Bages Revolucionari és un portal web educatiu per a conèixer amb més detall els anys de la dècada de 1930 a la comarca del Bages. La part principal conté articles sobre la vida social i política de cadascun dels municipis del Bages i de diversos dels del Moianès.
Els relats, poble a poble, es contextualitzen després amb explicacions generals i també s’ofereix una detallada estadística de les principals organitzacions que es van disputar l’hegemonia durant la guerra. El portal recull llistats per organització amb més de 8000 persones, que es complementen amb altres llistats d’empreses col·lectivitzades, milícies o cooperatives.
Entenem que aquesta és una manera de dignificar el passat i reconèixer la contribució anònima de milers de persones de la comarca que alguna vegada van somiar amb un món millor.
Foto: Repressió de la Revolució del 6 d’Octubre de 1934. Arxiu Comarcal del Bages. Fons Ajuntament de Manresa, UC. 520 – Autor Casals, 7/10/34
Quan s’estudia la Guerra Civil espanyola i els fenòmens socials que la van provocar, sovint se centren en la “gran política”, en les grans figures que van liderar cada corrent polític o social del moment. En la història local, per contra, els estudis se centren en fets concrets que sovint queden descontextualizats, de manera que resulta complicat entendre’ls com corresponen. Són fets – especialment els violents – presentats amb els ulls de dècades posteriors, que va ser quan aquests records es van plasmar en llibres o en entrevistes. Cada protagonista dels anys 1930 havia tingut dècades per a elaborar el seu relat particular sobre aquella dècada.
Per tant, ens trobem amb una història mediatitzada pels processos geopolítics, per les grans figures que ja havien escrit el seu relat, i que està determinada també per una memòria oral o local traumatitzada per la violència i travessada pels relats historiogràfics que van explicar la Guerra Civil des de diferents perspectives. I, sobretot, traumatitzada per aquesta gran llosa que va ser el franquisme.
Aquest portar parte, o això intenta, d’un plantejament sociològic de petita escala. La història local està marcada pels fets, per maneres de pensar i per les diferents relacions entre grups socials segons cada població o territori. Es preten comparar tots aquests casos locals per a veure si es pot extreure algun tipus de sistematització.
Aquest estudi parteix d’un marc territorial corresponent a la comarca del Bages, en el centre de Catalunya. És una comarca travessada pel riu Llobregat i pels seus afluents Cardoner i Calders, entre d’altres. Des del segle XIX, es tractava d’una comarca amb un fort factor rural, i alhora molt industrialitzada. És a dir, que combinava tots dos sectors, a vegades fins i tot dins del mateix poble. Al camp es conreava, sobretot, cereals i vinya. Això provocava la necessitat de transformar aquesta producció en aliments i begudes de major rendiment econòmic. D’altra banda, la industrialització, es va fer aprofitant les capacitats prèvies que existien a la comarca almenys des del segle XVII, amb un volum important de productors de teixits, teles i roba.
Per a 1936, el Bages superava lleument els 100.000 habitants en el seu conjunt. A més, tenia una important quantitat de població immigrada des de tota Espanya, especialment del sud-est, que no era majoritària com a altres poblacions catalanes de l’entorn de Barcelona, però que ja tenia la seva importància en la vida política i social local.
Respecte a la indústria, al Bages destacaven dos sectors, el tèxtil,1 amb al voltant de 15.000 persones dependents d’ell, i la mineria, amb 3.000. Evidentment, coexistien amb altres sectors productius com el camp, el comerç, els transports o les empreses dedicades a la metal·lúrgia, la fusta o l’alimentació. En definitiva, es tracta d’un territori molt dinàmic i d’una certa rellevància a nivell de Catalunya. La capital, Manresa, era una ciutat mitjana que tenia 30.000 habitants en 1930 i poc més de 36.000 en 1936. Concentrava gran part de la indústria i el comerç comarcal.
Aquesta obra tractarà els casos concrets de totes les poblacions de la comarca, inclosa Manresa. El meu anterior llibre, Teixint la història en roig i negre va suposar un estudi general que no em va permetre endinsar-me amb el detall requerit en nombrosos fets i anècdotes d’interès per al moviment llibertari.
Considero que, per a un millor enteniment de la societat d’aquella època, cal realitzar estudis cas per cas, fins i tot biogràfics. Els vaivens ideològics o les evolucions polítiques de cada persona o col·lectiu van ser una constant a aquella època, com a totes. Si podem tractar un suficient nombre de casos estic segur que tindrem millors bases per a entendre com funcionava la societat del centre de Catalunya en els anys de la dècada de 1930.
Alguns tòpics temàtics els hem ficat en els relats dels pobles. Així doncs:
- El problema de la terra a Catalunya – es descriu a Aguilar de Segarra
- Els Fets d’Octubre de 1934 – Artés
- Els Sindicats d’Oposició – Callús
- L’Aliança Obrera – Manresa, Monistrol de Montserrat
- Els Fets de Maig de 1937 – Cardona
- Les insurreccions anarquistes 1932-33 – Balsareny, Cardona, Manresa, Sallent i Súria
- Els partits socialistes i comunistes – Manresa i Súria
- El Bages i el Berguedà tenien el 35% dels fusos de Catalunya i el 33% dels d’Espanya. Així mateix, tenien el 31,3% dels telers de Catalunya i el 26,4% dels espanyols. A la comarca predominaven els filats. ↩︎
