Es tracta d’un municipi summament disseminat, format per un gran nombre de masies i amb un nucli principal bastant petit. El 1930 tenia 718 habitants, però per al 1936 havia descendit a 661. Per tant, perdia població, que amb tota probabilitat s’anava a treballar a la indústria dels pobles veïns que comptaven amb grans fàbriques com Navàs, Puig-reig o Sallent.
Referent a la política anterior a la guerra, com a altres pobles essencialment pagesos, estava dominat per les organitzacions agràries i pel binomi dreta i esquerra que prenien forma amb la Lliga Regionalista i Esquerra Republicana. El dirigent de la primera era Josep Coll, mentre que el de l’última era Lluís Freixa Valls, que per cert, a Gaià rebia el nom de Comitè Federal Republicà. També cal destacar la presència del mestre nacional Manuel Martín, de conviccions republicanes. L’esquerra va guanyar per un sol vot les eleccions de febrer de 1936, quedant a partir d’aleshores l’alcaldia quedaria en mans d’ERC. L’alcalde va passar a ser Josep Estruch Aymerich.
En esclatar la guerra, el municipi va caure ràpidament sota la influència de la veïna Navàs. El comitè d’aquesta població va ser summament actiu a l’hora de controlar la rereguarda de tots els voltants. I com hi havia naturals de Gaià treballant a Navàs – i militant a la CNT navassenca – la seva reacció va ser tornar a la seva població d’origen. La CNT local va arribar a comptar amb 164 afiliats, la qual cosa suposava la quarta part del poble. La UGT mai va comptar amb organització al poble.
El Comitè Revolucionari d’aquells dies es componia de Lluís Freixa Vall i Salvi Tresserra Riera (tots dos d’ERC), i d’Anton Palá Valldaura, Francesc Santacreu Pujol, Anton Barbará Estrada i José Belmonte, tots de la CNT. La Causa General indica que procedien de Navàs. I que, a més, van arribar-hi acompanyats d’altres militants com Josep Palá Valldaura, d’un tal Jaumet de Can Vall i un tal “Situs”. En definitiva, degué ser un grup sencer de cenetistas. El Comitè es reunia al Centre Federal.
De tot això, podem veure que en ser ERC una entitat federalista amb tota probabilitat tenia molt bona relació amb la CNT i era molt probable una doble militància entre federals i cenetistes, com s’intueix dels canvis continus en el consell municipal el 1937.
El dia 23 de juliol es van incendiar les esglésies i ermites del municipi. La Causa General indica que va ser una “turba local y forastera”, a més del Comitè. Durant les setmanes següents el comitè i l’ajuntament van confiscar una dotzena de finques que pertanyien als reaccionaris Manuel Delas (ex-baró de Vilagarcía), Anton Solá Puig i Salvador Vall Coma.1
Respecte als assassinats de rereguarda, a Gaià va morir el dretà Josep Arnau Guitart. Els acusats a la postguerra van ser Anton Palá, Anton Barbará i Francesc Santacreu. No se sap amb certesa qui ho va executar, però se sospitava de tots ells. Al febrer de l’any següent va ser executat Joaquim Bover Tarrés. En aquest cas cal comentar que va ser detingut el 25 de juliol per Amadeu Camprubí Soler i Ramon Grajas Lugo, tots dos de Navàs, i va ser retingut a l’Ajuntament d’aquesta població durant una setmana. Quan va ser posat en llibertat va marxar a Barcelona, buscant refugi al despatx de la casa Forcada, que tenia la seva seu legal a la Ciutat Comtal. El 15 de febrer de 1937 va anar un grup de Navàs a buscar a la família Forcada i es van emportar a Joaquim Bover també. Va aparèixer el seu cos en la fossa de Montcada i Reixac, amb els dels fills Forcada.2
Tornant a la vida política, en llegir la composició del Consell Municipal queda clara la nova correlació de forces existent a Gaià, constituït el 19 d’octubre de 1936. El nou alcalde-president era Josep Codina Riera (de la CNT). També estaven Francesc Catllà Vall i Anton Palà Valldaura, els dos representant a la CNT. El consell es completava amb Valentí Gubianes Canet, Lluís Freixa Vall i Salvi Tresserra Riera, per ERC, i Francesc Vila Grifoll per Unió de Rabassaires. Per tant, veiem un consell local format per CNT, Rabassaires i ERC.3
Entre les seves primeres disposicions hi havia un repartiment de terres en desús entre els veïns que les demanessin, així com l’ús comú dels boscos. El consell municipal també es va fer càrrec dels diners que havia confiscat el comitè antifeixista els mesos anteriors entre els ciutadans de dretes. Amb aquests diners es construiria l’escola nacional i les cloaques.
El mes de març es va tornar a reconfigurar el Consell Municipal. Al començament de mes va entrar en vigor el decret de la Generalitat que suprimia les conselleries de Defensa. I això va incitar la reestructuració general de la majoria de consells locals. En el cas de Gaià, el nou alcalde va ser el cenetista Anton Palà Valldaura (CNT). Lluis Freixa Vall, Salvi Tresserra Riera, Francesc Catllà Vall, continuaven representant a ERC, Francesc Vila Grifoll a UR i, entrava Anton Barberà Pla per la CNT. Aquest dia va quedar vacant la conselleria de finances que dies després va ser per al també cenetista Ángel Codina Pi.
Unes poques setmanes després, a la sessió del 19 de maig, la UGT i el PSUC van demanar ser admesos en el consell municipal, però se’ls va denegar per no tenir constituïdes formalment les seves organitzacions a la localitat. Per part seva, ERC va substituir a Valentí Gubianes per Joan Vall Noguera. Finalment, la CNT va substituir a Anton Palà i Francesc Catllà, per Ángel Codina Pi i Josep Catllà Vall (germà de l’altre conseller). L’alcaldia va ser per a aquest últim.
Al juliol, Codina i Barberà es van incorporar a files sent reemplaçats pel ja esmentat Palà Valldaura i Jacint Tosques Florin. UR també va canviar al seu representant en aquesta època per Josep Ribó Dalmau.
Més endavant tots els components de CNT, i alguns d’ERC, van ser mobilitzats per l’exèrcit republicà. En el seu lloc van entrar Valentí Taulats Palà, Josep Codina Pi i Modest Barberà Estrada, per CNT i Josep Palà Valldaura i Francesc Sanmiguel Camprubí per ERC. A partir d’aleshores, els anarcosindicalistes van perdre l’alcaldia que va ser per a Lluis Freixa Vall (ERC).4 Però això no va reduir la influència confederal, ja que segons la Causa General Freixa també era membre també de la CNT.
Aquest consistori es mantindria igual fins a novembre de 1938, quan els noms tornarien a canviar per les circumstàncies de la guerra. En aquest cas, la CNT va substituir a Codina per Enric Conangle Dam, en aquells dies, president del sindicat. Unió de Rabassaires va canviar a Ribó per Ramon Pons Boixaderas, mentre que ERC va haver de substituir a l’alcalde Freixa i a Josep Palà per Jaume Vilà Valldaura i Josep Serra Senties, respectivament. L’alcaldia va ser per a Francesc Sanmiguel, d’ERC.
Com haurem observat en aquest poble existien solament tres organitzacions. Una d’elles política, el Comitè Federal Republicà, que tenia el local anomenat Centre Federal. Una altra era el Sindicat d’Oficis Varis de la CNT. La tercera organització era el Sindicat Agrícola Cooperatiu. Tenim els noms dels tres secretaris d’aquestes organitzacions al novembre de 1938. Respectivament, Joan Gamisans Pi, Anton Vilà Cerarols i Joan Rifà Tarradellas. A més d’aquestes tres, podríem esmentar la Cooperativa Popular de Galera de Gaià, que probablement era l’economat dels rabassaires.
Coneixem que la CNT va tenir 164 afiliats cap a mitjan 1937. Això feia la quarta part de la població. D’aquí la seva gran incidència. Per la seva part ERC va començar la guerra amb una trentena de militants. Desconeixem el seu desenvolupament durant el conflicte.
Respecte a les pèrdues per la guerra, podem dir que hi va haver un mort en acció de guerra, a l’agost de 1938, Lluís Suades Ribes. I respecte a l’impacte del franquisme, en el cas que tractem, es comptabilitzen en 20 les persones represaliades pertanyents al municipi. D’aquestes persones Lluís Freixa Valls va ser executat en el Camp de la Bota. També va ser executat un altre oriünd del poble, Ramon Vilardell Majoral, però si és el cas, durant la guerra va estar residint i militant a Sallent.
