Estem davant un altre municipi rural, encara que amb una particularitat, la línia de ferrocarril que uneix Barcelona amb Manresa i Lleida, inaugurada el 1859. En ser-hi a prop de Manresa i comptar-hi amb una estació, una part del poble de Rajadell havia crescut entorn de les vies. L’estació se situava a una barriada que s’havia construït entorn dels seus tres molins, que era coneguda com Els Molins. A més del nucli principal i Els Molins, al municipi es troben altres nuclis com a Can Servitge, Els Cassets o Monistrolet. Per l’abril de 1936 hi havia 710 persones censades.
L’economia del municipi s’orientava cap al cultiu de la vinya, de l’horta, l’explotació dels boscos i, per descomptat, algunes botigues, els molins i l’estació. També existia una cooperativa d’oli fundada a l’inici de segle. Quant als espais associatius, el poble comptava amb un cafè, que era un punt de trobada sobretot dels homes, i el Casino La Unió, que feia de sala de ball. A principis de segle havien existit dues sales de ball, una dels treballadors, Xanguets, i l’altra dels propietaris, Bunyols.1
A nivell polític, no tenim massa dades de Rajadell. Coneixem que el 1934 es van produir diverses detencions després dels Fets d’Octubre. Entre ells, els processaments de Josep Comallonga Serra, Àngel Ferrer Braquets, Josep Font Puig, Pere Fontells Mas, Joan Noguera Vila i Francesc Puigdellever Font.2
D’abans de la guerra solament ens ha arribat un aval per al Congrés d’Esquerra Republicana, celebrat el 25 de maig de 1936. En aquesta ocasió va assistir Agustí Espinalt Sanllehí representant el Grup Republicà d’Esquerra de Rajadell. A més, la nota indica que Joan Noguera era el president.3 Noguera era l’alcalde després de les eleccions de febrer de 1936, que van donar la victòria al Front Popular. A més, també va ser l’alcalde durant els primers compassos de la guerra, quedant en aquells dies tot l’Ajuntament sota el control polític d’ERC.
En esclatar la guerra qui va prendre la iniciativa va ser la militància de la CNT. Aquesta organització no existia abans de la guerra i els qui n’eren membres estaven afiliats a Manresa. El particular de la CNT a Rajadell als seus inicis és la seva vinculació gairebé total amb el ferrocarril. Així que més o menys depenien de la poderosa Federació Nacional de la Indústria Ferroviària (FNIF) de la CNT. De seguida van arribar al Bages les consignes de l’organització ferroviària de la Confederació i es va produir una socialització tant de la Companyia de Ferrocarrils del Nord com dels Ferrocarrils Catalans. A Rajadell només hi havia la primera companyia.
Hem pogut trobar una carta que enviava el Consell Obrer del Nord, CNT-UGT, des de Barcelona a totes les estacions de la línia entre Lleida i Barcelona. Per casualitat està escrit al dors del document una llista de noms sota el títol “Comitè Rajadell, CNT”. Els noms són: Emili Martínez Prado, Juan Bravo Bravo, Ignasi Font, Jacint Puig, Antonio Abanses, Juan Fornielles, Justo López, José Ortiz, Juan Ballet i Pedro Enrich. En creuar-los amb els noms que dona la Causa General veiem que, en efecte, són persones del poble.4
A la Causa General, a més, s’indica la composició del Comitè Antifeixista, que com a molts altres pobles estava dirigit per l’alcalde, Joan Noguera Vila (àlies Dot), militant d’ERC. La resta de membres n’eren: Francesc Braquets Buixadera, Salvador Comallonga Serra (ERC), Josep Bacardit Centellas, Joan Baraldés Llovet, Joan Ballet Morros i Vicente Martínez Castellanos. Hem vist ja a Joan Ballet a la llista dels ferroviaris de la CNT. Tot indica al fet que era un comitè mixt, format per ERC, Rabassaires i la CNT.
Durant la guerra no es van produir assassinats dins dels límits municipals, però sí que es van cremar les capelles i esglésies del municipi. La Causa General indica que els incendiaris eren “forasters”, terme ambigu en aquest cas, ja que pot dirigir les culpes cap als ferroviaris (gairebé tots oriünds de fora del municipi) o cap a grups que vingueren d’altres municipis. Entre els instigadors del moviment revolucionari la Causa General col·loca al fuster Andreu Claret Casadesús,5 a Àngel Ferrer Braquets i Josep Riera Torra, entre d’altres.
En aquelles setmanes hi hagué confiscacions de boscos i finques. El Comitè i els sindicats es van instal·lar el castell, que va esdevenir com una Casa del Poble. I la CNT va organitzar milícies. Els dos responsables d’elles van ser Juan Fornielles i Antonio Abanses, que eren respectivament president i secretari de la CNT. Altres membres del sindicat van ser Eliseo Santamaria Montraveta i Josep Ortí Arnau.
Es té notícia també de l’expropiació de la torre de l’industrial Joan Gallifa que tenia en aquest poble, la Masia Noguera coneguda també com la Torre Gallifa. Va ser ocupada per la Llar de l’Infant (i després per l’Associació Pro-Infància Obrera) i destinada com a casa de colònies per als orfes de la guerra.6 Acollia uns cinquanta nens i nenes. Hi treballaven dos homes (un jardiner i un payés) i sis dones. Hi havia també un mestre. Cap d’aquestes persones cobrava per aquestes tasques i solament se’ls proporcionava aliments de manera gratuïta. Per a finançar la colònia se celebraven festivals benèfics i es realitzaven col·lectes.7
La UGT va ser fundada l’1 d’octubre de 1936 i per a setembre de 1937 comptava amb 120 afiliats, dels quals 80 eren cotitzants.8 A finals de setembre de 1936 l’organització comarcal de la UGT i el PSUC van realitzar un míting en la localitat amb Elías Castro, de JSU, Ramon Brunet, d’UGT, i Narcís Fontàs, del PSUC, com a oradors. També es va nomenar una junta formada per Josep Font Puig, president; Ángel Tello Atance, vicepresident; Josep Figueras, secretari; Francesc Bardan, sotssecretari; Josep Riera, tresorer; Ramon Fontanet, comptador; Anton Pujol, Anton Comallonga i Alexandre Santasusana, de vocals.9 El 1937 seguia Josep Font de president i l’Anton Comallonga Serra era el secretari.
Per part d’Unió de Rabassaires es coneix els noms d’Anton Catllà Cots, Salvador Puig Pujol i Francesc Puig Masferrer. ERC, a més dels esmentats, també comptava amb Francesc Munt Font, Josep Grau Piñot i Pere Centellas Mas. Tots aquests noms apareixen en la Causa General.
El 23 d’octubre es va constituir el Consell Municipal, quedant Ramon Pujol (ERC) d’alcalde president. No es coneix la resta dels noms, encara que sí la composició: 3 llocs per a ERC, CNT i UR i 2 per al PSUC.10
A partir d’aquí, molt poca informació ha arribat sobre Rajadell. Esmentarem els seus morts en accions de guerra: Francesc Cot Prat, Santiago Defior Barnig, Ramon Puig Lladó, Francesc Vilaseca Parera i Ramon Vilaseca Parera.
Rajadell va tenir 27 veïns jutjats sumàriament. Tres d’ells van ser executats: Joan Ballet Morros, Juan Fornielles Fornielles i Emilio Martínez Prado. Els tres primers eren de la CNT, i Fornielles i Martínez vivien a la barriada de l’Estació.
Novament tenim una altra població que malgrat el predomini inicial d’ERC i els Rabassaires, la CNT va guanyar bastant fortalesa a causa del sector dels transports. Recordem que a la pròxima Aguilar de Segarra van ser els treballadors de la carretera els que van impulsar la CNT.
- Valls, Oriol (coord.). Passejades per Rajadell. Els Molins i el Nucli Antic. Ajuntament de Rajadell I L’Arada Creativitat Social, SCCL, 2017. ↩︎
- López Esteve. Annex. Els fets del 6 d’octubre de 1934. ↩︎
- Esquerra Republicana de Catalunya, 25/05/1936. Papers recuperats del franquisme que són a l’Arxiu Comarcal del Bages. Carpeta de Partits Polítics. ↩︎
- Aquesta carta es pot trobar a Papers recuperats del franquisme que són a l’Arxiu Comarcal del Bages, carpeta Ferroviaris. ↩︎
- L’hem trobat al capítol de Fonollosa i ens el tornarem a trobar al de Súria. ↩︎
- El Dia, 26/09/1936 ↩︎
- L’assistència social a Manresa. Dones manresanes: Guerra Civil i repressió. Memòria.cat. ↩︎
- III Congreso de la Unión General de Trabajadores de Catalunya. 25 de septiembre de 1937. Papers recuperats del franquisme que són a l’Arxiu Comarcal del Bages, carpeta Sindicats. ↩︎
- El Dia, 29/09/1936, p. 2 ↩︎
- CDMH, Salamanca. PS – Barcelona, 288, 4, 67 ↩︎
