Mura és una petita població relativament aïllada per la geografia respecte dels seus municipis veïns. Així i tot, existia contacte amb Talamanca o Rocafort, que també eren poblacions petites. Per l’abril de 1936 el municipi comptava amb 401 habitants. Era una altra població fonamentalment rural travessada pel conflicte rabassaire, encara que per a les eleccions de febrer de 1936, les dretes s’havien imposat còmodament per 114 a 45 vots. L’alcalde era el mateix que havia exercit des de gener de 1934, Cassimir Sanllehy Mas.
Arribant directament al període de la guerra, després de l’aixecament militar l’Ajuntament va quedar en mans d’Esquerra Republicana i d’Unió de Rabassaires, segons decret de la Generalitat. La primera sessió de la guerra es va celebrar el 5 d’agost. En aquest moment va haver d’abandonar l’ajuntament l’esmentat Sanllehy i altres tres regidors, Joan Gibert Piqué, Valentí Calvet Trullàs i Àngel Roca Toscas. L’alcaldia provisional va anar a parar a Josep Berdolet Vidal, membre dels rabassaires. A més, van entrar al consell municipal, Salvador Piqué Llobet, Josep Espinalt Coma, Teodor Artigas Sallent i Josep Ballbé. Quan es va votar en ferm l’alcaldia va sortir en Teodor Artigas, aquells dies membre dels rabassaires.
Com en altres llocs, aquells pagesos rabassaires que militaven en política també ho feien a ERC. El 22, 24 i 26 de juliol un grup de persones del poble van cremar les esglésies i les capelles. A la Causa General, apareix ressenyada la presència de persones de Rocafort. També es va recollir els objectes religiosos de les cases i es van emportar a l’Ajuntament.
El dia 24 van aparèixer vuit cadàvers als límits del municipi. Eren tots de Terrassa, que uns milicians d’aquella ciutat havien portat fins a les proximitats de Mura per a executar-los. I el 30 de juliol, altres milicians de Terrassa van cremar una capella que era propietat de José Mata de la Barata. No obstant això, a Mura no hi va haver cap mort violenta a l’estiu de 1936. El que si que hi hagué eren controls, registres i requises.
Si al juliol aquests actes se li van atribuir als rabassaires Pere Trullàs Estefanell, els germans Joan i Francesc Serra Clariana, entre d’altres, a l’agost va realitzar requises i va cobrar el “impost de guerra” als ciutadans de dretes un grup del POUM format pels milicians amb cognom Val, Parés, Roca i d’altres, segons indica la Causa General. Per tant, veiem que es va introduir aquest partit, presumiblement a través del Pont de Vilomara i Rocafort, ja que aquest poble tenia un nodrit grup del POUM.
Durant els primers mesos de la guerra es van confiscar almenys cinc finques dels propietaris dretans – declarats facciosos pel Consell Municipal – José Mata dels Barata, Joan Matarrodona, Emili Sellarés i Félix Eralas.1
També coneixem els noms dels patrullers o milicians de rereguarda que hi havia a l’octubre de 1936: Pere Sanclimens Cinca, Josep Sellarés Sallés, Joan Artigas Tura i Miquel Artigas Tura.2 El mateix document informava que cap mosso del poble s’havia resistit a ser mobilitzat per l’exèrcit republicà.
El 22 d’octubre es va constituir el nou Consell Muncipal, d’acord amb els decrets de la Generalitat. En aquest cas es componia de Teodor Artigas Sallent (POUM), alcalde; Salvador Piqué Llobet (ERC), Josep Bardolet Vidal (ERC), Josep Espinalt Coma (ERC); Salvador Verdaguer Sallés (CNT), Josep Sellarés Sallés (CNT), Pere Sanclimens Cinca (CNT); Joan Gibert Piqué (PSUC-UGT); Valentí Clusella Escaiola (UR) i Valentí Sellarés Riera (PSUC-UGT).
Vist el nomenament de Teodor Artigas, ens podem fer una idea de la influència que va guanyar el POUM al municipi. Artigas va ser l’únic alcalde del POUM a tot el Bages, encara que hem vist que ja havia aconseguit l’alcaldia a l’agost, quan estava vinculat als rabassaires. No ens han arribat dades d’afiliació de cap organització, per la qual cosa no podem ser més precisos.
Però poc va durar l’alcaldia d’Artigas. Va presentar la seva dimissió a la sessió del 10 de desembre al·legant motius personals. A partir d’aleshores, Artigas va ser substituït primer per Salvador Piqué, d’ERC, i després per Salvador Verdaguer, de la CNT. Verdaguer va estar al càrrec fins el 26 de novembre de 1937.
En aquell moment es va configurar un nou ajuntament, sortint escollit de nou en Piqué com a alcalde. La CNT tenia els consellers Josep Sellarés Sallés, Pere Sancliments Cinca i Josep Pressegué Serra. ERC tenia a l’esmentat Salvador Piqué, a Josep Espinalt Coma i Josep Bardolet Vidal. Finalment, Unió de Rabassaires estava representada per Josep Ballvé Casserras. La UGT havia perdut els seus representants, Joan Gibert Piqué i Valentí Sellarés Riera, ja que ara haurien de ser substituïts per militants del PSUC, i aquest partit no existia a Mura.
Piqué va durar al càrrec, fins a l’abril de 1938, quan va ser substituït per Josep Sellarés (CNT). Piqué i altres regidors del seu partit havien hagut d’incorporar-se a l’exèrcit. A les actes municipals està escrit que pertanyien al “sector sindical” d’ERC. No obstant això, aquesta organització no tenia a ningú per a substituir als mobilitzats i el consell municipal els va substituir per Joaquim Viadiu Clusella (UR) i Valentí Riera Sellarés (UGT).
La guerra es va cobrar la vida de Ferran Escursell Closas, caigut en Zuera el 18 d’agost de 1937. I al final de la guerra hi hagué tres morts violentes al poble, atribuïdes als carrabiners republicans. Es tractava de Josep Penina Oriols i Isidre Calvet Sellarés, que vivien emboscats, ocults a la muntanya, fins que van ser descoberts i executats sense cap judici. I també tenim el cas de Pere Roca Toscas. Roca, germà d’un conseller de la Lliga, havia intentat travessar la frontera a l’abril de 1937 i va ser interceptat pels carrabiners. Des d’allà va ser conduït a la presó de Manresa. I alguns dies després hi va desaparèixer i va aparèixer mort a Mura.
Després de la guerra dotze persones van patir penes de presó, treballs forçats o llargues estades en els camps de concentració franquistes.
Com a resum, podrem indicar que Mura, com altres municipis rurals, tenia un clar predomini rabassaire. Al començament de la guerra l’auge d’altres organitzacions d’esquerra com el POUM i la CNT, van modificar la correlació existent fins llavors. La militància de les organitzacions revolucionàries sortia directament dels rabassaires radicalitzats de 1936.
