Per a acabar el recorregut pels pobles i municipis del Bages parlarem de Talamanca. Es tracta d’un altre municipi rural i de petita població. Concretament 236 habitants en 1936. A hores d’ara ja podem assumir el seu perfil sociopolític també, és a dir, amb presència d’un partit catalanista de dretes, la Lliga Regionalista, i un altre d’esquerres, a l’òrbita d’Esquerra Republicana. Cada partit tenia el seu propi sindicat o associació agrària.
Degut als Fets d’Octubre de 1934 va ser processat el rabassaire Josep Prunés Ribalta,1 la qual cosa indica el malestar latent en el camp de Talamanca. Les eleccions de febrer de 1936 van ser còmodament guanyades per la candidatura de dretes, el Front d’Ordre, que va derrotar a les esquerres per 69 a 38 vots.
Coneixem alguns noms d’ERC, relacionats amb el congrés de 1936 d’aquest partit. Es tracta de Ramon Gusi Cortés, amb Adolf Antonés Abat de suplent. El president del partit era Ramon Singla i el secretari Joan Planas. En aquells dies declaraven 10 membres del partit. 2
L’arribada de la guerra va trastocar aquesta correlació amb la irrupció de la CNT. Encara que en el període de major conflicte qui més van estar implicats en la persecució de les persones de dretes i les cremes d’esglésies i ermites eren sens dubte els rabassaires, el component foraster era Confederal. Aquest component tenia dues procedències, la primera, de Navarcles i, la segona, dels treballadors de la carretera. Els patrullers o membres del Comitè (no es coneix amb exactitud la seva composició) – eren oriünds del municipi: Joan Serra Clariana, Joan Guix Estefanell,3 Joan Serra Capellas, Jaume Singla Trullàs, Pere Trullàs Estefanell i Ramon Singla Trullàs. Quant a la seva adscripció sociopolítica, tot indica que eren d’ERC i del Sindicat Agrícola. Els membres del comitè de Talamanca no van realitzar cap execució al poble.
Alguns dels membres d’aquest comitè van ser acusats també de participar a la crema d’esglésies de Mura. També està en cas de Jaume Trullàs Roca (anomenat per la Causa General “trenca urnes” o “trenca urnes”4), veí de Talamanca, acusat de diversos assassinats a Rocafort i participar a la crema d’esglésies a altres pobles, com a Navarcles.
El grup de Navarcles està acusat, per la Causa General, d’incitar o efectuar la crema d’esglésies i de treure les campanes de la torre de l’església, portant-les-hi en un camió fins a Navarcles. Es tractava d’un grup de paletes vinculats a la CNT. Coneixem els noms, ja que apareixen escrits a l’acusació: Francesc Gamisans Postius, com a propietari del camió, Valentí Sallent Trulls, Jaume Escalé Sellés, Jaume Orpina Soler, Bernardino Bartolomé Justo (afusellat després de la guerra), Enric Fornells Grañé, Anton Serra Serra, Vicenç Lloret Llorca i Jaume Guitart Vilarnau.
El grup de la carretera el formava una brigada de treballadors procedents de Castelló, Requena i Oriola (Orihuela). Els seus noms eren Francisco Giral Ribes, Ambrosio Tarín Expósito, els germans Anastasio, Leopoldo i Vicente Martínez Ródenas i Francisco Prunés Reche. Van ser acusats d’assassinar un company seu que no es va voler afiliar al sindicat, per la qual cosa s’intueix que va ser una discussió i es dedueix que abans de la guerra no tenien cap afiliació sindical. El cadàver no va poder ser identificat al no portar documentació. Després de la guerra aquests acusats havien desaparegut o estaven presos lluny del poble i la Causa General deixa sense identificar el cos que estava enterrat en el cementiri municipal.
Per si aquests grups fossin pocs per a un poble com Talamanca, també va fer la seva aparició el grup de Nònit Puig, un dels dirigents de Unió de Rabassaires i oriünd de la veïna Rocafort, però en aquells dies era cap de les patrulles de Manresa. Havia vingut a Talamanca a “resoldre un cas”. Es tractava de la botiga i estanc de Valentí Singla Oliver, comerciant dretà. Als pocs dies del conflicte bèl·lic el seu negoci va ser expropiat. Es van emportar tot el gènere i fins a les prestatgeries per a constituir la Cooperativa Agrícola Ferrer i Guàrdia, situada a l’església. El 21 d’agost Singla va rebre una multa del Comitè Comarcal d’Enllaç Antifeixista, situat a Manresa, representat per Nònit Puig. Aquest va arribar amb alguns patrullers de Manresa que, acompanyats d’alguns elements del poble, li van imposar al comerciant una multa de 500 pessetes. Més endavant, el comerciant no va aguantar més l’ambient del poble i se’n va anar, a Navarcles i allà va ser detingut pel seu comitè i portat a Manresa on va ser perdonat a canvi d’una altra multa. Més tard Nònit Puig, al capdavant de la seva patrulla, va amenaçar al secretari de l’Ajuntament, Jaume Sellarés Serra, però l’assumpte no va passar a majors.
Del que sí que hi ha notícies és d’expropiacions de finques i boscos, que en algun cas va ser venuda la seva fusta per a llenya a les ciutats. En concret es van requisar set propietats els amos de les quals havien desaparegut en esclatar la guerra: Es castell, Ca Rubí, Els Janeres, El Russinyol, La Vall i Solavicens.
Tornant a la política local, el 22 d’octubre, es va constituir el Consell Municipal. Estava format per 3 membres de la CNT altres 3 d’ERC. Es va nomenar a Jaume Singla Trullàs com a alcalde per la CNT.5 Es coneixen els noms dels altres alcaldes que hi va haver durant la guerra: Joan Serra Clariana, Valentí Planas Guix i Josep Singla Serragranera. Desconeixem a quina organització representaven, però molt possiblement tots eren d’ERC.
Tampoc ens resol aquest assumpte la resta de noms. Per exemple, la Causa General indica que hi havia un tinent alcalde, Ramon Singla Trullàs, i també diversos consellers més: Josep Trullàs Sellarés, Joan Guix Estefanell, Joan Guix Serra, Ramon Prunés Casanova i Joan Trullàs Casajuana. És bastant probable una doble militància de diversos d’ells entre ERC i CNT, representant a aquestes organitzacions a conveniència. Sabem que la CNT tenia 21 membres i la seva seu al carrer Raval, 19.
Després de la guerra hi va haver deu persones jutjades sumarísimamente. I una d’elles, Jaume Singla Trullàs, va ser condemnat a cadena perpètua, encara que va sortir lliure en 1943.
Com a resum d’aquest municipi, podem veure el frenesí que es va apoderar del poble al juliol de 1936. Els rabassaires es van radicalitzar i alguns d’ells van passar a la CNT. També ho van fer els treballadors de la carretera, dinàmica que ja hem vist en altres poblacions com ara Aguilar de Segarra, Calders, Marganell, Rajadell o San Salvador de Guardiola. I a partir del mes d’octubre es desenvolupa un ambient de convivència entre la CNT i ERC que gestionaran el poble fins al final de la guerra.
- El Dia, 01/08/1935, p. 6. ↩︎
- Esquerra Republicana de Catalunya, Talamanca. 25/05/1936. Papers recuperats del franquisme que són a l’Arxiu Comarcal del Bages. ↩︎
- Al capítol de Sant Fruitós trobem a Valentí Guix Estefanell com a milicià de la Columna Terra i Llibertat. Ignorem si era oriünd de Talamanca i germà del membre del Comitè. També ignorem si vivia a Sant Fruitós o s’havia desplaçat des de Talamanca. ↩︎
- Aquest sobrenom tan cridaner fa referència a les eleccions de 1934 o de 1936, a causa dels atacs a les urnes en diversos municipis per membres de dretes o esquerres, començant per Manresa. Trullàs podia haver trencat les urnes de Talamanca, on veiem que guanyava la Lliga còmodament. ↩︎
- CDMH, Salamanca. PS – Barcelona 288, 4, 72 ↩︎
