Després de l’anàlisi de cada facció republicana podem també recollir les víctimes de la repressió de tots dos bàndols buscant l’existència d’algun patró.

a)     La repressió republicana

Començant per la violència del bàndol republicà, que sol ser coneguda per “repressió roja”, tal com la coneixien els franquistes, obtenim aquesta taula d’assassinats per localitat:

Aguilar de Segarra1
Artés14
Avinyó4
Balsareny4
Calders6
Callús6
Cardona16
Castellbell i el Vilar12
Castellet de Llobregat17
Castellfollit del Boix3
Castellgalí2
Castellnou de Bages1
Fonollosa5
Gaià2
Granera0
Sant Salvador de Guardiola11
L’Estany1
Manresa157
Moià15
Monistrol de Bages1
Monistrol de Montserrat45
Mura3
Navarcles8
Navàs20
Santa Maria d’Oló2
Rajadell0
Rocafort i Vilumara5
Sallent22
Sant Feliu Sasserra4
Sant Fruitós de Bages2
Sant Martí de Torrella9
Sant Mateu de Bages3
Santa Cecília0
Santpedor11
Súria11
Talamanca0
Totales423

Aquesta xifra surt de sumar els morts que atribueix a cada poble la Causa General. Hi ha alguna discordança de xifres en alguns llocs, i a més pot haver-hi duplicitats, però ens serveix per a fer-nos una idea de la magnitud. D’aquests 423 assassinats, 368 van ocórrer en 1936 (el 87% d’ells), va haver-hi 24 assassinats en 1937 (el 5,67%) i 27 entre 1938 i 1939 (el 6,38%). Una altra manera de classificar-los seria separar els que van ocórrer a la comarca (el 67,14%) i els que van succeir fora d’ella (32,29%). Això ens donaria una xifra aproximada de 280-300 assassinats efectuats pels comitès de la comarca.

Si classifiquem els assassinats per categories, els religiosos es van emportar la pitjor part amb 109 morts (el 25,77%), seguits d’aquells que van ocupar càrrecs municipals prèviament (ja anessin alcaldes, regidors, jutges municipals o secretaris) amb 58 morts (el 13,71%) i al seu torn seguits d’industrials, tècnics o empleats de les fàbriques amb 41 morts (9.69%), pagesos dretans i propietaris de terres (el 8,04%) i, finalment, de guàrdies i *somatenistas (4,26%).

A nivell polític, és més complicat tenir dades fiables, ja que en la Causa General de molts pobles la majoria de les víctimes estan marcades com a “dretanes” sense especificar. Malgrat això, es comptabilitzen 36 carlistes, 24 membres de la Lliga Regionalista i 21 militants de la CEDA, entre altres. A més, hi va haver altres 10 morts en diversos enfrontaments entre els mateixos republicans.1

b)     La repressió franquista

Vegueu també el llistat de noms

També tenim les dades dels qui van ser afusellats en el Camp de la Bota i els casos que coneixem d’execucions extrajudicials – autèntics ajustos de comptes en molts casos – en els primers dies de la postguerra:

PoblacióExecucions
Sumaríssimes
Assasinats ExtrajudicialsMorts als Camps nazis2
Aguilar de Segarra0  
Artés935
Avinyó4 2
Balsareny2  
Calders2 0
Callús151
Cardona9 1
Castellbell i el Vilar9 2
Castellfollit del Boix4  
Castellgalí3  
Castellnou de Bages0  
Fonollosa2  
Gaià1  
Granera0  
L’Estany0  
Manresa34512
Marganell021
Moià9  
Monistrol de Bages1 1
Monistrol de Montserrat8  
Mura0  
Navarcles3 3
Navàs531
Rajadell3  
Rocafort i Vilumara2  
Sallent6 3
Sant Feliu Sasserra2  
Sant Fruitós de Bages5 2
Sant Martí de Torruella8  
Sant Mateu de Bages2  
Sant Salvador de Guardiola33 
Sant Vicenç de Llobregat6  
Santa Maria d’Oló7  
Santpedor7  
Súria1291
Talamanca0  
  
Total1693035

Encara que es desconeix l’organització a la qual pertanyien moltes d’aquestes persones, tenim dades suficients per a establir un patró. Si comptabilitzem només les persones amb una afiliació política coneguda, el 21,21% militava en ERC, el 13,94% eren militants del PSUC i el 7,88% ho feia al POUM. Quant a sindicats, de la CNT era el 53,33% i d’Unió de Rabassaires el 8,48%. Hi ha altres afiliacions de les quals disposem dades molt incompletes i preferim no oferir-les. Per exemple, la UGT, que podem assumir que acollia a gairebé tots els militants del PSUC i el POUM i una part dels d’ERC. Tampoc coneixem amb precisió qui militava a la FAI, ja que per a l’acusació sumaríssima sovint ser de la CNT era equivalent a ser de la FAI sense entrar en matisos. Finalment, cal dir que la majoria d’executats tenia a veure amb els oficis del camp, encara que hi havia no pocs membres dels ajuntaments i dels comitès revolucionaris de les primeres setmanes, així com treballadors de la indústria.

A aquesta repressió de caràcter oficial caldria sumar-se-li els assassinats comesos pels nacionals en els primers dies de la “Liberación”. No es disposa de dades completes, però coneixem amb seguretat que a diversos pobles hi va haver assassinats en els primers dies de la victòria franquista. Podem veure que la segona columna suma una trentena d’assassinats i aquest estudi no ha estat en absolut exhaustiu.

Altres dades desconegudes, dels quals no s’ha fet balanç, van ser els morts a les presons franquistes o en els camps de treball. Així que no oferirem xifres d’això. Tampoc ho farem de la lluita antifranquista de caràcter guerriller, per anar-se massa en el temps respecte a aquest treball. Finalment, tampoc hi ha dades sobre els morts bagencs als camps de concentració francesos.

No obstant això, sí que coneixem és la quantitat de morts de la comarca als camps d’extermini nazi, que va ser de 35 assassinats, si fem cas de l’arxiu del Ministeri de Cultura. No obstant això, si ho contrastem amb les dades que tenim de la comarca, ja ens trobem que la xifra d’assassinats de la comarca en els camps nazis és molt major lloc, ja que tenim la certesa de 2 morts de Cardona, 19 de Manresa, 8 de Navarcles, 3 de Navàs, 7 de Sallent, 1 de Sant Vicenç de Castellet i 10 de Súria, la qual cosa augmentaria aquesta xifra que publica el Ministeri a 65. La dificultat consisteix en el fet que es van publicar les dades tenint en compte la localitat de naixement i no la de residència. Tot això sense tenir en compte que van ser centenars les persones de la comarca que van passar l’horror dels camps nazis.

  1. Es tracta de Josep Roig d’Avinyó; Antonio Raja i José Torres de Cardona; Paulino Hernández, de Manresa; Juan Alcón i Pedro Mollart de Sallent; Genís Pessarrodona, de Sant Joan de Vilatorrada; tots ells de la CNT, i Josep Arnau, de Castellbell i el Vilar, Josep Gangonells, de Sant Mateu de Bages i Josep Clariana, de Súria, sent aquests dos membres d’Unió de Rabassaires. ↩︎
  2. Españoles deportados a campos de concentración nazis, 1940-1945. PARES. Portal de Archivos Españoles http://pares.mcu.es/Deportados/servlets/ServletController ↩︎