Santa Cecilia de Montserrat va ser coneguda durant la guerra pel seu nom actual, Marganell, nom sense càrrega religiosa. Era un municipi petit, que tenia 249 habitants a l’abril de 1936. Durant la Segona República no es troben notícies sobre fets notables d’aquesta població, pel que es pot interpretar com que va viure una vida pública tranquil·la. Després de les eleccions de febrer de 1936 l’alcaldia va passar a Domènec Seubes Cots.
El cop militar i la guerra van trastocar la situació. El 21 de juliol van arribar nombrosos forasters dels pobles veïns i van cremar l’Església de Sant Esteve i altres capelles. A més, van assaltar la casa de Magí Subirana Viadiu. Van repetir els fets quatre vegades més al llarg dels mesos de juliol i agost. Es van emportar tots els objectes de valor i els diners. La Causa General detalla que eren aproximadament una quarantena d’homes arribats de Castellbell i el Vilar (uns 15), de Monistrol de Montserrat (2), de Barcelona (3), de Manresa (2), de Vacarisses (1), d’Olesa de Montserrat (2) i del Bruc (9). Aquests milicians, pràcticament tots vinculats a la CNT, van exercir un control efectiu de tota la zona de Montserrat.
Estaven encapçalats, segons els seus acusadors, per Serrahima de Castellbell i Boira de Monistrol de Montserrat (aquest era del POUM). Malgrat tot, s’indicava que els veritables inductors van ser els rabassaires veïns del poble Esteve Puig Sallés, Josep Bisbal Riera, Josep Puigdellívol Carnet i Pere Sallés Solà. Sigui com sigui, aquests van ser els únics actes de violència que tingueren lloc a Marganell i per això alguns dels acusats van pagar llargues condemnes de presó.
El major acte luctuós va tenir lloc el 1937, en aparèixer un cadàver sense identificar a la carretera de Cal Massana, en direcció a Montserrat. El peó caminer Josep Florí Esquius va carregar el cadàver a la seva camioneta i el va portar al cementiri municipal. Precisament, Josep Florí va ser l’únic oriünd del municipi mort en acte de guerra, a Vallbona de Riucorb el novembre de 1938. De milicians, solament ens ha arribat un nom de les milícies del POUM relacionat amb Marganell: Benet Faixo Bertran.
No es tenen detalls de col·lectivitzacions. Però sí que va haver-hi confiscacions. Aquest va ser el cas de les finques i cases propietat d’Eugeni Florí. La UGT, constituïda el 15 d’agost de 1936, es va confiscar les seves propietats el dia 11 de setembre per l’abandonament d’aquestes. No obstant això, al poc temps el Comitè Antifeixista va haver d’encarregar-se d’aquestes, passant a les poques setmanes a l’Ajuntament. El març de 1937 el Consell Municipal va decidir retornar-li aquestes propietats a l’expropiat, cosa que es va ratificar el 2 de maig de 1937. L’altra confiscació va ser la del luxós Hotel Colònia Puig, que durant la guerra va ser reconvertit en hospital de sang – anomenat Clínica Militar “Z” – per a atendre els soldats ferits als fronts de guerra. També hi va acollir alguns civils. El 1938 també s’hi va instal·lar un destacament de transmissions de l’Exèrcit.
Es desconeix la composició del Comitè, encara que sí que coneixem la del Consell Municipal, constituït el 26 d’octubre de 1936. En aquest cas, van participar Francesc Florí Esquius i Ramon Costa Santamaria (tots dos de CNT), Domènec Seubas Cots, Rossend Bach Calsina, Domènec Santamaria Pàmies (l’alcalde fins d’octubre de 1934, d’ERC), Josep Torras Maceres, Joan Guixà Oller (PSUC) i Esteve Puig Sallés (UR).1
L’alcalde, escollit pels consellers, va ser Francesc Florí, de la CNT, que va dimitir per motius personals a l’abril de 1937. A partir de llavors va exercir d’alcalde Domènec Santamaria, d’ERC. Es veu que Santamaria era la figura més important del poble i durant la guerra va mantenir el control. Estava també afiliat a la UGT, de la qual actuava com a secretari. El maig de 1938, Santamaria va ser mobilitzat per l’exèrcit i va haver de ser substituït per Rossend Bach Calsina, del seu mateix partit.
De la UGT ens han arribat alguns noms com el del seu president i secretari de 1936, respectivament Amadeu Bisbal i Domènec Santamaria. I els de 1937, Esteve Puig i Francesc Bisbal, respectivament. Tenia un sindicat d’activitats diverses i un altre de treballadors de la terra. No era una organització gaire gran, encara que comptava amb uns 50 afiliats (d’ells, 35 eren cotitzants) per a setembre de 1937.2 Podem intuir que la CNT tindria altres tants afiliats, atesa la població del municipi.
Ressenyar, en el capítol de morts, la de Concepció Sallés Subirana, morta al bombardeig aeri sobre Manresa del 21 de desembre de 1936. Finalment, del municipi sis persones van complir penes de presó i van ser jutjades sumaríssimament. Entre ells, l’esmentat Esteve Puig, condemnat a mort, però la pena del qual va ser commutada per la cadena perpètua i, cal esmentar una dona que va passar per la presó, Rosa Barons Subirana. A més, un altre veí, Joan Bisbal Costa, va morir a Mauthausen.
- CDMH, Salamanca, Político-Social – Barcelona, Generalitat – Ligall 288, 3, 57 ↩︎
- Dades de la Estadística de la UGT pel seu III Congrés de Catalunya, 25 de septiembre de 1937. Papers recuperats del franquisme a l’Arxiu Comarcal del Bages. Se trataba del Sindicat de Treballadors de la Terra, de Marganell, adherido a la UGT. ↩︎
