L’Estany

El petit municipi de l’Estany deu el seu nom a una llacuna o estany natural que va ser dessecat al segle XVI-XVII per a ús agrícola. Fins entrat el segle XIX, el poder local estava regentat pel Monestir de Santa Maria de l’Estany, que controlava tot el territori del municipi. A finals d’aquest segle les tasques agrícoles i ramaderes es van començar a alternar amb el naixent sector tèxtil, a causa de la instal·lació al municipi d’una petita fàbrica de teixits. Per a 1930 el poble tenia 494 habitants.

El 1931, la gent va ser guanyada pel republicanisme i l’Ajuntament es va adherir conscientment a la “República Federal de l’Estat Català”, sent nomenat com a alcalde Francesc Molera Barengueras. Aquest alcalde va dimitir el maig de 1933 i el Consell Municipal va ser substituït per una comissió gestora que va arribar fins a les eleccions del mes de febrer de 1934. Aquesta comissió estava presidida per Lluís Casas Vilardell, un dels líders del Sindicat Agrícola, entitat que s’havia convertit en un poder fàctic de la localitat.

Malgrat tot, les eleccions de gener de 1934 van ser guanyades per la Lliga per 160 a 66 vots. El seu líder local, Francesc Franquesa Gaja, va ser nomenat alcalde i va continuar en el seu càrrec després del 6 d’Octubre i durant tot l’any següent. No hi va haver alteracions o incidents rellevants en els Fets d’Octubre, així que no hi hagué detencions. Franquesa també va continuar en el càrrec fins a la guerra civil.¹  El poble havia perdut població durant la República, ja que comptava amb 443 persones censades en 1936.

Al maig de 1936, el Sindicat Agrícola va assistir al Congrés d’ERC, celebrat a Barcelona. Van enviar com a delegat a Josep Navarro Portabella. En aquells dies Josep Roca figura com a president de l’entitat anomenada Sindicat Agrícola d’Esquerra Republicana, i Francesc Blancafort Farràs, figura com a secretari. Blancafort havia estat secretari de l’Ajuntament. El Sindicat tenia 78 afiliats o associats i aquesta era l’única entitat d’esquerres que existia.

Aquesta situació va canviar de cop després del 19 de Juliol. El municipi va entrar en la guerra amb l’arribada d’una expedició de milicians arribats des de Caldes de Montbuí i de Sabadell. Van arribar en camions el 26 de juliol, van entrar a l’Església i van cremar els seus altars i les imatges. Desconeixem quan es va formar el Comitè Revolucionari de L’Estany, però seria per aquests dies. El que sabem és que estava format per Sebastià Roca Laimon, Ramon Vila Serra, Pere Farràs Llusà, Lluís Casas Vilardell i Francesc Blancafort Farràs. La Causa General indica que tots eren rabassaires, però veiem aquí persones que més tard van ser representants d’ERC i de CNT als consells municipals de la guerra.

El dia 29 de juliol es va reconstituir l’Ajuntament en presentar la dimissió l’alcalde.² Va prendre el relleu, l’esmentat Lluís Casas. Al poc temps el secretari municipal va ser destituit per desafecció amb el nou règim republicà i el consistori es va traslladar a la Casa de les Monges. També es va acceptar a Pere Espasó Mauri, com a representant de la UGT.³

Aquest sindicat s’acabava de formar en aquells dies i va aconseguir una certa força a la fàbrica. No obstant això, la va perdre al llarg de la guerra.  La UGT tenia el 1936 una afiliació de 80 persones, aproximadament, mentre que pel 1937 va descendir considerablement.⁴ Van confiscar un edifici del carrer de les Monges. El seu president d’era Anton Roca i el seu secretari, Ramon Serra.

El Sindicat Agrícola va ser qui va impulsar les confiscacions de la casa rectoral i l’escola, així com el convent. Tots aquests edificis van passar a ser controlats pel Sindicat i l’Ajuntament, que els va destinar a escoles públiques i per al seu propi ús. A més, les finques de Joaquim de Carcer i Josep Torrentó van ser confiscades per a ús del Sindicat.⁵ A un altre reaccionari, a Ladislao Mateo, li van requisar la collita.

Durant aquells dies hi hagué un ciutadà de L’Estany que va ser assassinat. Es tractava d’un religiós anomenat Antoni Picas Sargell, mort a l’agost a la carretera que va de Vic a Olost. S’acusava un comitè foraster d’aquella mort.

El 16 d’octubre es va constituir el Consell Municipal. Estava format per diversos consellers que ja formaven part de l’ajuntament anterior, com el mateix alcalde Lluís Casas Vilardell (UR), Sebastià Roca Laimon, Pere Farràs Llusà, per ERC; i Pere Espasó Mauri, UGT-PSUC. Es van afegir Josep Solergibert Burdó (ERC) i Joan Messegué Terricabras (PSUC). A la sessió de constitució van assistir tres delegats de la CNT, Francesc Vila Serra, Josep Casarramona Senosiain i Pere Prats Sala. No obstant això, al no estar legalment constituïda la central anarcosindicalista al municipi van renunciar a prendre part en el Consell. L’alcalde va assumir la conselleria de Defensa.

De les primeres coses que va fer l’Ajuntament va ser confiscar les finques anomenades La Carrera i la Casa Torrentó, pertanyents a propietaris fugits del poble. A partir de les actes municipals coneixem que la fàbrica prengué el nom de Cooperativa Popular Obrera d’Indústries Textils.⁶

La CNT va entrar al consistori el 19 de desembre, amb Ramon Vila Serra, Francesc Vila Serra i Climent Febas (o Tebes)  Marco, com a representants. La resta de grups va acordar cedir-los les comissions d’assistència social i de serveis públics. No sembla que la CNT aconseguís gaire afiliació a L’Estany i potser aconseguiria dues o tres dotzenes d’afiliats.

No obstant això, la vida municipal no va tenir gaires sobresalts. L’ambient que trasllueixen les actes és de cordialitat entre els grups i de gran control de la situació per part de l’alcalde. El consistori no va municipalitzar l’habitatge o el comerç, ni tampoc es poden constatar col·lectivitats d’altres tipus. Potser hi havia alguna iniciativa al ram de la construcció, que estava en mans de la CNT, però no degué tenir massa importància. La majoria de les operacions de caràcter econòmic que es desprenen de la lectura de les actes municipals eren pagaments i cobraments, impostos, així com la impressió de paper moneda.

A la segona meitat de l’any de 1937 hi hagué alguns canvis en la composició del municipi. Per exemple, Climent Febas (CNT) va dimitir, entrant en el seu lloc Josep Sallés Casanovas.⁷ Més tard va dimitir Pere Espasó (PSUC). I en entrar l’any 1938, el acalde també va deixar el càrrec per problemes de salut. Va ser substituït per Sebastià Roca Laimon (ERC). Però aquest va durar molt poc, ja que a l’abril va ser mobilitzat per l’Exèrcit Republicà i va haver de ser substituït per Lluís Casas. En aquells dies havia entrat en el consell municipal Anton Roca Laimon (PSUC, president de la UGT), que dimitiria al maig. Per a finals de 1938, ERC va nomenar a Pere Escasó Mauri (veiem que havia canviat de partit) i a Joan Solergibert Burdó com a representants en el Consell, mentre que el PSUC va nomenar a Anton Roca Laimon i Francesc Vilageliu Mauri. En aquells mesos la CNT presidia la comissió de foment; el PSUC, governació; Hisenda, ERC; i UR, proveïments.

Després de l’entrada de les tropes franquistes es va constituir una junta presidida per Jaime Franquesa Tort. I durant aquells primers anys del franquisme es van realitzar sis judicis sumaríssims. No va haver-hi execucions.

Podem comprovar com aquest municipi va romandre sota el control del binomi ERC-UR, que es va repartir el poder municipal i també el poder militar. Era aquest grup qui va controlar el comitè i més tard les comissions de defensa o seguretat. Quant els altres sindicats o partits, solament va tenir importància la UGT arran de la fàbrica, mentre que la CNT va quedar reduïda a altres sectors, com el de la construcció (Climent Febas pertanyia a aquest ram). El descens afiliatiu de la UGT potser es devia a un transvasament d’afiliats cap a la CNT, però no s’ha pogut confirmar.

1. A algunes actes de l’Ajuntament de la guerra es pot veure com fa treballs remunerats per al consistori, com pintar la casa de l’escola. ↩︎
2. Acta de Ple Municipal, 29/07/1936. Arxiu Municipal de L’Estany. ↩︎
3. Acta de Ple Municipal, 05/09/1936. Arxiu Municipal de L’Estany. ↩︎
4. Dades del 12 de desembre de 1936: fabril tèxtil, 82 afiliats; construcció, 3; forners, 2; fusta, 3; ferrers, 1; transports, 2; jornals, 4. Dades del 13 de desembre: fabril, 78; construcció, 3; forners, 2; fusta, 3; ferrers, 1; transports, 2; jornals, 3; miñonas, 1.
   
   Dades del tercer trimestre de 1937: fabril, 65 afiliats. Dades de setembre de 1937: fabril, 22 afiliats. ↩︎
5. DMH, Salamanca. Político-Social – Barcelona, Generalitat – Ligall, 167, 2, pp. 3-4. ↩︎
6. CDMH, Salamanca. Político-Social – Barcelona, Generalitat – Ligall, 167, 2, pp. 3-4. ↩︎
7. Acta de Ple Municipal, 09/02/1937. Arxiu Municipal de L’Estany. ↩︎