Navarcles

El municipi de Navarcles va entrar en la Revolució industrial com un important centre de la indústria de la llana. Entre aquesta experiència prèvia i la presència del riu Llobregat, al llarg del segle XIX, es van instal·lar diverses fàbriques tèxtils als voltants. Per exemple, la colònia Galobart, la fàbrica del Riu, la del Pont i la de Sant Benet, aquestes dues situades en el terme municipal de Sant Fruitós de Bages, però nodrides amb treballadores i treballadors navarclins. Aquestes fàbriques es completaven amb altres situades a la ribera del Rio Calders, com la fàbrica Cal Tàpies o el Molí d’en Serra o la pròxima Colònia Jorba.

Per tant, ens trobem referències de societats obreres de Navarcles a èpoques tan primerenques del moviment obrer, com el 1871. Per aleshores hi havia una secció de Les Tres Classes del Vapor a la localitat. Aquesta organització va tenir una continuïtat intermitent al llarg dels anys següents, destacant la seva participació a les vagues de 1890. Quant a moviment revolucionari, es pot comprovar la presència d’anarquistes en aquesta mateixa dècada, ja que es van enviar diverses cartes al setmanari anarquista La Tramuntana des de Navarcles. No obstant això, aquesta presència no degué passar d’anecdòtica, ja que no hi ha més notícies sobre aquells primers simpatitzants de l’anarquisme.

Al Congrés de la Comèdia de Madrid, de 1919, Navarcles va enviar una representació de la seva secció de l’Art Fabril i Tèxtil. De fet, alguns situen a Navarcles la seu comarcal (de la comarcal de l’Alt Llobregat) de la indústria tèxtil, que es comptabilitzava en 45.000 treballadors afiliats a la CNT – xifra que sembla molt exagerada.

El 1923, per fi tenim dades fiables sobre el moviment obrer. El diari manresà El Trabajo, recull que el Sindicat Únic de Treballadors de Navarcles va celebrar un míting del Primer de Maig on va recollir 172,80 pessetes per als presos de la CNT.¹ A més, resulta d’interès veure que una altra carta al mateix diari sobre les condicions del tèxtil estava signada per Concepción Fornells, obrera de la fàbrica de Sant Benet. La carta donava mostres evidents de la seva orientació anarquista.²

Però aquella organització sindical de Navarcles era precària. El cop d’estat del general Primo de Rivera va desbaratar allò que n’havien construït. A Manresa es van produir dues batudes contra la Federació Local de Sindicats que van acabar amb desenes de detinguts. Alguns d’ells van fugir als pobles de la comarca fins on van ser perseguits, com va ser el cas d’unes detencions a Navarcles a finals de setembre de 1923.

No van ser aquestes les úniques detencions ocorregudes en aquell any. Uns mesos abans, el 6 d’abril, va tenir lloc l’atemptat del Cafè l’Alhambra, conegut popularment com la “Gàbia” pel seu enreixat. En aquest local els militants Joan Figueras Rusiñol i Joan García Oliver van disparar contra un grup d’homes que estaven asseguts fent una partida de dominó. Aquests individus eren coneguts militants del Sindicat Lliure, alguns dels quals amb càrrecs orgànics. En produir-se la detenció dels autors la policia va continuar tibant del fil arribant fins a Navarcles, on van ser detinguts Francisco Morato, Valentín Estrada i Josefa García, que la premsa assegurava que era “l’amant” d’un dels anteriors, encara que això no és incompatible en absolut amb una militància social contrastada.

Si lliguem caps, podem intuir una connexió entre la militància anarquista de Navarcles amb la de Manresa, i ja coneixem que la capital del Bages sempre va tenir molt de contacte amb l’activisme anarquista a nivell estatal. Per això podem entendre que les detencions que van ocórrer al setembre tinguessin com a objectiu destruir la puixant CNT navarclina de 1923.

En definitiva, després hi hagué poca activitat vinculada amb l’anarquisme fins a la irrupció de la Segona República. En aquell cas, com a altres llocs, es va ensenyorir del poble un esperit republicà, amb grans aspiracions a canvis importants. L’alcalde que va dirigir l’Ajuntament durant els dos primers anys republicans va ser Josep Mas i Lleonart. El republicanisme gaudí de gran suport popular. I, per part seva, la classe obrera navarclina, començant per les fàbriques, es va afiliar al Sindicat Únic de la CNT.

Aquest sindicat es va presentar en societat amb un míting a la plaça Bertran davant una gran multitud. Presentava l’acte Lluís Feliu. Els oradors eren Joan Figueras i Pedro Cano, de Manresa, Badia i Llorenç Griñó, de Sant Vicenç de Castellet, pel Comitè Intercomarcal de la CNT, i Amorós, de Unió de Rabassaires de Castellet. A més, estaven acompanyats per Robert Pérez del Sindicat Únic de l’Art Fabril-Tèxtil de Sabadell. Navarcles era una parada en la gira de grans mítings que estava realitzant la CNT a fi d’organitzar la Confederació a tots els pobles.

Allí mateix es va presentar la nova Junta del sindicat, formada per: Isidre Noguera, president; Agustí Tillé, vicepresident; Antoni Cesari, secretari, Joan Casajuana, sotssecretari; Joan Oliveres, tresorer; Josep Olivella, comptador; Enric Mateo, Josep Soldevila, Josep Cunill, Josepa Fornells i Carme Selvas, vocals.³ 

Per tant, existia una organització anarcosindicalista a Navarcles que, no obstant això, no va enviar representació ni al Congrés de Madrid (juny de 1931)⁴ ni al Ple Regional de Barcelona (agost de 1931). Per tant, ens quedem sense conèixer la força que va aconseguir el SUT de Navarcles en aquell estiu, que va ser un període molt àlgid per a tota la CNT.

El 24 d’octubre, la CNT va tornar a organitzar un altre míting important, comptant amb la presència de Astany, Roser Dolcet i Manuel Pérez.⁵ En el setmanari El Trabajo van publicar articles Josep Olivellas i Maurici Manyoses, descrivint les característiques de la societat navarclina. Sobretot, criticaven la influència de la religió, l’apatia de la joventut que preferia l’esport a la cultura o combatien la creença popular que la CNT era com a una cooperativa en la qual alguns dels seus membres cobraven per defensar als treballadors.

Malgrat totes aquestes objeccions, el 20 de gener de 1932 un nodrit grup de militants va ocupar l’Ajuntament i va plantar la bandera rojinegra al balcó, proclamant-hi el comunisme llibertari. Pel que sembla la bandera va ser col·locada per les dues dones de la Junta, Pepita Fornells i Carme Selvas. Però quan va arribar la Guàrdia d’Assalt al poble, va recuperar el control de l’Ajuntament sense problemes, i va detenir a Josep Soldevila, Enric Mateu, Josep Cunill, Antoni Cesari i Josep Olivella que van ser enviats a la presó de Manresa.

El sindicat va quedar clausurat immediatament i no va poder reobrir les seves portes fins el juliol de 1932.⁶ El SUT de seguida va entrar en conflicte amb el recentment organitzat Sindicat Local de Treballadors,⁷ al qual acusaven obertament d’estar al servei dels patrons. Aquest sindicat estava adscrit a una federació de sindicats de dretes anomenada La Victòria (també coneguda popularment com La Garrafa), amb presència en algunes poblacions pròximes com Puig-reig. El SUT hi contraatacà celebrant un míting el 27 de novembre, amb Tomás Cano Ruiz, Paquita Gall i Jaume R. Magriñá.

El moviment llibertari de Navarcles es va abstenir de participar a la Insurrecció del 8 de gener de 1933. Per això, potser, va poder acudir al Ple Regional de Barcelona, celebrat al març de 1933. Navarcles va enviar un delegat que representava a 230 afiliats.⁸ Per aquella època es va anunciar en Tierra y Libertad l’existència del grup d’afinitat anarquista Ideal Anárquico, adscrit a la FAI.⁹ A finals d’any, l’organització confederal va celebrar un míting pro-amnistia demanant l’alliberament dels presos governatius. Aquesta vegada els oradors eren Severino Campos, J. Estany, Magriñá i Ricardo Sanz.¹⁰ Però aquest acte va aixecar sospites entre les autoritats. El 15 de novembre la Guàrdia Civil, acompanyada del somatén va registrar els domicilis de Ramon Forcat, Joan Camps i Angelina Gilabert, emportant-se detinguts momentàniament als dos primers.¹¹

De manera que a partir d’aleshores el Sindicat va estar en el punt de mira de la repressió i es va veure impedit de realitzar la seva activitat habitual, havent-se de dedicar a les qüestions anti-repressives i a intentar revertir la mala fama que tots els registres i clausures li donaven a ulls de la població obrera. Per exemple, el juliol de 1934 es va produir un registre del local del Sindicat, quedant detinguts els dos militants que allà s’hi trobaven.¹² I un mes després, durant les festes del poble, una petita nota a Solidaridad Obrera indica que el sindicat tornava a estar clausurat per les autoritats.¹³ Així i tot, la Confederació se les havia arreglat per a recaptar uns diners per als presos de Terrassa, condemnats a mort. El SUT entenia una autèntica contradicció i una provocació que l’Ajuntament els clausurés el local mentre Esquerra Republicana li retia homenatge a en Ferrer i Guàrdia. Uns dies després tornaven a informar a la Soli que el SUT era víctima de rumors malintencionats per a afeblir-ho. Aquests rumors es dirigien contra la Junta.¹⁴ Sigui com sigui, la repressió dels Fets d’Octubre va desbaratar qualsevol possibilitat d’una vida normalitzada per al SUT.

I, per cert, que d’aquells dies a penes hi ha cap notícia de successos relacionats amb Navarcles a l’Octubre de 1934. El poc que es coneix és que el Consistori va ser destituit per les autoritats militars, ara al poble. A partir d’aquest moment el nou alcalde va ser Josep Ambrós Mas, que va haver de substituir a Bartomeu Vilardell Mas, votat a les eleccions de gener de 1934 en la qual es presentava com a líder local de la Candidatura d’Esquerres.

Després de les eleccions de febrer de 1936, guanyades aclaparadorament al poble pel Front d’Esquerres, aquestes van tornar a recuperar el poder.¹⁵ Segons el cens, Navarcles tenia una població de 2.316 persones. A Navarcles va recuperar l’alcaldia Bartomeu Vilardell.

La CNT a penes s’havia recuperat, comptabilitzant només 56 cotitzadors en el Congrés de Saragossa, al maig de 1936. Es van presentar també en el Ple Regional de Catalunya de Sindicats Fabrils i Tèxtils de la CNT. No obstant això, s’hi acabava de formar la UGT local, fundada el maig, amb gran predomini en el sector tèxtil. Va ser admesa a la Regional catalana de la UGT el 2 de juliol.

El SUT va realitzar dos mítings, un orientat per a reorganitzar el Sindicat, celebrat el 31 de març, amb presència de M. Malsand, Carlos Pradas i Jacint Borràs, i l’altre d’Antonio Ortiz i Ricardo Sanz, de caràcter més ideològic, celebrat el 17 de juliol. Donada la seva proximitat amb la data d’inici de la guerra, i atès que tots dos oradors eren també militants del grup anarquista Nosotros, grup que va dirigir la insurrecció obrera de Barcelona el dia 19 de Juliol, és bastant plausible que aprofitessin l’ocasió per a animar un grup local de defensa per a combatre l’imminent aixecament feixista.

La guerra

Dèiem això del grup de defensa, afí a la CNT-FAI, ja que res més iniciar-se la guerra un dels grups més actius de milicians de la comarca va ser el de Navarcles. Estava conformat per obrers de la construcció com Ramon Forcat Mir, Josep Olivella Soler, Josep Giralt o Enric Mateu Gros, entre d’altres. A aquests, i a diverses persones més relacionades amb el Comitè Revolucionari Antifeixista, se’ls acusava del “saqueig” de l’Església parroquial i del Convent de les Dominiques. De fet, el Comitè es va instal·lar a l’Església.

Es desconeix la composició del Comitè, però la Causa General estableix una llista en la qual trobem als cenetistes Ramon Forcat Mir, Enric Mateu Gros, Josep Giralt Corominas, Claudi Llovet Torras, Josep Capdevila Comerman i Josep Olivella Soler. Per la UGT estava Marcel·lí Gironella Roca, Virgili Sanz de Domingo i Josep Torras Ródenas. A més, estava Bartomeu Vilardell representant el sector rabassaire i catalanista.

Aquest Comitè va ser acusat de diverses accions fora de la seva població com Talamanca o Monistrol de Calders. També va ser acusat directament de l’assassinat de l’alcalde de després de la Revolució d’Octubre, Josep Ambrós Mas. Va ser torturat abans de morir, i a més va aparèixer amb els testicles mutilats. Això va tenir lloc a el terme de Manresa, el 3 de setembre. El mateix dia també van ser assassinats Josep Serarols Costa, Josep Playà Oller i Diego Camps Mujal al terme municipal de Sant Fruitós de Bages, en la carretera del Pont de Cabrianes. El primer havia estat secretari de l’Ajuntament, i els dos restants van ser regidors de la Junta Gestora que va dirigir el poble després d’Octubre de 1934. Per tant, estem davant assassinats polítics. Uns dies després, el 16 de setembre, va ser assassinat a la veïna Calders en Jaume Casals Brucart, qui fora jutge municipal de Navarcles en el període del bienni negre. A tots aquests assassinats apareixen, a més del Comitè, les figures de Nònit Puig de Rocafort, que era cap de patrulles de Manresa, i un tal Jaume Trullàs de Talamanca (sobrenomenat el “trenca urnes” o a la Causa General).

Aquests no van ser els únics assassinats relacionats amb el poble. Al començament de la guerra havien estat assassinats Pere Poch Masfret i Lluís Poch Coma, tècnic i obrer de les fàbriques tèxtils. Tots dos eren políticament reaccionaris. L’altre assassinat que queda ja no està exactament relacionat amb Navarcles, ja que el sacerdot Josep Serra Vilajosana va ser assassinat el Montcada i Reixac el 4 de desembre.

Respecte a la vida municipal, a la primera sessió de l’Ajuntament després de la guerra, van dimitir els representants de la dreta i també el secretari de l’Ajuntament. Llavors es va proposar Bartomeu Vilardell com a interí per a suplir aquesta funció. Així que el govern local es va recompondre quedant com a alcalde Josep Serra Prunés, Ramon Font Puig, com a alcalde segon, i Ignasi Verdaguer Santfeliu, com a tercer tinent d’alcalde.

Aquest consistori va aprovar l’1 d’agost les confiscacions d’edificis que ja havien tingut lloc a la pràctica: l’Església i la casa rectoral, que van ser per al Comitè, i el Convent de monges per a ús escolar. A més, van confiscar les finques de diversos propietaris que s’havien absentat del municipi: Valentí Cura (casa Cura), Feliu Badaló, Miquel Vila, Anicet Bajona, Valentí Casanovas, Anton Plans i Ignasi Altimiras. Amb les terres confiscades es va constituir una col·lectivitat agrícola, presumiblement mixta, de CNT-UGT.¹⁶ Altres mesures estaven relacionades amb la portada d’aigües i amb els salaris dels funcionaris municipals, que van ser recompensats amb un augment del 15% del seu sou.

Al començament d’agost van sortir diversos milicians amb destinació als fronts. A Navarcles van predominar les milícies del PSUC, la qual cosa dona idea del canvi polític que estava succeint dins de l’esquerra. El 10 d’agost va sortir un grup de vuit voluntaris per a unir-se a la Columna Del Barrio. Amb posterioritat es van anar unint alguns milicians més, que van sortir entre agost i setembre. A la Batalla de Mallorca hi van anar tres, però repartits en tres columnes diferents (Espartac, Zapatero i López Tienda, les tres columnes del PSUC), entre ells la miliciana Rosa Verdaguer Sanfeliu. Finalment, es té el nom d’Antonio Sigans Lacorte com a milicià de la Columna Ascaso.¹⁷

Veiem un auge del PSUC, constituït en començar la guerra. Es basava en la UGT, creada al maig. Pel 1937 la UGT presentava xifres aclaparadores, 975 afiliats en el Fabril-Tèxtil, 99 en Oficis Varis i 68 Treballadors de la Terra. Un total de 1.142, que suposava gairebé la meitat del poble. Els seus locals estaven al Passeig Cervantes, 1, i al carrer Lenin, 32. Virgili Sanz era el secretari general.¹⁸

Com veiem, a la CNT gairebé no li quedava marge per a tenir implantació. Potser les xifres de la UGT estaven inflades. Malgrat tot, sabem que la CNT tenia força. Van participar en el congrés regional de sindicats de 1937, amb 210 afiliats. Ara explorem per a veure on tenia implantació aquesta CNT.

En un llistat de 100 noms de la Fàbrica Isidro Puig, hi ha 15 de la CNT,¹⁹ per la qual cosa podrem fer una extrapolació a tota la plantilla que ja ens donaria una xifra aproximada de 60 només en aquesta fàbrica. També sabem que el Sindicat de Contramestres El Ràdium va ingressar a la CNT. Tenia presència a totes les fàbriques. Una altra dada que també coneixem, és que la CNT tenia 55 afiliats al camp. És una dada d’assistents al Ple Regional de sindicats camperols de la CNT. Els representants de Navarcles eren Claudi Llovet, Jaume Tàpies i Josep Pasquets. Anunciaven el seu local en la Rambla Durruti, 32, que era la seu del SUT.²⁰ Un altre indici és el Ram de la Construcció, que era un àmbit on predominaven els cenetistes. Finalment, hi ha una altra pista, que són les fitxes que va realitzar la Guàrdia Civil de 1939-1940 de ciutadans de Navarcles.²¹ Normalment es tracta de certificats de bona conducta on indiquen que eren persones apolítiques o fins i tot de dretes que per les circumstàncies s’havien d’afiliar a algun sindicat. En aquest sentit destaquen diversos casos curiosos de persones obertament de dretes afiliades a la CNT.

El moviment comunista (la Casa del Poble, PSUC, Joventuts o Socors Roig Internacional) era predominant a Navarcles. Així i tot, el moviment llibertari tenia un grup de la FAI, Ideal Anàrquic, i unes Joventuts Llibertàries, fundades el 19 d’octubre de 1936, amb 30 membres.²² Respecte a la Junta de les JJLL, sabem que Josep Llobet era secretari; Jaume Puigdellívol, sotssecretari; Jaume Pujol, tresorer; Josep Toscas, comptador; i Maria Camps, bibliotecària.²³ Un altre nom que apareix lligat a les Joventuts és el de Frederic Brunet Casals, que moriria a la Batalla de Terol.

El 18 d’octubre es va constituir el Consell Municipal. Va ser escollit com alcalde en Marcel·lí Gironella Roca, del PSUC. A més, al consell tambié hi era el seu company de partit Virgili Sanz Domingo. Per la CNT estaven Ramon Forcat Mir, Claudi Llovet Torras i Josep Giralt Corominas. El Consell es completava amb Joan Aguilar Suades, que representava als rabassaires. Van quedar vacants els llocs corresponents al POUM, a ACR i a Esquerra Republicana, que no existien al poble.

Com veiem, crida molt l’atenció que ERC no s’hagués fundat encara al poble, atès que la Candidatura d’Esquerres havia guanyat les eleccions al gener de 1934 i al febrer de 1936. No obstant això, segurament era una candidatura formada per una suma de personalitats, més que una entitat sòlida. El PSUC va realitzar una queixa formal dient que només tenien dos consellers, malgrat la seva majoria “avassalladora” respecte a la CNT, que en tenia tres.²⁴

El Consell Municipal va fer un canvi de noms dels carrers a proposta de les diferents forces: la Rambla a Bonaventura Durruti, L’Atmeller a Carles Marx, L’Otget a Bakunine, Verger a Lluís de Sirval, Baixada dels Fonts a Eliseo Reclús, Baixada de la Riera a Lluïsa Michel, Prat de la Riba a Lenin i Dr. Robert a Kropotkine.²⁵

A més, la CNT i la UGT es van confiscar dels cotxes que existien al poble i van constituir diverses col·lectivitats. En primer lloc, en totes les fàbriques, com la Sant Benet o la Isidre Puig, que eren les més grans. L’empresa Transports Vda. S. Descals va ser posada sota control obrer. Es va obrir una cooperativa de consum, anomenada L’Econòmica. I destaquen tres rams col·lectivitzats: la indústria fornera, la Socialització de Paletes i Manobras i la Cooperativa del Ram de la Fusta. L’altra col·lectivitat va ser dels camps, abans esmentada.²⁶

Respecte al funcionament de les fàbriques, s’explica el cas de Camilo Franquesa, que era director de la fàbrica Isidre Puig. Als 15 dies de la guerra va aparèixer un cotxe amb quatre milicians de Sallent que van venir a buscar-lo. No obstant això, va ser defensat per les obreres i obrers de la seva fàbrica i els milicians van marxar. Franquesa, el 1935, havia estat membre d’Acció Ciutadana i, abans, del somatén i professava idees reaccionàries. Era partidari del bàndol Nacional. Malgrat això, i donant mostres d’aquesta mescla d’innocència i falta de preparació tècnica que ocorria en moltes fàbriques republicanes, va ser nomenat membre del Comitè d’Empresa per la UGT. Al principi aquest lloc li ho havien ofert al patró, Delmir Caralt Puig, però ell es va negar a acceptar-lo i va proposar a Franquesa.²⁷ 

Amb casos així, es pot explicar el bloqueig productiu i la ineficàcia de moltes fàbriques col·lectivitzades, que van ser boicotejades per personal de dretes que havia estat col·locat en llocs de poder per una plantilla desempoderada, que donava mostres de poca politització, i que es veia superada pels esdeveniments i que a més pecava de bona fe, pretenent així protegir-los davant els perillosos milicians de rereguarda i la posterior policia política, el SIM.

Esquerra Republicana es va fundar al juliol de 1937. Coneixem la seva primera junta: Antonio Coca, president; Pere Baró, vicepresident; Fidel Vila, tresorer; Riquildo Suades, secretari; vocals: Francesc Serra, Venanci Plas i Ramon Vila.²⁸ Malgrat això, ERC no va ser admesa en el Consell Municipal fins a l’octubre de 1937. Per això seguia en vigor el govern sindical CNT-UGT-UR.²⁹ El 19 d’octubre va dimitir tot el consistori i van ser substituïts per: Ramon Forcat, Joan Guitart i Enric Mateu, per CNT; Joan Oliveras Ramon, Albert Morató Fraga i Francesc Garras Valverde, PSUC; Ramon Font Puig, Antoni Coca Aguilar i Pere Baró Suades, ERC; i Joaquim Capdevila Pla, Unió de Rabassaires. Van votar com a alcalde a Ramon Forcat, que va durar fins al final de la guerra.

Com a dada indicativa curiosa, cal esmentar que les actes de l’Ajuntament eren escrites en català, com a tots els pobles de Catalunya, però a partir de juliol de 1938, apareixen en castellà. També cal esmentar que a mitjan any va començar a haver-hi un ball de substitucions atès que cada vegada més homes eren cridats a files.³⁰ No podem traçar els canvis polítics de cada persona representativa d’aquelles forces navarclinas, però sí que coneixem que Albert Morató i Ignasi Verdaguer, consellers del PSUC, provenien de la Candidatura d’Esquerres de 1936.

Una de les preocupacions més importants de 1938 era la d’allotjar als refugiats. Gairebé a cada ple de l’Ajuntament s’esmentava l’assumpte. A mitjan 1938 eren 260 persones, moltes de Madrid i del nord. Algun conseller va arribar a expressar la seva preocupació “perquè els refugiats [es refereix als adolescents] creixen sense amor al treball” en viure mantinguts.

Una altra causa de preocupació eren els desertors i emboscats. Se sabia que hi havia diversos amagatalls a les muntanyes, però a penes s’hi feia res. Fins i tot aquells emboscats tenien la complicitat de persones d’esquerres navarclinas, com Isidre Noguera Sisteró de la CNT o Patrici Serra Salvadó de la UGT. Diversos membres de totes dues centrals sindicals van acollir membres de dretes als seus domicilis.

Respecte al conflicte bèl·lic, onze joves del poble van resultar morts a accions de guerra. I a més altres nou consten com desapareguts. La majoria va caure en els fronts d’Aragó en 1937.

Després de l’entrada de les tropes nacionals es va nomenar una Junta Gestora, dirigida per Josep Monrós Tragant, que va ser nomenat alcalde. De seguida van marxar del poble almenys 300 persones, com es pot comprovar en el cens de 1940. En aquelles primeres setmanes es van produir dos assassinats, el de Lídia Garsaball Valdovinos, assassinada a Manresa el 27 de gener de 1939, i Valentí Sallés Aguilar, assassinat el 27 de febrer. Altres assassinats serien els de Marcel·lí Playà Bacàs, Josep Altimires Creus, Pere Baró Suades, que durant uns dies de 1939 va ser alcalde accidental i Plácido Tatger Roset. Més represàlies: a la fàbrica Isidre Puig van ser acomiadats a l’octubre de 1939 24 treballadores i treballadors per desafecció al Règim. També va ser dissolta la Cooperativa L’Econòmica.

Però a més 72 navarclinos van ser jutjats sumarísimamente. Alguns van ser deportats. D’ells, tres van ser executats, Bernardino Bartolomé Justo (CNT), Francisco Garras Valverde (UGT-PSUC) i Isidre Climent Buj. Jaume Orpina Soler (CNT) també havia estat condemnat a mort, però va ser indultat. Els dos membres de CNT estaven relacionats amb els successos de Talamanca, de començaments de la guerra, mentre que Arpes ho estava amb els assassinats de Navarcles.

A més, diversos navarclins van tenir la desgràcia d’anar a parar al Camp d’Extermini de Mauthausen: Jaume Aris Estrada, Jaume Escaler Puig, Salazar Oliveras Valls, Ramon Simon Berca, Jaume Solervicens Fontcuberta, Lluís Suñé Martí, Llorenç Vilaseca Carrió i Joan Viñas Vilanova.

Marcel·lí Gironella també va ser enviat allí i va sobreviure. Perdent 50 quilos, això sí. Allí també van ser enviats Anton Ambrós Galobart i Rafael Catot.

Conclusions

Fent un resum de la dècada podem veure com la CNT durant els primers anys de la República no va aconseguir arrelar entre la classe treballadora local com a altres poblacions. El sector del tèxtil, que era procliu a organitzar-se sota les seves sigles es va mantenir bastant al marge de la CNT, i fins i tot es va crear un sindicat de dretes. Alhora, la CNT va rebre diverses formes de repressió que la van aïllar d’aquesta base social que aspirava a organitzar. Davant aquesta realitat, aquella proclamació del comunisme llibertari de gener de 1932 apareix com un acte simbòlic que no reflectia les possibilitats reals del moviment. El maig de 1936 hi apareix la UGT i té molt més èxit a organitzar el poderós sector del tèxtil local, cosa que converteix a aquest sindicat en majoritari.

A partir de la UGT va sorgir amb força el PSUC, de tal manera que fins i tot van controlar l’alcaldia. La seva força – o èxit organitzatiu – també es pot mesurar amb el nombre de milicians que van poder organitzar.

Però que la UGT fos molt majoritària això no la feia hegemònica a nivell polític. La CNT va mantenir en tot moment gran força política que es va traduir en les col·lectivitzacions de ram i sector, generalment, van ser impulsades pel moviment llibertari. Fins i tot va aconseguir l’alcaldia temps després.

Finalment, en el cas de Navarcles crida l’atenció l’absència d’ERC durant tot un any de la guerra. Això suposa un cas únic al Bages, on normalment aquest partit tenia molta força o fins i tot l’hegemonia política. En aquesta població el poder polític va estar en mans del PSUC-UGT i la CNT.

Durant la postguerra les esquerres opositores a Franco a penes van tenir cap repercussió a Navarcles. No obstant això, a primers dels anys 60 un grup de comunistes va aconseguir reconstituir el PSUC i, poc més tard, Comisions Obreres. Va ser aquest l’únic cas de la comarca, més enllà dels pobles miners i Manresa.

1. El Trabajo, 17/05/1923, p.4. ↩︎
2. El Trabajo, 10/05/1923, p.4. ↩︎
3. El Dia, 1/06/1931, p. 2 ↩︎
4. En aquella ocasió el SUT va ser representat pel secretari del Comitè Intercomarcal, Joan Figueres i Rusiñol. Martínez de Sas, María Teresa i Pagès Blanch, Pelai (2000). Diccionari biogràfic del moviment obrer als països catalans. Abadia de Montserrat ↩︎
5. Solidaridad Obrera, 24/10/1931 ↩︎
6. Article escrit per Mauricio Mañosas, Solidaridad Obrera, 10/07/1932, p. 6 ↩︎
7. Federico Brunet, El Trabajo, 5/11/1932, p. 4 ↩︎
8. Era Gabriel Piedra, qui, no obstant, estava relacionat amb els sindicats de Cardona i Manresa, més que amb Navarcles. S’ignora la seva vinculació amb la localidad. ↩︎
9. Tierra y Libertad, 28/04/1933 ↩︎
10. Solidaridad Obrera, 04/10/1933 ↩︎
11. Solidaridad Obrera, 1/12/1933, p. 3 ↩︎
12. Solidaridad Obrera, 17/07/1933, p. 4 ↩︎
13. Solidaridad Obrera, 26/08/1933, p. 4 ↩︎
14. Solidaridad Obrera, 16/09/1933, p. 4 ↩︎
15. El resultat va ser: Esquerres 756 vots, Dretes: 265. Veiem com l’esquerra va triplicar a la dreta. ↩︎
16. CDMH, Salamanca. Político-Social – Barcelona, Generalitat – Ligall, 167, 3, 5 (2) ↩︎
17. Berger, Gonzalo. Apèndix. Les Milícies Antifeixistes de Catalunya. 21 de Juliol – 31 de Desembre de 1936 (Tesina). Universitat de Barcelona. ↩︎
18. Són tres fitxes diferents. Papers recuperats del franquisme que són a l’Arxiu Comarcal del Bages. Carpeta Sindicats. ↩︎
19. Fàbrica de Sant Benet. CDMH, Salamanca. Político-Social – Barcelona, Generalitat – Ligall, 1479, 1, 271-274 ↩︎
20. CDMH, Salamanca. Político-Social – Barcelona, Generalitat – Ligall, 920, 1, 229-230. ↩︎
21. 1940. Arxiu Municipal de Navarcles. ↩︎
22. CDMH, Salamanca. Político-Social – Barcelona, Generalitat – Ligall, 140, 4, carp. 3, 20-21 ↩︎
23. CDMH, Salamanca. Político-Social – Barcelona, Generalitat – Ligall, 140, 4, carp. 3, 11 ↩︎
24. Signa Joan Pelfort Carné. No indica el seu càrrec, però segurament era el secretari del PSUC local. CDMH, Salamanca. Político-Social – Barcelona, Generalitat – Legajo , 288, 4, 43 ↩︎
25. Acta de 08/01/1937. Arxiu Municipal de Navarcles ↩︎
26. Als papers tots els noms apareixen en català: Indústria Flequera, Socialització de Paletes i Manobres i la Cooperativa de Fusters i Ebenistes. ↩︎
27. Aquesta història se pot llegir a les fitxes de la Guàrdia Civil de 1939. Arxiu Municipal de Navarcles ↩︎
28. Fitxes de la Guàrdia Civil de 1939. Arxiu Municipal de Navarcles ↩︎
29. La CNT era partidària d’aquesta mena de consells i governs. No obstant això, sabem que s’autoenganyaven, ja que és indubtable que els representants de la UGT en realitat eren representants del PSUC i solien seguir fidelment la línia política que els marcava la seva organització política. ↩︎
30. Altres consellers:
    PSUC: Ignasi Verdaguer, Pilar Altimiras, Lluís Pey; ERC: Pere Capdevila; UR: Anton Aguilar, Daniel Plans Fraga; CNT: Joan Guitart Vilarnau, Francesc Cervera, Fernando Bugaró, Enric Fornells Grané, Josep Rosells Oliveras, Eugeni Matamala Tatgé. ↩︎