Organitzacions

Segons tot allò que hem recollit de la informació disponible de cada poble, podem establir algunes afirmacions. Al principi del treball ens preguntàvem si tenia base material aquesta afirmació de la CNT feta pels seus propis militants al desembre de 1937 que la Regió Setena de Catalunya era “seva” – o podia ser-ho. Una altra de les qüestions interessants és conèixer fins a quin punt la UGT li havia arrabassat la primacia sindical a l’anarcosindicalisme, almenys numèricament. També resulta d’interès conèixer el progrés dels partits comunistes. I, finalment, què poder li va quedar al republicanisme al llarg del conflicte bèl·lic. Comencem per aquest últim cas.

Esquerra Republicana

1. Com hem pogut comprovar el republicanisme (ja sigui dins d’ERC o fora d’ella) va ser la força política més rellevant durant tota la República. De fet, el catalanisme havia intentat tombar per la força el règim de Primo de Rivera organitzant escamots armats entre 1924 i 1926¹.
2. Davant la nova situació política generada després del cop d’estat de 1936, ERC va prendre el control de gairebé tots els ajuntaments. Va deixar de controlar aquells on no existia la seva organització el 19 de Juliol, que al seu torn solien estar controlats per militants rabassaires.
3. Després del decret de reorganització municipal d’octubre de 1936, ERC va passar a tenir representació en el 86% dels nous ajuntaments catalans, assumint l’alcaldia a la meitat d’ells. És a dir, que era la primera força local a tot Catalunya². Al Bages, van anar 20 dels 35 municipis els que va presidir ERC, és a dir, el 57%, la qual cosa la situa per sobre de la mitjana catalana. Per traduir aquest percentatge a població, a l’octubre de 1936 els municipis que presidia suposaven el 50% de la població del Bages.
4. Malgrat l’anterior, ERC no era un partit homogeni, sinó que tenia tendències. Hem pogut constatar dues de principals, la més federalista i la més nacionalista. Es poden veure els noms de les diferents agrupacions locals adherides a ERC i solament amb mirar-los ja se’ns dona unes pinzellades de quina tendència podria predominar a cada agrupació. També cal afegir que republicans que havien estat de dretes (lerrouxistes) o de centre abans de la guerra s’afiliessin a ERC després de l’inici de la guerra per necessitar un espai segur.
5. Aquestes tendències expliquen la diversitat d’aliances dels republicans. En uns pobles van formar part de la CNT (Avinyó, Navàs, Callús, Castellbell i el Vilar, Pont de Vilomara, Talamanca, etc.) mentre que en uns altres van formar part de la UGT (Cardona, Castellet de Llobregat, Manresa, Navarcles, Sallent, Súria, etc.). La diferència consistia en una oposició més ferma i visible a la revolució social en aquests últims casos, mentre que en els primers casos la secundaven tàcitament.
6. Seguint amb la derivada anterior, cal preguntar-se si l’adhesió de gran part del sector tèxtil a la UGT no es va deure al fet que en la majoria dels casos el tèxtil de l’Alt Llobregat estava format per treballadores i treballadors d’origen català i, d’alguna manera, depenien d’a on s’afiliaven els quadres sindicals que tenia ERC.
7. Finalment, indicar que al llarg de la guerra ERC va mantenir gairebé intacte el seu poder municipal o poder institucional, si es vol dir així. Però va perdre els suficients ajuntaments com perquè la CNT passés a presidir més població que Esquerra a partir del tercer trimestre de 1937.

Confederació Nacional del Treball

1. Hem vist una CNT hegemònica el 1931, que havia aconseguit concentrar a prop del 60% del cens obrer dins la seva sola organització. Però les condicions socials de la població unides amb el desig d’una part de la CNT de fer la revolució i, de l’altra, de deixar-la per a més endavant, dividiran la Confederació entre revolucionaris i possibilistes. Aquesta divisió serà fatal per a la CNT perquè arribarà a 1936 bastant afeblida. No obstant això, va demostrar molta més fortalesa de la que els seus oponents li atorgaven. Va ser un greu error per a aquests partits (POUM, PCC, USC o ERC) considerar que la CNT estava acabada. La guerra demostraria el seu error d’anàlisi.
2. Una organització revolucionària no es mesura per afiliats. Es mesura en nombre de militants. La CNT als pobles del Bages potser no estava organitzant grans masses a la primavera de 1936, però tenia estructures extrasindicales capaces de fer front a la situació anòmala que va tenir lloc després del cop d’estat. Així doncs, el 19 de Juliol aquesta militància va constituir el gruix dels Comitès Antifeixistes i de les patrulles milicianes que van controlar tots els pobles. El cop feixista va ser tal xoc per a la població obrera, que aquesta va tornar a buscar els sindicats anarcosindicalistes, que eren els més visibles aquells dies, a més de garantia de contundència davant el feixisme.
3. Si bé, es va donar una situació revolucionària a la qual va contribuir en bona part la CNT, aquesta no va buscar imposar-se. Entenia que el poder polític havia de ser plural i que havia de recaure en els municipis. A nivell econòmic, al Bages, no va poder col·lectivitzar o socialitzar ni la terra ni el comerç, quedant limitada a les mines i la indústria: Les col·lectivitzacions de terres van ser molt anecdòtiques a la comarca, d’una banda, i la resta de grups polítics i sindicals van conformar un bloc infranquejable per a evitar la col·lectivització del comerç, per l’altre. Això va provocar xocs a Balsareny, Cardona o Castellet de Llobregat.
4. La CNT de 1936 solia estar molt vinculada a la posició anarquista de la FAI, ja que bona part dels anteriors Sindicats d’Oposició va passar a la UGT i no li van disputar el control estratègic de la Confederació. No obstant això, en alguns municipis la CNT també contenia un destacable sector republicà (Callús, Navàs, Castellbell i el Vilar, Pont de Vilomara, Gaià, etc.) o rabassaire (Artés, Guardiola, Mura, Talamanca, etc.). La CNT de tendència més “faísta” la hi podem trobar als pobles miners (Balsareny, Cardona, Súria i Sallent) i del centre-sud de la Comarca (Castellet, Manresa, Monistrol de Montserrat o Sant Joan de Vilatorrada).
5. A nivell de poder municipal, la CNT controlava 5 ajuntaments a l’octubre de 1936. Això significava un control sobre 39.344 persones (el 14,2% de la població del Bages), a causa de la seva presidència de Manresa, que era la major població amb diferència. Al llarg de la guerra aniran presidint més ajuntaments, arribant a tenir en un moment donat més del 46% de la població sota la seva presidència. No obstant això, poder municipal no implica poder efectiu. Malgrat presidir molt pocs ajuntaments, la CNT va tenir durant la guerra un poder real sobre entre 24 i 27 municipis, en controlar conselleries clau com a defensa, seguretat o governació, economia, proveïments o treball. Així mateix, tenien més milicians en la rereguarda que la resta d’organitzacions i comptaven fins i tot amb un servei d’intel·ligència comarcal per a assegurar la seva primacia.
6. A l’últim any de la guerra van abandonar diversos ajuntaments per considerar que no valia la pena seguir en ells (Pont de Vilomara i Rocafort, Sant Fruitós de Bages o Castellgalí). També van crear les seves pròpies cooperatives de consum, una vegada va quedar desestimat col·lectivitzar el comerç. És a dir, que cap a 1938 la CNT va afavorir una la creació d’una societat pròpia, més centrada en sí mateixa.
7. Com a conclusió estem davant una CNT-FAI compromesa amb la causa republicana i antifeixista, que participava a les institucions unitàries (comitès, ajuntaments, milícia, exèrcit, justícia, funcionariat, policia, etc.), i que mentre esperava la victòria militar contra el feixisme es va centrar en teixir un espai sociopolític i econòmic propi. Al Bages tenia plena consciència de la seva força a nivell militar i tota acció revolucionària que hagués pogut dur a terme dependria de les correlacions de forces que es donessin a nivell català o estatal, i, per descomptat, de les decisions estratègiques del Moviment Llibertari.

Partit Socialista Unificat de Catalunya

1. El PSUC va aparèixer al juliol de 1936. Es va organitzar a partir de les agrupacions de la USC (Balsareny, Callús, Manresa, Monistrol de Montserrat o Súria), del PSOE (Manresa i Súria) o del PCC (Navarcles, Sallent o Súria). Va aconseguir projectar-se des d’aquells pobles cap a nous llocs (Palà i Valls de Torroella, Cardona, Sant Mateu, Artés, Monistrol de Bages, Sant Fruitós, Santa Maria d’Oló o Santpedor).
2. La seva força emanava, generalment, del control de les juntes de molts sindicats de la UGT. A l’ésser la UGT controlada verticalment des de Barcelona, a la comarca es van acceptar les directrius que per a tenir càrrecs de responsabilitat en el sindicat calia ser militant del Partit. També van impulsar entitats d’assistència social, com el Socors Roig o els Amics de l’URSS, que els beneficiava propagandísticament. El PSUC també va crear milícies, però no van tenir gaire importància, tret d’els casos de Manresa, Súria i Navarcles.
3. El Partit va guanyar força amb rapidesa, i el 1937 li va arribar a disputar la primacia numèrica a ERC, encara que els republicans van aguantar bé en aquesta comarca. En aquest mateix any, la il·legalització del POUM va ser aprofitada pel PSUC per a desmantellar tot el moviment que aquest havia construït.
4. A nivell de militants, no sols van atreure als comunistes i socialistes que hi pogués haver a la comarca, sinó que es van beneficiar del poderós atractiu que en aquells dies exercia la Unió Soviètica sobre les masses de l’esquerra. A més, l’URSS contribuïa a la guerra espanyola amb un gran contingent armamentístic que va saber explotar en el seu benefici. Per això el PSUC també va atreure militants procedents d’ERC, dels Rabassaires o de la CNT. Un altre canal d’entrada en el Partit va ser l’Exèrcit, atès que el PSUC intentava que els soldats de les seves unitats es fessin membres del Partit.
5. El component del PSUC del Bages era aclaparantment obrer. Es podria negar el tòpic que era un partit petit-burgès. Així i tot, havien atret uns certs elements de dretes i apolítics, com es va poder veure en 1939, amb els col·laboradors amb el nou règim franquista. I aquests elements podrien ser perfectament d’origen obrer o pagès, ja que aquests subjectes no sempre són d’esquerres.
6. Malgrat el seu odi cap al POUM, es pot observar una relació relativament cordial amb la CNT i ERC. Almenys pel que fa el poder municipal. Hi va haver casos de molta tensió amb la CNT a l’època dels Fets de Maig, però després d’aquest moment la situació es va poder reconduir. Un altre moment de desconnexió entre les dues forces obreres va ser cap a la tardor de 1938, però això es dona en tot el bàndol republicà.
7. A l’aspecte municipal, el PSUC va presidir a l’octubre de 1936 el mateix nombre d’ajuntaments que la CNT, 5, però eren més petits i no arribaven al 7% de la població. No obstant això, el seu poder va augmentar durant la guerra arribant a un 19% en el primer trimestre de 1938, i després va descendir. Cal dir, com a resum, que el poder local del PSUC es va construir a coll de la UGT, ja que aquesta va deixar de tenir importància política el 1937, cedint-la-hi en exclusiva al Partit.
8. Finalment, cal tenir en compte que als anys 60 es va reconstruir el PSUC just en els municipis en els quals va tenir més força durant la guerra: Cardona, Manresa, Navarcles, Sallent i Súria.

Unió General de Treballadors

1. Encara que l’existència de la UGT es remunta a inicis del segle XX, fins a la primavera de 1936 no va arrelar realment a la comarca. Es beneficiava de la crisi interna de la CNT, atraient nous sindicats al llarg del període republicà. També cal destacar la presència de militants sindicals comunistes que van organitzar sindicats de la UGT durant els mesos anteriors a la guerra (Balsareny, Navarcles, Sallent, Santa Maria d’Oló, Súria, etc.).
2. Una altra aportació molt significativa per a la UGT va ser la integració dels Sindicats d’Oposició de Castellgalí, Castellet de Llobregat o Manresa. Aquesta aportació va ser determinant perquè altres sindicats autònoms també fessin el mateix pas. I degut al contacte que existia entre els dirigents dels Sindicats d’Oposició amb els delegats de secció de les fàbriques tèxtils, aquest pot haver estat un factor per a l’entrada en massa en la UGT de plantilles senceres d’aquestes fàbriques.
3. A la comarca hi havia unes 15.000 persones treballant al tèxtil, de les quals, unes 12.000, van ingressar a la UGT. Això caldria explicar-ho cas a cas, tanmateix, grosso modo, es pot deure en part a la tradicional moderació d’aquell sector, fins i tot encara que hagués produït innombrables vagues o que hagués estat organitzat a la CNT entre 1931 i 1933. Després d’aquest moment el sector va passar a estar més o menys controlat pel treintisme, però amb el temps va anar entrant en escena la UGT. Com vam dir abans, és possible que la deriva d’uns quadres fabrils de tendència republicana cap a la UGT arrossegués amb ells també les plantilles de les fàbriques. 
4. Una altra aportació de consideració, va ser el dels sindicats de comerç com l’ADCI i altres agrupacions similars als pobles. En aquest cas, encara que les seves juntes sindicals anessin militants del PSUC, en realitat la base social del comerç era molt conservadora.
5. El Decret de sindicació obligatòria d’agost de 1936, va beneficiar en gran manera a la UGT, ja que va absorbir grans masses de treballadors, quedant com primera força sindical en molts pobles de la comarca com ara Artés, Avinyó, Castellet de Llobregat, Manresa, Monistrol de Bages, Navarcles, Riudor de Bages, Santa Maria d’Oló, Súria, Valls i Palà de Torroella.
6. A nivell polític-institucional, la UGT va tenir un breu període de fortalesa política cap a octubre de 1936, ostentant l’alcaldia d’alguns ajuntaments i la direcció del moviment socialista i comunista. No obstant això, en 1937 el PSUC la va eclipsar políticament i la UGT es va dedicar a qüestions merament laborals. Potser l’excepció va ser la federació local de Cardona, que va fer costat a la CNT de manera autònoma (això és, sense fer cas de cap partit) durant els Fets de Maig.

Partit Obrer d’Unificació Marxista

1. Va néixer a partir del Bloc Obrer i Camperol, que va tenir una certa força a la comarca el 1931. Aquest partit va intentar formar el 1936 una confederació de sindicats al marge de la UGT i la CNT, però li va faltar projecció: va fracassar a atreure’s als Sindicats d’Oposició. A la comarca, abans de la guerra, el seu major activisme s’enfocava a Manresa, Monistrol de Montserrat i el Pont de Vilomara.
2. Després del 19 de Juliol la seva influència es va disparar. Això va ser pel fet que els seus militants van ser capaços de formar nombroses patrulles i comitès, expropiar edificis i prendre el principal mitjà de comunicació de la dreta comarcal, el periòdic El Pla de Bages. Van formar milícies i, de fet, en els primers temps, eren les més nombroses després de les de la CNT.
3. A partir d’aquests inicis van projectar la seva influència cap a altres municipis com Artés, Avinyó, Balsareny, Cardona, Sallent o Santpedor. A nivell municipal, solament van tenir l’alcaldia de l’ajuntament de Mura i no sembla que es degués al seu gran nombre d’afiliats, sinó més aviat al prestigi personal de l’alcalde poumista.
4. Cal destacar la implicació del Partit en la municipalització de l’habitatge (iniciativa seva en diversos municipis), en l’intent de col·lectivitzar el comerç o en algunes col·lectivitzacions (per exemple, al sector del metall va ser determinant un dels seus militants de Manresa, Jaume Armengol). Van convertir El Pla de Bages en un diari de discurs revolucionari, que contínuament publicava consignes per assolir la Revolució Socialista.
5. No obstant això, no sembla que tinguessin suficient preparació política en l’àmbit municipal perquè a alguns llocs (Avinyó, Balsareny, Cardona, Castellbell, Sallent, Sant Fruitós o Santpedor) la seva contribució a nivell municipal va ser gairebé nul·la, sempre supeditada a altres forces majors, com la CNT, amb les excepcions dels seus bastions d’abans de la guerra (Artés, Manresa, Monistrol de Montserrat i El Pont de Vilomara). 
6. El POUM va ser escombrat després dels Fets de Maig. Una de les raons era que en haver enviat tants milicians al front havien descurat la rereguarda. Una altra era que la CNT mai es va prendre seriosament la seva defensa, permetent la liquidació d’aquest Partit. Malgrat això, després de ser purgada de la UGT, la majoria de la militància poumista es va decantar per ingressar a l’organització anarcosindicalista o a les files rabassaires.

Unió de Rabassaires

1. Els rabassaires van ser l’altra força social rellevant a la comarca. Van constituir una font molt important dels conflictes durant el període republicà³. Encara que no hi hagi dades precises de la seva afiliació, podríem calcular-la en prop de 5.000 persones⁴.
2. Després d’Octubre de 1934, els rabassaires es van radicalitzar ràpidament. A nombrosos pobles van ajudar a controlar la situació després del cop d’estat. Van formar comitès – i els van dirigir – sobretot als municipis més petits i més orientats al sector primari. I donat el seu conflicte previ amb els grans propietaris de la terra, van promoure expropiacions de vehicles, masies, molins, terre de conreu, boscos i edificis d’aquells dretans que havien abandonat el poble o dels desafectes cap a la República. De fet, es podria considerar que els sindicats agrícoles tenien una posició revolucionària al començament de la guerra.
3. No obstant això, donada l’obligatorietat de la sindicació en el camp, decretada a la fi d’agost de 1936, es va unificar a la mateixa entitat tots els sindicats agrícoles que hi havia en cada poble. A cada poble solia existir un sindicat d’esquerres i un altre de dretes. En quedar units sota el paraigua d’Unió de Rabassaires, l’entitat resultant es va moderar considerablement. A més, en haver-se repartit terres, s’havien cobert les necessitats immediates de part de la pagesia. Així doncs, cap a 1937 la postura més revolucionària d’entre els rabassaires va quedar en franca minoria.
4. A partir de la tardor de 1936, Unió de Rabassaires es dedicarà a la defensa dels interessos particulars dels seus associats i xocaran amb els revolucionaris a llocs com Balsareny o Cardona. Allà on els rabassaires van tenir poder polític, la revolució apenes es va notar passat l’estiu de 1936.
5. En aquest sentit van presidir 4 municipis en 1936. El número va baixar e 1937, però el van recuperar a l’any següent. Malgrat això, en realitat part del poder municipal d’ERC es basava en els rabassaires i sovint els seus membres més destacats tenien doble militància. En pocs casos, els rabassaires van anar a les files del PSUC. Va ser més habitual veure’ls a la CNT.

Vist tot això, podríem concloure que a l’estiu de 1936 el poder efectiu el van tenir els comitès i les organitzacions que els van impulsar realment: la CNT, la UGT i els rabassaires. A partir de que es va reordenar la rereguarda, cap a l’octubre de 1936, el poder es va compartir entre ERC, la CNT i la UGT. A nivell polític-institucional el PSUC va anar ocupant a poc a poc el lloc de la UGT, mentre que altres forces van desaparèixer (POUM) o van quedar molt minoritzades (UR).

Altres partits com els federals, Acció Catalana Republicana, el Partit Sindicalista, l’Agrupació Sindicalista Revolucionària o Estat Català sempre van ser testimonials a la comarca del Bages.

---

1. A la comarca van existir els escamots dirigits per Josep Padró, de Manresa, Josep Berenguer, de Cardona, Ramon Vers, de Súria, Josep Camprubí, de Sallent, Adjutori Pons, de Moià i mig escamot a La Coromina de Cardona. Cada escamot estava compost per 10 homes i un caporal que era qui donava el nom al grup. Font. Santasusana, Marc (2016). “Implantació d’escamots a comarques l’octubre de 1926” en Santasuana, Marc (2016) Quan la CNT cridà independència. Ed. Base. pàg. 98-99. ↩︎
2. Vargas Puga, Matías (2002). El poder político anarcosindicalista en los Ayuntamientos del Vallés Occidental (1936-1939).   ↩︎
3. Durant la República els treballadors de les vinyes van sol·licitar la revisió de més de 3.000 contractes de treball per a reduir el que li pagaven a l’amo. Suposava el 10% del total de contractes de Catalunya. ↩︎
4. A mitjan 1938 el Sindicat Agrícola de Treballadors de la Terra de Manresa tenia 800 socis. 1937. Comunicacions amb l’Ajuntament. Fons Arxiu Històric de la Ciutat de Manresa. Arxiu Comarcaldel Bages. ↩︎