Castellnou de Bages

Castellnou de Bages va tenir molt poca rellevància durant els anys de la Segona República. Va ser gairebé completament un poble agrícola i per tant va quedar fora de totes les turbulències sociopolítiques de l’època. Tenia 240 habitants en 1936 i per tant al municipi es coneixia tothom.

La guerra va arribar abruptament, com una ingerència externa. Així, als dies de juliol hi van arribar milicians de Sallent, de Súria i de Santpedor, enviats pels comitès d’aquelles poblacions. Aquests grups de forasters van cremar l’església i la casa rectoral. També va resultar assassinat l’alcalde de 1934-1935, Joan Casas Alemany. La Causa General acusava els rabassaires del poble, encara que aquests culpaven als forasters.

El nou Ajuntament va estar format per Josep Soler Colldeforns (alcalde), Llorenç Trench Xandri, Enric Sardans Pubill, Josep Morera Planas i Josep Griera Alsina. I quan es va constituir el comitè, aquest el formaven Josep Soler Colldeforns, president, Jordi Colldeforns Casarramona, Llorenç Trench Xandri, Salvador Vilaseca, Enric Sardans Pubill i Modest Masferrer Cornet.¹

Més o menys totes aquestes persones van gestionar la vida municipal durant la guerra. Tots pertanyien a ERC i alguns a Unió de Rabassaires. No existien altres partits ni sindicats.

A l’octubre de 1936 en crear-se el nou ajuntament, ERC va tenir 6 conselleries i UR, 5. El 27 de gener de 1937 van canviar la composició del Consell Municipal a 3 conselleries per a ERC i 1 per a UR. I el 1938 es van donar alguns canvis d’importància. Primer va dimitir l’alcalde i es va nomenar com a substitut a Enric Sardans. El 1938 va desaparèixer un conseller. Es creia que s’hi havia passat a l’enemic i per això va ser destituït.

Després de la guerra el poble va tenir uns deu presos. L’alcalde Josep Soler Colldeforns va ser enviat a un batalló de treball a Castuera, Badajoz, on moriria degut a les penalitats que va haver de patir.

No obstant això, el poble és més conegut per ser el lloc de la mort a la Creu del Perelló de’n Ramon Vila Capdevila en 1963. Ramon Vila, Caracremada, va ser emboscat per la Guàrdia Civil en aquell lloc i mort a tirs. Era l’últim dels maquis de Catalunya.²

A més, en aquest mateix lloc havia succeït un altre cas de repressió, menys conegut, que es va saldar amb la mort a trets de Domènec Rovira Sardans i Ramona Bessa Bartrons. Aquesta parella de pagesos vivia a la masia de la Creu. Tenien una vida molt dura, però així i tot se les van arreglar per a gestionar una base guerrillera. Era un lloc de pas per a aquells maquis que venien de França o sortien de Barcelona. El cas és que la falta de precaucions va ser la seva perdició. Pel que sembla, na Ramona baixava a Balsareny o Sallent a comprar i en aquesta ocasió hi comprpa molt més del necessari per les necessitats d’un matrimoni amb dos fills, com eren. A més, pagava amb bitllets grans i nous. Algú va xerrar de més. Van ser enganyats per una parella de la Guàrdia Civil que es va fer passar per maquis i van executar els dos guerrillers que aquesta parella tenia amagats a la seva casa i a la parella mateixa. Era el 23 de febrer de 1945.³

1. Causa General, Castellnou de Bages. CDMH, Salamanca. ↩︎
2. Ramon Vila està enterrat en el cementiri de Castellnou de Bages. Aquí un estudi tècnic del context de l’exhumació. Pujol Masip, Marta (2012). Exhumación y estudio de los restos de Ramon Vila Capdevila en el cementerio de Castellnou de Bages.
   https://revistes.ub.edu/index.php/ebre38/article/download/18126/20730
   Per a conèixer la vida d’aquest guerriller, consulteu, Flores, Pedro. Apoteosis de la Acción. Ramon Vila Capdevila. Ruta, 2001.
   https://docs.google.com/file/d/0B14Synwe1mHzUmZCV2FMaHZqcEU/edit ↩︎
3. La Creu del Perelló. Notes de Balsareny. http://08660.blogspot.com/2011/05/la-creu-del-perello-1.html ↩︎