anomenat Ignasi Planell Farré.6
I com hem dit, el 8 de març es va incorporar la CNT al consell amb els representants Alfonso Isla Monroig (que era el president del sindicat), Josep Comelles Vallcorba i Pere Comellas Solé. En aquest moment es va dissoldre la conselleria de Defensa, que havia estat ocupada per Salvador Torrent de la UGT.7
L’obra municipal en aquests primers mesos va ser ben escassa. Limitant-se a obres públiques i a admetre com a metge del poble a Gabriel Gené, i com a llevadora a Ramona Gusi, tots dos veïns de Sant Vicenç de Castellet.
La vida del sindicat CNT mai va estar exempta de problemes. El Sindicat d’Oficis Varis s’havia instal·lat a un edifici que a primers de l’any 1937 va ser destinat a escoles municipals. Així que l’Ajuntament li va exigir al sindicat que es traslladés, cosa a la qual s’hi va negar. Hi hagué una mediació amb un delegat de la Junta de Seguretat de la Generalitat fins que al juny el sindicat va acceptar traslladar-se a les escoles antigues, a condició que l’Ajuntament reparés les instal·lacions, molt deteriorades.8 Aquest local estava situat a la Plaça de la República, 3.9
Els sindicats havien crescut exponencialment en la guerra. En un poble com Castellgalí, amb 1.004 habitants, segons el cens d’abril de 1936, la UGT comptava amb 289 afiliats el 1937,10 i la CNT si bé no ho van indicar mai, amb bastant probabilitat comptava amb entre 150 i 250 afiliats. A més, els llibertaris havien creat per a 1937 una agrupació de Joventuts Llibertàries.11 Va ser constituïda l’1 de maig de 1937, amb Alfons Anar-la de secretari, Natividad Garré (o Garrofé) de tresorera; Josep Ribas, comptador, Ceferina Sánchez, bibliotecària; i Jaume Garré i Antonio Martínez, vocals.
La UGT tenia el seu local a la barriada Carné, prop de la fàbrica.12 L’origen d’aquest sindicat està a una assemblea realitzada el 5 de setembre de 1936 pel Sindicat d’Oposició de la CNT en la qual votava unir-se a la UGT o a la CNT. Va triomfar aclaparadorament la primera opció per 186 vots a favor contra 56. La junta d’aquell sindicat estava formada per Salvador Torrens, Josep Morral, Pere Solé Altimiras i Manolo Roselló. En entrar en la UGT van crear un Sindicat d’Oficis Varis i un altre del Tèxtil.13
Així doncs, veguem que la CNT va sorgir d’una afiliació recent (potser partint d’alguns d’aquella cinquantena de militants del Sindicat d’Oposició que van votar per reunificar-se amb la CNT), així com d’altres militants que estaven a Sant Vicenç de Castellet) i també del Radium, sindicat de contramestres.
Podem afegir que la fàbrica Isidre Carné va ser controlada pels seus obrers des del mateix mes de juliol de 1936. De seguida va ser nomenat José María Marlet Faura com a director. Era membre del sindicat ADCI de Manresa. Sota la seva direcció va ser efectuada la col·lectivització de la fàbrica. El comitè d’empresa va ordenar la detenció del propietari Isidre Carné Pujol per no presentar-se al despatx a l’agost del 37.14
El juliol de 1937 es va constituir la Junta Agrícola Municipal, formada totalment per delegats d’Unió de Rabassaires. En aquells dies, al Consell Municipal ja es començava a parlar d’abastos i proveïments, degut a la falta d’alguns productes bàsics, com la farina. Al setembre va dimitir Ignasi Planell, que havia estat mobilitzat per anar al front. El seu lloc va ser ocupat interinament per Joan Canudas Solé (ERC). I amb Planell també hi van marxar altres regidors, quedant actives solament cinc conselleries.
El 18 d’octubre es va procedir a renovar el Consell Municipal. Aquesta vegada va ser format per Josep Obradors Torrella, Joan Canudas Solé i Fidel Pera Selga, d’ERC; Josep Vives Senserich, Salvador Guilanyà Oliver i Josep Comellas Vallcorva, de la CNT; Manuel Marques Vidal, Joan Prat Vila i Joan Codina Felip, del PSUC; i Isidre Fainé Torrents, de UR. Es va elegir com a alcalde a Manuel Marques (representant al PSUC), que de fet també era el president de la secció local d’Unió de Rabassaires.
En assumir la conselleria de Governació Salvador Guilanyà, de la CNT, va declarar que desconeixia qui tenia les armes que hi havia al juliol de 1936. Però com hem dit, els proveïments eren la gran preocupació del Consell. El conseller Joan Prat (PSUC) va concloure que s’estaven sacrificant molts menys animals per a consum humà del que era habitual.
Sigui com sigui, al començament de 1938, el Consell va deixar de funcionar amb normalitat. Les seves reunions en ple municipal s’anaven espaiant i va sorgir la queixa que les comissions eren un “maremàgnum”, segons Manuel Marques. El 14 de març es va produir una crisi, ja que ERC (que al poble es deia Joventut Republicana Federal d’Esquerra de Castellgalí) va fer dimitir tots els seus consellers. Aquesta dimissió va coincidir amb la mort d’Isidre Fainé (UR). D’ara endavant els rabassaires van deixar de tenir representació municipal, confiant en la labor de Manuel Marques. No obstant això, aquest també va dimitir el 30 de març. A més, el PSUC des d’aquests moments va deixar de tenir consellers, ja que tots ells van ser cridats a files. En aquells dies, solament quedaven els tres consellers de la CNT i altres tres d’ERC, que acabaven de prendre possessió. Va ser nomenat alcalde provisional Josep Vives (CNT).
No obstant això, hi hagué una topada entre CNT i ERC. El motiu va ser l’ordre de la Intendència Militar de mesurar els boscos que se’ls anaven a confiscar als propietaris facciosos o sospitosos de ser-ho. La CNT s’hi va negar a participar a la comissió al·legant que ERC havia defensat a alguns d’ells malgrat ser evident la seva condició de facciosos. Amb aquella negativa els republicans havien evitat que l’Ajuntament confeccionés llistes d’“enemics del règim republicà”.
Al maig de 1938, el PSUC va enviar al Consell Municipal a Pasqual Cortés, Llucià López i Jaume Solé. En aquest moment va ser nomenat alcalde Josep Obradors (ERC) per unanimitat. Però en aquells moments es deixava de prendre actes amb normalitat a causa de la falta d’un secretari municipal. El que es recull a les actes existents és la prohibició de vendre comestibles fora del poble, delatant una situació precària en la qüestió dels proveïments.
No obstant això, el 15 de setembre la CNT va comunicar la seva retirada de l’Ajuntament. Guilanyà, present a la sessió, va declarar que aquell comunicat podia ser una maniobra, ja que no sabia res de l’assumpte malgrat ser conseller de CNT.
Sigui com sigui, la irregularitat del Consell Municipal i les contínues faltes d’assistència dels consellers van provocar la intervenció de la Generalitat. D’aquesta manera va prendre possessió, el 29 de setembre, el comissari municipal Pau Mata Ruíz, que va presidir la població fins el final de la guerra.
Durant la guerra els mobilitzats per l’Exèrcit Republicà d’aquesta població van patir sis morts en diverses accions de guerra. D’elles, la més coneguda, per haver estat molt documentada a la premsa a l’abril de 1937, va ser la de Josep Gomis Josefa, militant del POUM.15 Gomis havia partit amb la Primera Centúria Roja de Manresa el setembre de 1936. Aquesta unitat va estar assignada al Front d’Osca, al sector de Fornillos. Al juliol de 1937 es va recollir a les actes municipals la mort en combat de Josep Vives Senserich. No obstant això, segons la llista de represaliats, va ser afusellat el 1939 i podem deduir que cauria presoner.
I com a tots els altres pobles també hi va haver presos i condemnats a treballs forçats als batallons de treball. En concret hi ha constància de tretze, encara que també hi havia altres habitants de Castellgalí que residien a altres poblacions. D’aquests tretze jutjats sumarísimamemente, es van emetre cinc penes de mort, una proporció altíssima. I es van executar tres: Pere Puig Faura, Anton Solé Pladellorens (ERC i UGT) i Josep Vives Senserich (CNT). Els dos que van veure la seva pena commutada van ser, Manuel Marques Vidal (PSUC, UR) i Pere Debant Sarrasolsa (ERC, CNT). Finalment, a Manresa va ser detingut i més tard executat Jaume Soler Llorens, militant del Sindicat de Professions Liberals de la CNT manresana i secretari municipal de l’ajuntament de Castellgalí durant la primera part de la guerra.16 Entre els exiliats a França també es compta una altra víctima mortal, Valentí Pons Trullàs, mort el 30 d’agost de 1939.
En definitiva, podem resumir el període dient que el poble tenia una població obrera relativament gran, però que mai va estar ben organitzada fins a la Guerra Civil, ja que depenia orgànicament de les poblacions veïnes. Quan es van donar les condicions – és a dir, en decretar-se l’afiliació obligatòria als sindicats a l’agost de 1936 – van aconseguir gran fortalesa, especialment a les barriades properes al riu. En canvi, al nucli central del poble, situat a la part alta, la correlació de forces sempre va estar a favor d’ERC i dels Rabassaires. La vida política del poble durant la guerra variava entre aquests dos pols geogràfics, socials i polítics. Sembla improbable que la CNT tingués el control de la situació i el més lògic seria pensar en una equivalència de forces entre CNT, ERC i UGT.
I parlant d’aquesta última, es pot veure que la situació va ser similar a la dels Sindicats d’Oposició de Manresa, Sant Vicençs de Castellet o Puig-reig, que van ingressar a la UGT durant la guerra en lloc de tornar a la CNT com els de Sallent, Castellbell i el Vilar o Gironella.
- Zambrana, Joan. El anarquismo organizado en los orígenes de la CNT (Tierra y Libertad 1910-1919). p. 965 Libro online ↩︎
- Durgan, Andy. Comunismo, revolución y movimiento obrero en Catalunya 1920-1936. Laertes, Barcelona 1996. p. 299-301 ↩︎
- Solidaridad Obrera, 5/6/1936 ↩︎
- Estava format per Pere Debant, alcalde, Llorens Vila Masachs, Jaume Claramunt Plans, Joan Canudas Soler, Josep Obradors Torrella i Anton Solé Pladevalls. Acta Municipal de 6 d’agost de 1936. Arxiu Municipal de Castellgalí. ↩︎
- Vives Senserich, José. Sangre Anarquista, Navío Anárquico. ↩︎
- CDMH, Salamanca. Político-Social – Barcelona, Generalitat – Ligall, 288, 2, 59 ↩︎
- CDMH, Salamanca. Político-Social – Barcelona, Generalitat – Ligall, 288, 2, 61 ↩︎
- CDMH, Salamanca. Político-Social – Barcelona, Generalitat – Ligall, 308,1, 51 ↩︎
- Carta de la CNT de Castellgalí a la Comissió de Responsabilitats de la Generalitat. ANC1-1-T-6806 ↩︎
- Cifras del III Congreso Regional de la UGT, septiembre de 1937. Papers recuperats del franquisme. Sindicats. Arxiu Comarcal del Bages. ↩︎
- Garangou Tarrès, Sònia. Les Joventuts Llibertàries a Catalunya: Origen, Estructura i Context (1932-1939), p. 398. Y Político-Social – Barcelona, Generalitat – Ligall, 140, 4, 3, 53 ↩︎
- La UGT de Castellgalí ante la comisión de responsabilidades. ANC1-1-T-6806 ↩︎
- Acta de constitució del Sindicato Fabril, Textil y Oficios Varios de Castellgalí (Barcelona), ANC1-886-T-7720 ↩︎
- Manufacturas Isidro Carné, SA. Causa General. Pieza Octava. Delitos contra la propiedad. Según Cámaras de Comercio. CDMH. p. 575 ↩︎
- El Pla de Bages, 24/04/1937 ↩︎
- Els morts al Camp de la bota. Memòria.cat. http://www1.memoria.cat/repressions/els-morts-al-camp-de-la-bota-1939-1953 ↩︎
