La CNT al Bages – Bages 1931-1939

a) Dades anteriors al 19 de juliol de 1936

Localitat	Sindicat	Des-1919¹	jun-31²	ago-31³	mar-32⁴	mar-33⁵	mai-36⁶
Balsareny		1003				100	158
Callús					250	300
Cardona				1400		450	200
Castelladral/Navàs		400		1000	350	400	140
Castellbell i el Vilar					1000	300
Manresa	Alimentació	350		430	200
Manresa	Arts Llibre
Manresa	Barbers		70
Manresa	Mercantil	505
Manresa	Ferroviaris						200
Manresa	Cautxú						254
Manresa	Construcció	450	560	600		200	150
Manresa	Fusta	515		700	400	400
Manresa	Metall	410		625	400	300
Manresa	Pell	200		650			500
Manresa	Cambrers		54
Manresa	O. Varis						128
Manresa	Tèxtil	5000	3200	5244	5000	1500	350
Manresa	Cinters	220
Manresa	Transport	245		321		100
Manresa	Llum i Força
Moià				86		40
Monistrol-Castellbell⁷		1200		1600			556
Navarcles			900			230	56
Pont de Vilomara						250
S. Joan Vilatorrada				376	90	150
S. Vicenç Castellet						1400	57
Sallent		1500				1000	721
Santpedor			450
Suria		400	400			250	275


Totales		12398	5634	13032	7690	7370	3745

Cal dir que en 1919 a més hi ha dos rams de l’Alt Llobregat, el ram de l’art fabril i el de l’aigua. Tots dos rams oferien xifres enormes: 42.300 i 12.000 afiliats, respectivament, cosa que sembla molt improbable. La comarca del Berguedà estava representada pel SUT de Berga (1.067 afiliats) i per les seccions del tèxtil de Fígols, Gironella, Olvan i Puig-reig. A la columna de 1919, quan la casella està buida significa que va estar representada per una secció del tèxtil. A la resta de columnes, una casella buida indica que no va assistir al congrés.

De la resta de columnes, cal afegir que del Berguedà també van assistir sindicats com els de Fígols, Gironella, Olvan (cal Rosal), Pobla de Lillet o Puig-reig. Malgrat aquests números, cal indicar, com hem vist, que diversos sindicats no van ser capaços d’enviar representants, i per tant no hi consten a pesar que tinguem evidències de la seva existència.

Pel que fa al sector del tèxtil, un bon punt per a establir fins on arribava la desafecció treintista cap al sector faísta de la Confederació, el podem trobar amb els sindicats assistents al Ple Regional del Ram del Fabril i Tèxtil de Manresa, celebrat el 7 i 8 d’octubre de 1933. És a dir, en un moment en el qual el treintisme ja s’havia separat de la CNT. De la comarca hi van participar els sindicats tèxtils de Balsareny, Colònia Manent (de Puig-reig), Gironella, Manresa, Navàs i Navarcles. El sindicat d’Artés va enviar la seva adhesió.⁸ Ja podem constatar que faltaven molts sindicats de la comarca.

I de fet, l’Oposició va celebrar un Ple el 22 i 23 del mateix mes, comptant amb Castellbell i el Vilar, Callús, Sallent (Construcció), Puig-reig, Gironella, Colònia Rosal i Metall, Fabril-Tèxtil, Transport, Oficis Varis, Alimentació i Fusta de Manresa. Hi van enviar la seva adhesió, sense poder assistir-hi, El Pont de Vilomara i el Fabril de Sallent.⁹

En un altre ordre de coses, també s’ha trobat un cens de sindicats de Manresa sense data.¹⁰ Pel número i l’afiliació dels sindicats que apareixen el podríem datar en la tardor de 1931. Vegem-ho tal qual:

Entidades Obreras		afiliados
CNT	Sindicato de la Madera	500
	Sindicato Fabril y Textil	6000
	Sindicato de Transportes	150
	Sindicato de Metalúrgicos	600
	Sindicato de Alimentación	375
	Sindicato del Ramo de la Piel	700
	subtotal F.L. de la CNT		8325
Autónomos	Asociación de Dependientes del Comercio (ADCI)	525
	Sindicato de Profesiones y Oficios Varios UGT	30
	Sindicato del Ramo de la Construcción	174
	Asociación de Dependientes Barberos	95
	Sindicato de Fuerza y Alumbrado	171
	Asociación de Montadores del Arte del Textil	110
	Sociedad de Camareros “La Nueva Alianza”	64
	Sindicato Autónomo de la Industria Cintera	127
	Subtotal Autónomos		1296
	Total de afiliación a sindicatos:		9621
Entidades Patronales		afiliados
	Unión Mercantil	261
	Unión de Industriales Torneros	47
	Gremio de Hojalateros	20
	Asociación de Patronos Carpinteros	62
	Asociación de Patronos Constructores de Obras	32
	Unión Patronal de Manresa	233
	Asociación de Fabricantes	20
	Total patronal		675

Podríem indicar que els sindicats autònoms de la Construcció i Cintaires estaven controlats pel BOC a través d’alguns dels seus líders (Carles Costa, Magí Gamisans o Isidre Casajuana) i el ADCI pels socialistes.

b) La Comarcal de Cardener – Alt Llobregat

Per a entendre com s’organitzava la CNT a la Catalunya central, cal tenir en compte que la seva organització comarcal (o intercomarcal) data de 1923, mentre que les comarques oficials catalanes no van ser aprovades fins a ben entrada la República, al gener de 1936. La CNT a l’interior de Catalunya s’organitzava per conques fluvials (Alt Ter, Alt Llobregat, Cardener, etc.), ja que els rius eren l’energia que movia les fàbriques i la ruta que unia els pobles.

En 1931 es va aprovar un dictamen¹¹ que descrivia l’organització comarcal. En primer lloc, l’àmbit geogràfic. Es dibuixava una creu: una línia des de Collbató a la Pobla de Lillet i l’altra de Solsona a Olvan. A continuació, es van realitzar quatre grups de sindicats: l’agrupació Nord: de Sant Fruitós de Bages a La Pobla de Llillet; Sud: de Sant Vicenç de Castellet a Collbató¹²; Est: de Sant Joan de Vilatorrada a Oden; i Centre: Manresa.

El Comitè Comarcal es componia per dos representants de cada grup i sumava vuit components. A més, la localitat on estigués la seu del Comitè hi assignaria altres quatre o sis companys, que tindrien veu, però no vot.

El Comitè pro-presos tenia caràcter comarcal i es componia d’un delegat de cada poble on existissin conflictes i, per tant, allà on la seva tasca fos més necessària i tres delegats de Manresa. A efectes pràctics, els comitès sempre es formaven només amb militants dels pobles miners i de Manresa i, esporàdicament, amb militants de Berga, Gironella o Monistrol de Montserrat.

Aquesta federació intercomarcal va durar fins el gener de 1938, moment en el qual van començar a funcionar per separat les comarcals del Bages i del Berguedà. En aquells moments es va estudiar també crear la comarcal del Cardener, però aquest projecte va ser desestimat.

c) Dades declarades

La CNT de la comarca mai va emetre una relació coherent de dades d’afiliació. Durant 1937 i 1938 el Comitè Regional de Catalunya els va demanar insistentment i no li van dir més que les dades següents.¹³

Sindicats	Localitat	Afiliació
O. Varis	Artés	341
Metal·lúrgia	Cardona	100
Miners	Cardona	544
Tèxtil	Cardona	300
O. Varis	Cardona	300
O. Varis	Horta d’Avinyó	61
Únic de Treballadors	Súria	752
O. Varis	Talamanca	21

Total		2530

Com veiem aquí falten gairebé tots els sindicats. Així que cal buscar altres fonts. D’entre els plens i congressos podem obtenir algunes dades més. Per exemple, Navàs va participar en el Congrés Regional de novembre de 1936 i va aportar 1.200 afiliats.¹⁴ A un informe posterior que li va enviar aquesta Federació Local al Comitè Regional indiquen una altra vegada 1.200 afiliats, amb sindicats del tèxtil, construcció i pagesos¹⁵. Un altre cas va ser Castellbell i el Vilar, que donaven la xifra de 1.200.¹⁶

A les confiscacions alguns sindicats també donen dades, com ara Callús, 620¹⁷, o els sindicats de Sallent del tèxtil i metall, 1.500 entre els dos, construcció, 200 i miners, 700. Només amb aquests ja fan 2.400 afiliats.¹⁸ No obstant això, a un document sense data que indica les afiliacions dels sindicats que van acudir a un congrés regional es donen més dades¹⁹:

Sindicats	Localitat	Afiliació
O. Varis	Callús	410
F. Local	Cardona	1388
U. de Treballadors	Castellbell i el Vilar	1350
O. Varis	Castellet de Llobregat	540
O. Varis	Gaià	164
O. Varis	Monistrol de Montserrat	902
U. de Treballadors	Navarcles	210
O. Varis	Riudor de Bages	270
Ind. Química	Sallent	950
O. Varis	Sallent	105
Fab. Tèxtil	Sallent	1000
Metal·lúrgia	Sallent	270
Construcció	Sallent	140
O. Varis	Fai – Sasserra	290
U. de Treballadors	Súria	750
O. Varis	Vilatorrada del Cardener	265
Camperols	Vilatorrada del Cardener	10

Total		9.014

Arran d’alguns plens coneixem les dades dels Sindicats de Químiques de la comarca: Balsareny, 145; Manresa 514; Sallent, 400; i Súria, 400²⁰. També els de transports, 225 de Manresa²¹ i Pell, amb 280 afiliats²². A més, tenim les dades dels Plens Regionals de Camperols:

	gen-37	jun-37	gen-38
Artés	100
Horta d’Avinyó		40
Manresa		46
Monistrol de Montserrat	30
Navarcles	55
Navàs	40		45
S. Joan de Vilatorrada	6
Sallent		25
Santa Maria d’Oló		112

Les dades fan referència als Plens de gener de 1937, juny de 1937 i gener de 1938. A ells també van participar sindicats pagesos de la CNT de Balsareny, Castellbell i el Vilar, Sant Feliu Sasserra, Sant Fruitós de Bages, Súria i Valls de Torroella. No els incorporem al llistat perquè no van aportar dades numèriques.

L’últim indici són els informes que feien els militants del PSUC. Realment ens han arribat molt pocs: el de Castellet, el de Monistrol de Bages i el de Súria. En ser informes del PSUC pot ser que pequessin d’optimistes amb la UGT, però almenys ens dona una pista. En el cas de Sant Vicenç de Castellet indiquen que la UGT té 1.300 afiliats i CNT 700. En el cas de Monistrol de Bages, 261 a favor d’UGT, 114 pels Rabassaires i solament 17 per a CNT. A l’altre Monistrol, el de Montserrat, la CNT té 860 per 780 de la UGT²³.

Entre totes aquestes dades no s’arriba als 12.000 afiliats. Encara que ens falta conèixer el gruix dels sindicats de Manresa, així com els d’alguns pobles. Veiem que les dades són fragmentàries i a vegades es contradiuen.

d) Dades estimades

Arribem al moment en què ens fem la pertinent pregunta. Com de gran va ser la CNT del Bages durant la guerra?

Com ens falten més de la meitat de sindicats per conèixer, llavors haurem de fer una estimació. Per fortuna tenim algunes pistes que ens poden ajudar. La primera és que el Comitè Regional va recollir les dades dels segells que van comprar els sindicats i les comarques²⁴. En el cas de l’Alt Llobregat i el Cardoner en sumar totes les dades ens dona aquesta taula que correspon a tot el primer any de la guerra:

	Alt Llobregat i Cardener		Regional Catalana
	Segells	Carnets	Segells	Carnets
Juliol	2000	0	76972	7330
Agost	24000	6800	426123	115125
Setembre	19191	4700	656891	160185
Octubre	18000	2500	528400	64125
Novembre	20000	550	270900	20200
Desembre	8000	700	489050	24500
Gener	26000	600	500600	31125
Febrer	7000	0	434500	12225
Març	22000	1500	351600	6750
Abril	20000	500	443750	11600
Maig	15000	50	484300	7400
Juny	31000	250	472500	9603
Juliol	10000	100	421000	8177
Total	222.191	18.250	5.556.586	478.345
Mitjana segells / mes	18.515,92		463.048,83

Els carnets, com és lògic, eren per a la nova afiliació, ja que era obligat tenir un carnet sindical. Aquests carnets es van repartir entre els sindicats del Bages, Berguedà i Solsonès. Hem posat com a referència les dades de tots els carnets i segells que es van repartir a Catalunya. A més, hem completat la taula calculant la mitjana dels segells dividits pels 12 mesos de l’any. En tots dos casos (Alt Llobregat i Catalunya) ens quadra bastant el pagament de segells amb el nombre de carnets nous a partir de juliol de 1936.

De totes maneres, per referències orals i per experiència amb les organitzacions coneixem que sempre existeix un desfàs entre el que se li paga a l’organització i la quantitat real de l’afiliació. Sempre hi ha qui paga tard, qui no pot pagar per la seva situació econòmica, per trobar-se de viatge o en aquells temps al front o passa que els sindicats cotitzen per un número inferior al real per a destinar-hi les seves quotes per a despeses pròpies. Un altre factor té a veure, sobretot, amb els sindicats més petits i els més allunyats de la seu comarcal, que vivien bastant al marge de la vida orgànica, com va ser el cas de molts pobles del Berguedà o els llocs més rurals del Bages.

Recapitulant, al Congrés de maig de 1936 els sindicats de l’Alt Llobregat comptaven amb 4.180 afiliats, incloent-hi els del Berguedà. Hem de tenir en compte que al llarg dels mesos següents la CNT va anar rebent noves aportacions d’afiliació, així com l’adhesió d’alguns Sindicats d’Oposició (Castellbell i el Vilar, Gironella o Sallent). Per al 19 de juliol podríem estimar en uns 8 o 9.000 afiliats la comarcal de l’Alt Llobregat. Aquesta gent ja tindria carnet confederal abans de la guerra.

Per tant, prenent per bones aquestes apreciacions, a mitjan 1937, hi hauria unes 26.000 persones amb carnet de la CNT. A això caldria afegir-li posteriors ingressos de 1937 o 1938. Per fortuna coneixem tant les dades del Berguedà (7.000 afiliats el 1937) i les del Solsonès (220 afiliats a la fi de 1936), així que restant aquestes quantitats en brut obtenim al voltant de 19.000 afiliats per a la comarca del Bages en la guerra.

Un altre dels indicis als quals podem parar atenció és la Declaració de Responsabilitats per les confiscacions d’edificis feta en 1936, encara que signada al juny de 1937 per la Federació Local de Manresa. La FL declarava que els seus ingressos monetaris anuals eren d’unes 60.000 pessetes. Això suposen 5.000 pessetes al mes. Són els mateixos carnets (5000) que apareixen declarats per la FL de Manresa en un dels càlculs anteriors. Deien, a més, que ingressaven aquesta quantitat malgrat tenir molts joves en el front i també molta gent a l’atur.²⁵ Això ens acosta als 6.000 afiliats per a Manresa, que podríem prendre com a referència, però que podria ser una quantitat major.

Un altre aspecte sense dades és el pas d’afiliació des dels Sindicats d’Oposició. Les dades sempre van ser confuses i ni tan sols es pot tenir certesa del pas d’un sindicat cap a la CNT. Hi hagué un trasvassament d’afiliació als rams de la Fusta, del Fabril i Tèxtil i als Telèfons, com a mínim. Estem parlant d’un volum d’afiliació molt important que totes dues centrals, CNT i UGT, el van considerar dins del seu espai polític. Aquesta incertesa fa ballar les xifres considerablement. Ens hem decantat per donar-li credibilitat a les xifres de la UGT perquè van ser publicades i no van ser rebutjades en públic per la CNT.

L’organització confederal de Manresa mai va declarar formalment les seves xifres, apareixent la Federació Local de la ciutat sempre en blanc a totes les estadístiques de la CNT catalana. La Regional sempre li exigia dades clares i aquesta federació no se les hi proporcionava. És el major problema, donat el volum de població de la capital, a l’hora de calcular l’afiliació de tot el Bages.

Llavors, prenent en compte tot l’anterior i arriscant-nos a cometre errors podem fer la següent estimació de màxims (la xifra apareix en cursiva quan s’ofereix una estimació i en lletra normal quan és una dada coneguda):

	Població	Afiliació a la CNT	% CNT / població*
Aguilar de Segarra	768	100	13,02
Artés	2603	341	13,10
Avinyó	1722	250	14,52
Bages d’en Selves (contando Valls de Torruella)	1034	200	19,34
Balsareny	2930	800	27,30
Calders	838	150	17,90
Callús	1484	620	41,77
Cardona	6582	1388	21,09
Castellbell i el Vilar	3108	1350	43,44
Castellfollit del Boix	855	0	0,00
Castellgalí	1004	50	4,98
Castellnou de Bages	240	0	0,00
Castellet de Llobregat	3800	540	14,21
L’Estany	443	40	9,03
Fonollosa	1007	100	9,93
Gaià	661	164	24,81
Graner de Bages	2076	450	21,68
Guardiola de Bages	805	60	7,45
Marganell	249	20	8,03
Manresa	36478	6000	15,08
Moià	2229	400	17,95
Monistrol de Bages	776	25	3,22
Monistrol de Montserrat	3497	902	25,79
Mura	401	40	9,98
Navarcles	2316	210	9,07
Navàs	3682	1200	32,59
Oló	1172	150	12,80
Pont de Vilomara	1233	250	20,28
Rajadell	710	100	14,08
Riudor de Bages	1920	270	14,06
Sallent	7498	2600	34,68
Sasserra	708	290	40,96
Súria	4692	752	16,03
Vilatorrada del Cardener	1706	275	16,12
Talamanca	234	21	8,97

Total	101.461	20.008	19,71

* Percentatge d’afiliació a la CNT respecte de la població total de cada poble.

Assumint que els nostres càlculs siguin correctes, ja que és un càlcul aproximatiu, la CNT del Bages va tenir afiliada gairebé la cinquena part de la població de la comarca. Hi ha poblacions amb clara majoria cenetista com Balsareny, Callús, Castellbell i el Vilar, Gaià, Monistrol de Montserrat, Navàs, Sallent i Sasserra.

Si suméssim els percentatges de la CNT amb els obtinguts de la UGT, únicament ens crida l’atenció el cas de Navarcles. En aquest cas s’obté un 56,56% de la població sindicada, la qual cosa sembla improbable, així que presumiblement la UGT exagerava. Això no vol dir que no exageressin en altres poblacions o que no ho fes també la CNT navarclina.

Gabriel, Pere (1981): p. 405-417. ↩︎
Veu Obrera. Tercer Congreso de la CNT. Madrid 11-16 de junio de 1931. www.veuobrera.org/00finest/931assis.htm ↩︎
Veu Obrera. Ple Regional de Sindicats. 2-4 d’agost de 1931
http://www.veuobrera.org/00finest/931ple08.htm ↩︎
Solidaridad Obrera 26/04/1932 p. 1 ↩︎
Solidaridad Obrera 14/03/1933, p. 5 ↩︎
Calero, Juan Pablo. Vísperas de la revolución. El congreso de la CNT (1936). Revista Germinal, abril de 2009. ↩︎
En 1919 apareixen units en el mateix sindicat Monistrol i Castellbell i el Vilar. ↩︎
Solidaridad Obrera, 17/10/1933, p. 6 ↩︎
El Trabajo, 28/10/1933 ↩︎
Censo de asociaciones industriales. Fons Topogràfic, c.46. Cambra de Comerç. Arxiu Comarcal del Bages. ↩︎
Pleno de Sindicatos Únicos, 1931. Arxiu Comarcal del Bages. ↩︎
No obstant això, aquest poble mai va estar organitzat en la comarcal. Altres pobles que reivindicavla la comarcal era Viladecavalls, al costat de Terrassa. ↩︎
Fons CNT (Espanya). ARCH00293.40D.3 – Estadística de la CNT. IISH, Arxiu d’Àmsterdam. ↩︎
Asistentes al congreso regional de Sindicatos y grupos anarquistas. Solidaridad Obrera, 10/10/1936, p. 10 ↩︎
Carta a la Comisión Jurídica, 01/01/1938. COL·LECCIÓ DE DOCUMENTS DEL BAGES ESPOLIATS PEL FRANQUISME. ACBG31-6. Arxiu Comarcal del Bages. ↩︎
“Al fin el Sindicato de Trabajadores de Castellvell y Villar con 1.200 afiliados, tomó el acuerdo en firme de reingresar en la C.N.T. en asamblea general del 5 del corriente, por reconocer que es hoy en único baluarte de las masas oprimidas.” Solidaridad Obrera, 12/07/1936, p. 6. ↩︎
Incautaciones de Callús. CDMH, Salamanca. Político-Social – Barcelona, Generalitat – Ligall, 167, 1, 75 ↩︎
Incautaciones de Sallent. CDMH, Salamanca. Político-Social – Barcelona, Generalitat – Ligall, 167, carp. 3, docs. 41, 44 y 49 ↩︎
Relación de los sindicatos representados en el congreso y nombre de los delegados. s.f. Fondo CNT (España). ARCH00293. ↩︎
Acta del Pleno de Industrias Químicas. Barcelona, 24/07/1937. CDMH, Salamanca. Político-Social – Barcelona, Generalitat – Ligall, 581, 1, 35 ↩︎
Actas del Congreso Nacional del Transporte. Enero de 1937. ARCH00293.40A.5. Fondo CNT (España). IISH, Arxiu d’Amsterdam. ↩︎
Solidaridad Obrera, 30/10/1936, p.11 ↩︎
Los datos de Monistrol de Montserrat y Sant Vicenç proceden de informes al Pleno Comarcal de Sindicatos Metalúrgicos de la UGT. Los datos del resto son informes de los radios del PSUC. COL·LECCIÓ DE DOCUMENTS DEL BAGES ESPOLIATS PEL FRANQUISME. ACBG31-6. Arxiu Comarcal del Bages. ↩︎
CDMH, PS-Madrid, 1011, 6. Desde julio a diciembre de 1936. Reproducido en Arxius En Línia bajo la notación ANC1-886-T-13879. Desde enero a julio de 1937, Reproducido en Estado de Cuentas. Fondo CNT (España). IISH. Arxiu d’Amsterdam. 85.B1 y 85.B2. ↩︎
CDMH, Salamanca. Político-Social – Barcelona, Generalitat – Legajo , 167, 2, 34 ↩︎

Related News

You may have missed