Municipi del Lluçanès, encara que actualment segueix dins de la comarca del Bages.
Com en altres casos, el municipi comptava amb una indústria tèxtil que es remunta a mitjan segle XIX. Les fàbriques havien provocat un creixement continuat de la població des de començaments del segle XX. Per a 1930 hi tenia 691 habitants i al cens de 1936 n’eren 708. Com veiem l’època republicana no va produir gairebé cap creixement poblacional. Això es pot deure a la crisi que va assotar el municipi i els conflictes que va comportar.
I és que Sant Feliu tenia un passat caciquil. Eren típiques les pressions d’industrials i propietaris de terres a l’Ajuntament perquè donés suport a una certa obra pública o entorpís una altra.1 No obstant això, amb l’arribada de la República aquelles elits del poble van perdre el control. El republicanisme feia una seva sorollosa aparició, secundat per la classe obrera fabril, i també en certa manera per part de la pagesia, que en aquells dies s’organitzava als sindicats agrícoles.
El nou alcalde seria el republicà Lluís Mas Casadesús que va iniciar una política d’obres públiques que van contribuir a modernitzar el poble: nous carrers, voreres, neteja o una millora del subministrament d’aigua potable.2 El que millor ens pot indicar el seu mode d’entendre la política, tal vegada, seria el seu rebuig a la presència de la Guàrdia Civil al municipi, cosa que hem vist que també va tenir lloc a Navàs.
El 8 d’agost de 1931 va tenir lloc el primer míting de la CNT a Sasserra. El Comitè Intercomarcal s’havia bolcat a recórrer tots els pobles de la comarca difonent el seu ideari i el seu programa a curt termini. Hi van participar Giscafré, que va atacar durament al Govern republicà, Jaume Ruches, de Torelló, parlant sobre sindicalisme, Amorós, rabassaire de Sant Vicenç de Castellet, tocant la temàtica del treball en el camp, Casas, del Comitè Intercomarcal sobre la cultura i la necessitat d’implicar-se en la transformació social i no freqüentar els cafès, i finalment Joan Figueras, també pel Comitè Intercomarcal, descrivint un cas local d’un acomiadament de diverses obreres per part d’un burgès.3
El setembre de 1931 va esclatar un conflicte laboral a la casa Isidre Puig i Companyia, coneguda com la fàbrica “de Baix”. Els fabricants, llavors en crisis, amb vista a reduir costos salarials, van doblegar el nombre de telers als quals havien d’atendre les obreres, passant de dues a quatre. En aquells moments la fàbrica tenia 152 telers, un volum considerable.4 Així que la retallada de plantilla i l’excés de càrrega de treball per a la plantilla que hi quedava va ser contestat amb una vaga. Però el propietari no es va quedar de braços creuats i va retornar-los el cop decretant un lock-out, és a dir, va acomiadar tota la plantilla. Llavors la població va viure unes setmanes molt tenses, amb famílies que van haver d’abandonar el poble. Al seu torn la fàbrica va contractar obrers més dòcils a Sant Fruitós de Bages, Artés, Torelló i altres pobles.
Per a fer-hi front, a aquesta situació social tan complicada, que podria derivar fàcilment en un motí, l’alcalde va decidir buscar inversors i amb els nous capitals es va crear una altra fàbrica, anomenada Arch i Llobet, o fàbrica “de Dalt” o “dels rabassaires”. Aquesta fàbrica, inaugurada a finals d’any, tenia 31 telers i, en part, va mitigar el problema laboral.
El gener de 1934 l’alcalde Mes va ser substituït pel seu company de partit, Mateu Tantinyà Riera, que va guanyar les eleccions municipals. La dreta en aquells dies estava encapçalada per Joaquim Vila Puigbó, fill de l’últim alcalde de la Dictadura de Primo de Rivera, i representava la vella política caciquil. Serà ell qui dirigí la Comissió Gestora que es farà càrrec del municipi després de la dissolució de l’Ajuntament pels Fets d’Octubre. D’aquells successos no hi consten processaments.
Passat el Bienni Negre, al febrer de 1936, el Front d’Esquerres va guanyar les eleccions a Catalunya i va restaurar els ajuntaments catalans. De nou Mateu Tantinyà es va fer càrrec de l’alcaldia, mentre que els consellers de dretes es van negar a assistir a la majoria dels plens com a forma de protesta. En canvi, sí que van assistir quan es va debatre el fet que les escoles que anteriorment havien dirigit unes religioses, anessin públiques.
L’esclat de la guerra va provocar que les dretes desapareguessin de la vida municipal. I de nou, l’efervescència social es va apoderar del poble. La Causa General indica diversos noms de partidaris del cop d’estat (o “Gloriós Moviment Nacional”) amb l’esmentat Joaquim Vila Puigbó al capdavant. Fet i fet, va ser ell qui es va encarregar del primer Ajuntament franquista.
Als pocs dies d’iniciada la guerra es va crear el Comitè Revolucionari Antifeixista, amb Juan Requena Mañas de president, Jaume Agustí (CNT) de secretari, Lluís Pàrdols Castany i Joan Gabany, entre d’altres. La CNT local havia existit durant la República, però no hi ha notícies de participació en la vida orgànica de l’Organització per part d’aquest sindicat local. No obstant això, el 19 de juliol va prendre immediatament el pes de la defensa en el municipi. El comitè es reunia al cafè de la plaça, que també era local de reunió dels rabassaires.
Com a tots els pobles republicans, l’onada anticlerical va assolar totes les esglésies i símbols religiosos. A Sasserra s’acusava d’allò al comitè de Prats de Lluçanès així com de l’assassinat del sacerdot Isidre Castells Casadesús. En canvi, el director de la fàbrica Arch i Llobet, Baldomer Marbà, va ser mort per gent del poble que no va poder ser identificada. A la Causa General també hi ha altres noms de morts com el de Pere Busquests Padrós que no s’indica cap autoria o Sebastià Singla Arnaus, que s’indica que va ser assassinat al terme de Sant Fruitós de Bages.
Al poble es van col·lectivitzar les fàbriques i tallers i les organitzacions van realitzar confiscacions de cases o edificis per al seu ús particular. Únicament ens han arribat els documents sobre les confiscacions de la CNT, encara que ho van fer totes les organitzacions d’esquerres presents en la localitat. En cas del Sindicat d’Oficis Varis de la CNT, van confiscar la casa de Joan Salvador Illa, carrer Major, 7, l’edifici del monàrquic Joan Vila Pla, carrer Vilaclara 5, i l’edifici de Rafael Vilaclara en la plaça del Baix, 6, destinat a local social. Per part seva, l’Ateneu Cultural Sempre Avant, del moviment llibertari, va ocupar el local de la CEDA, que estava en una finca del carrer Pas Nou propietat de l’esmentat Joan Salvador, desaparegut en començar la guerra. Gràcies a aquests documents, coneixem els noms del president i secretari de la CNT, Martí Pujolá i Jaume Agustí, respectivament; i de l’ateneu, Josep Roca i Joan Albergès, respectivament.
El 17 d’octubre es va constituir el Consell Municipal segons les disposicions de la Generalitat. El Consell es componia de Mateu Tantinyà Riera (alcalde des de febrer de 1936), Joan Roca Codina i Joan Crespí Corominas, per Esquerra Republicana; Josep Roca Solà, Josep Pàrdols Castany i Josep Guiu Puigbó, per la CNT; Miquel Pla Sallés i Josep Coma Costa, pel PSUC; i Pau Pont Rodellas, per Unió de Rabassaires. Es va nomenar alcalde a Josep Coma (PSUC).
La CNT va controlar la conselleria de Defensa, que encapçalava Josep Roca, encara que també participaven els altres consellers de la seva organització. A més, dos dels seus militants, es van allistar a la Columna Terra i Llibertat, sortint a primers de setembre cap als fronts del Centre. Es tractava d’Antonio Flores Flores i Ginés Baraza Jódar.
La correlació de forces, a poc a poc, s’aniria inclinant del costat del PSUC, cosa que va començar amb l’eliminació de les conselleries de defensa i seguretat als municipis, per decret de la Generalitat el març de 1937. En sessió municipal del 5 de març es va dissoldre la conselleria de Defensa, passant la CNT a ocupar-se de treball i d’assistència social.
En l’ordre municipal el Consell es va fer càrrec de noves obres, de la millora del subministrament d’aigua potable i de la implantació d’una moneda local. Al ple del 17 de juny, per iniciativa de l’alcalde, es va canviar el nom del municipi a Sasserra de Bages, contribuint a la secularització de la societat. Així i tot, en els segells que utilitzava el moviment llibertari local sempre figurava el curiós nom de “FAI Sasserra”. A nivell administratiu, el municipi va absorbir el barri del Gabarró, pertanyent a Oristà. I per descomptat, es va haver d’ocupar d’altres qüestions urgents, com de l’acollida de les famílies de refugiats que anaven arribant segons transcorria la guerra.
L’alcalde Josep Coma va dimitir el novembre de 1937, quedant substituït pel seu company de partit Miquel Pla Sallés. Aquest va durar en el càrrec fins a l’estiu de 1938, quan va ser mobilitzat per l’Exèrcit Popular de la República. Llavors la seva vacant va ser coberta per Bernat Esclusa Mas, també del PSUC. En aquesta data, el Consell Municipal estava format per Josep Oriols Arnaus, Lluís Mas Casadesús i Josep Crespi Serradellas, d’ERC; i Bernat Esclusa Mas i Josep Obradors Camprubí del PSUC. Fins a aquella sessió municipal també figura en les actes Pau Pont, rabassaire, que de fet s’havia ocupat de l’alcaldia de manera interina després de la dimissió de Miquel Pla. Però a partir de setembre de 1938 ja no figura cap càrrec dels rabassaires ni de la CNT, que de fet eren les dues organitzacions amb major pes numèric en el municipi.5
Respecte a la UGT local, caldria dir, en primer lloc, indica que es va constituir a mitjan guerra, el 27 de juny de 1937. Una data molt tardana. Informen de 60 afiliats i indiquen que el seu president era Antoni Salvans i el secretari Mateu Tantinyà, que hem vist molt vinculat amb ERC. Tenien el local a la Plaça Major, 5. 6
Quant a la CNT, aquesta central va ser majoritària, tenint 290 afiliats en el congrés de 1937, aconseguint així la majoria sindical. Prenent com a referència la població d’aquest moment, la CNT arribava a organitzar el 40% ella sola. Al Ple Regional de Pagesos de la CNT, gener de 1938, va participar un delegat de Sasserra, Jaume Agustí, del ram de la construcció. El segell del sindicat posa “Sindicat d’Oficis Varis de Sasserra – CNT-AIT” i “FAI Sasserra”, de manera que tal vegada també existia un grup de la FAI a aquell poble.7 Aquesta població va tenir una agrupació de Solidaritat Internacional Antifeixista, de caràcter llibertari, conformada per 19 persones. A la junta figuraven Jaume Agustí, Joan Iglesias, Joan Jubany i Agustí Farrau.8
Dels rabassaires encara tenim menys informació, excepte alguns noms de la Causa General: Antoni Puig, president, i Josep Mas, Pere Oriols i Modest Castiñán.
Respecte als morts o desapareguts en acció de guerra van ser vuit els mossos del poble que mai van tornar: Josep Capdevila Serra, Josep Casals Coll, Joan Clusella Capdevila, Josep Clusella Capdevila, Josep Corominas Suadas, Pere Oliveras Forcada, Feliu Oriols Amblàs i Silvestre Rodellas Orts.
El poble va tenir 24 persones que van ser jutjades sumàriament. Van passar per presidis, camps de concentració i treballs forçats. D’ells, Enric Ponsa Casas i Lluís Pàrdols Castany van ser executats sumàriament.
Com a resum dels anys de la guerra, podem veure un municipi que va ser controlat per les organitzacions obreres de principi a fi. El predomini del PSUC al consistori contrastava amb el predomini social de la CNT entre la població. L’absència de la CNT al Consell Municipal, com a mínim, des de l’estiu de 1938 ens indica una ruptura política de la qual es desconeix tot, ja que no apareix ressenyada a les actes municipals ni s’han trobat dades en altres arxius.
- Planes, Josep Antoni; Torres, Jordi; Mestre, Pere (2003) Sant Feliu Sasserra. Capital histórica del Lluçanès: dels orígens als nostres dies. Centre d’Estudis del Lluçanès i Centre d’Estudis del Bages P. 120 ↩︎
- Planes Ball, Josep Albert (2002). Sant feliu sasserra. Els anys de la República (1931-1936). Dovella, Primavera. pp. 15 – 21. ↩︎
- El Trabajo, 15/08/1931, p. 4 ↩︎
- La resta dels telers eren de Francesc Arola (8 mecànics i 6 manuals), Francisco Gómez (15 mecànics), Joan Vila (15 mecànics) i Jaume Vila (8 mecànics). Hi ha un total de 204 telers, sumant els de Puig i Cia. Planes, Torres, Mestre (2003): p. 128 ↩︎
- Les actes municipals de Sasserra es poden consultar a www.diba.cat/amd. Arxiu Municipal de Sant Feliu Sasserra ↩︎
- Estadística per al III Congrés de les organitzacions de la UGT de Catalunya. Papers recuperats del franquisme que són a l’Arxiu Comarcal del Bages. ↩︎
- CDMH, Salamanca. PS – Barcelona 920, 1, 345 ↩︎
- CDMH, Salamanca. PS – Barcelona, 149, 21, 60 ↩︎
