Es tracta d’un altre municipi rural format per nuclis dispersos i per moltes masies diseminades. Quant a nuclis, destaquen Castellfollit i Maians. El 1936 tenia 855 habitants.
Hi havia un fort predomini de l’agricultura. El conflicte rabassaire de 1934 va tenir un cert impacte en aquell municipi, ja que la premsa dretana denunciava que, durant les eleccions municipals de 1934, davant la “victòria irresistible de la candidatura de dretes”, els esquerrans van trencar les urnes de Maians, la Gravalosa i Santa Maria.1 Poca més informació hi ha sobre aquest municipi als 30.
Res més iniciar-se la guerra es va conformar un Comitè Antifeixista a Castellfollit i un altre de similar en Maians. Tots dos estaven formats per rabassaires. Entre els assassinats d’aquells dies estava Martí Putella Pladevall, sacerdot i natural d’Avinyó. Va ser trobat a les proximitats de Castellbell i el Vilar i s’acusava el comitè de Sallent de la seva execució (encara que es deia que va ser delatat per individus del poble). Una altra víctima fou Josep Casals Palet. Va ser detingut per tres individus de Manresa, presumiblement milicians secundats pel comitè local de Castellfollit. Després de ser detingut va ser traslladat a Maians, sent lliurat al seu comitè. L’endemà va aparèixer el seu cadàver a la carretera. També va ser assassinat Josep Gran Sardá. Aquests dos últims havien estat regidors de dretes i Casals també havia estat cap del somatén de Castellfollit.
Però aquests no van ser els únics morts del poble, ja que el 15 d’agost van aparèixer quatre cossos més a Maians, Es va acusar altres comitès d’aquests morts, com el de Manresa i el de Sant Vicenç de Castellet. Per tots aquests assassinats van ser acusades set persones del poble en finalitzar la guerra i dues van ser executades.
Així que com veiem Castellfollit era lloc de pas pels diversos comitès. En concret, es parla a la Causa General dels comitès de Manresa, Òdena i Sant Salvador de Guardiola. A aquests comitès se’ls suposava també responsables de la crema de totes les capelles i esglésies del municipi.
Però, francament, els comitès de Castellfollit i Maians si que van exercir el seu “poder” sobre la població. Per exemple, van imposar multes als ciutadans de dretes per valor de 20.000 pessetes, solament a l’agost de 1936. Era un impost de guerra contra els simpatitzants de l’enemic, que va ser aplicat massivament en tots els pobles republicans. De fet, fins i tot estava confirmat al DOGC de la Generalitat.
El comitè de Maians tenia la seva seu a la casa rectoral, mentre que el de Castellfollit a l’Ermita de La nostra Senyora del Pla. A aquests llocs shi ‘emportaven les persones detingudes i es produïen els interrogatoris. Els comitès també proporcionaven permisos d’armes i n’acumulaven.2
Es coneixen alguns dels integrants del comitè: Josep Oliva Sitges, Albert Pons Mas, Isidre Calvet Tomasa, Jaume Figueres Serra, Josep Vallet Canyelles, Andreu Claret Claramunt, Damià Calvet Grau, Justí Tardà Tardà, Josep Casajoana Pons, Joan Cuberas Graells, Joan Junyent Canyelles, Joan Calvet Torrens, Joan Camps Font, Marcel·lí Canyelles Part i Jaume Seuba Prat.
A l’octubre de 1936 es va constituir el Consell Municipal, en ser dissolts els comitès. Atès el nombre d’habitants i correlació de forces polítiques estava format per sis membres d’Unió de Rabassaires: Jaume Torras, Josep Prat, Martí Masachs, Anton Vices, Justí Tará, Marcel·lí Baró; i altres quatre d’Esquerra Republicana (ERC): Joan Oliva, Salvador Grau, Anton Galí, Albert Pons i Isidre Pujol Riera, que va ser nomenat alcalde. El 28 de febrer el consell es va reduir a només tres consellers d’ERC (Isidre Pujol, alcalde, Josep Prat i Albert Pons) i 1 de UR (Jaume Torras).3
Com a conseqüència de la guerra van ser reclutats molts joves del municipi. I d’ells, tres van resultar baixes: dos morts, Jaume Oller Llavall, Josep Abadal Roig i un desaparegut, Josep Masferrer Torres.4
D’aquest poble no hi ha notícies ni de la CNT, ni del POUM, ni de la UGT o del PSUC. El predomini polític era d’ERC i, sobretot, dels rabassaires.
Després de la conquesta del poble pel bàndol Nacional hi va haver 32 persones empresonades que van patir un judici sumaríssim. D’elles, quatre en van ser executades, la qual cosa era una proporció bastant alta: Marcelino Canyelles Pons, Josep Canyelles Prat, Jaume Seuba Prat i Josep Suárez Serra. A més, també hi hagué dos condemnats a mort, que es van poder salvar a canvi de llargues condemnes de presó: Damià Calvet, Josep Vallet Canyelles i Justí Tardá.5
L’únic cenetista que hem trobat d’aquest poble és Fortunato Beltrán Urroz, natural de Bolea (Huesca). Va ser detingut després de la guerra per haver estat patruller del comitè. Va complir condemna a la Model de Barcelona i a un batalló de treballadors a Lleida, fins que va fugir. El 1944 va tornar a ser detingut per acollir a casa seva uns guerrillers.
