Sant Mateu de Bages – Bages de’n Selves (i Valls de Torroella)

Es tracta d’un municipi completament rural format de diversos nuclis petits de població, llogarets, i de masies disperses. En concret els nuclis són els de Castelltallat, Coaner, Salo, Sant Mateu i Valls de Torroella, existint alguns llogarets més, com ara Mejà o Claret dels Cavallers.

En canvi, Valls de Torroella va constituir un cert problema perquè, en ser construïda la Colònia Valls a finals del segle XIX per part d’Esteve Valls, aquest la va edificar a banda i banda del riu Cardener. Això implicava que la majoria dels edificis estaven construïts dins dels límits del municipi de Navàs. D’aquesta manera, la segregació de Valls respecte d’aquell municipi es va convertir en una reivindicació veïnal que es va materialitzar durant la Guerra Civil, el 1937. En aquella ocasió la Generalitat va aprovar la seva adscripció definitiva a Sant Mateu de Bages per decret del 16 de febrer de 1938. El posterior govern franquista deixaria sense efecte aquesta mesura que no es va reestablir fins a l’any 2000. Cal indicar que durant la guerra el nucli de Palà, situat a un quilòmetre de Valls, va quedar del costat de Navàs.

D’aquesta manera, al cens d’abril de 1936 es comptabilitzaven 1.034 habitants a Sant Mateu, sense tenir en compte els altres 1.000 habitants que hi havia entre Palà i Valls. De la resta de nuclis, coneixem que Castelltallat tenia 244 habitants i Salo altres tants. Caldria afegir que, durant la guerra, el 23 de gener de 1937, el municipi va secularitzar el seu nom, passant a Bages de’n Selves, a causa dels seus abundants boscos de pins.

La vida sociopolítica de Sant Mateu estava lligada al bosc i al camp, i per això també al conflicte rabassaire. La parceria era una pràctica habitual respecte a la relació de la terra. Per això cal considerar el predomini polític rabassaire en el municipi abans de la guerra, que compartia amb les organitzacions dels propietaris, afins a les dretes, bastant fortes aquí. L’ambient conservador estava molt arrelat i la República a penes va sentir-se al municipi. El conreu típic era la vinya i les oliveres, però també hi havia camps de blat, horts i bastant ramat, així com grans extensions boscoses de les quals s’obtenia fusta i carbó vegetal. Al municipi s’explotaven, a més, els boscos. L’excepció seria la fàbrica de la Ribera de Coaner, una explotació lligada al tèxtil, i una petita mina de carbó amb diversos pous, anomenada mina d’Otgé o de Milhomes.

Si aquest era l’ambient general als llogarets de Sant Mateu, caldria fer notar el contrast amb el fet que la Colònia Valls sempre va ser un objectiu dels sindicats des de l’entrada en funcionament de la fàbrica, en 1903. La primera menció és de l’any de 1923 al setmanari de la CNT de Manresa, El Trabajo.

A l’inici de la República, la Confederació va celebrar un míting d’afirmació sindical a Valls que va permetre l’arrelament d’una organització sindical a la fàbrica Manufactures Valls, SA. Els oradors van ser Josep Farriols i Guzmán Val, de Súria, i Fernando Trigo i Quirze Narcís Canela, de Manresa. Tots eren coneguts militants de la CNT i de la FAI. La crònica per a El Trabajo va ser escrita per un militant de la colònia anomenat Dionís Mateu.¹ Poques notícies va oferir l’organització de Valls més enllà d’una subscripció a favor d’una vaga a l’agost.² A part d’això i d’alguna referència escrita per Aurelio Canteli, de Súria, sobre un capellà reaccionari de la població, però no comptem amb més informació del sindicat. El més probable és que aquest petit sindicat quedés desorganitzat el 1932 i els pocs militants que hi hagués es vinculessin als Sindicats d’Oposició de la CNT, degut a la paralització de la CNT a Súria a partir de 1933. I, atès que el comunisme pro-soviètic de la localitat minera va aconseguir arrelar-hi cap a aquest mateix any, aquest va aconseguir expandir-se per altres llocs veïns a la primavera i l’estiu de 1936, arribant així a Valls.

Tornant als llogarets rurals, les eleccions municipals de 1934 va haver-hi bastants incidents provocats pel trencament de les urnes electorals per part de membres d’ERC, incidents en els quals va participar el propi candidat a alcalde per ERC, Isidre Gubianes Gras. A Salo, un atac similar va donar peu a una baralla multitudinària entre simpatitzants de les dretes i de les esquerres que va provocar sis o set ferits.³

Del municipi no tenim molta informació de com van transcórrer els primers mesos de la guerra. Coneixem que l’alcalde Francesc Planas Martí i tots els consellers de la llista de la dreta, que governaven el poble des de 1934 van haver de dimitir a la sessió del 26 de juliol de 1936. Van ser substituïts per una llista íntegrament de militants d’ERC. El nou alcalde-president va ser Joan Clotet Viladrich.

Es van constituir comitès antifeixistes a tots els nuclis de població. Ens han arribat els noms del Comitè de Sant Mateu: Ramon Carol Santasusana, president, Joan Claret Sató i Josep Clotet Caella. Tots vinculats als rabassaires i a Esquerra Republicana, que podem considerar les úniques organitzacions existents en el municipi.

No obstant això, a les poques setmanes es van crear tant el PSUC com la CNT i la UGT. A nivell institucional, el 22 d’octubre es va constituir el Consell Municipal, quedant com a alcalde Ramon Carol Santasusana, que s’havia passat en aquells dies al PSUC. ERC tenia 3 consellers: Josep Gras Gili, Josep Barcons Costa i Valentí Vilalta Planas; la CNT altres tres: Jaume Gubianas Ferran, Pere Vilademunt Prat i Joan Claret Sató; el PSUC a l’esmentat Carol i a Jaume Bros Puig i els rabassaires a Vicenç Planas Gall.⁴ Cal indicar que la Casa Consistorial va ser a la casa Muntaner de Castelltallat fins a juny de 1937, moment en el qual es traslladaria a l’antiga rectoría de Sant Mateu.

A la Causa General també ens indiquen els noms del Comitè de Salo: Ramon Bartrons Codina, president, Josep Gangonells Querol, Joan Puig Ferrer, Josep Pessarrodona Bosch, Francesc Simó Serra i Miquel Dalmases Company. En la postguerra gairebé tots es van intentar disculpar dient que havien estat obligats per Bartrons. El comitè va ser conegut també com a “comitè de rabassaires de Meià”, ja que tots eren membres del Sindicat Agrícola.

Gràcies a en Dalmases tenim un relat de com es va viure el 19 de juliol en aquest poble. A ell li va agafar l’aixecament fent la sega, a una finca d’un propietari d’un altre municipi. La desinformació era total. Es parlava de cotxes o camions que pujaven per la carretera amb milicians executant a tothom. La por entre els propietaris era palpable, però també hi havia por entre la població treballadora del camp, que no sabia què esperar-se. El Comitè de Salo es va fundar el 26 de juliol en una assemblea general a la qual també van assistir els propietaris del poble. Com no s’oferia ningú per a presidir, va assumir el càrrec un veí que procedia de Sabadell, Ramon Bartrons. Ell es va encarregar de reunir la resta.⁵ El Comitè estava plantejat com un organisme d’autodefensa contra les expedicions dels altres pobles abans que per a evitar qualsevol episodi feixista. Podem suposar que els comitès dels llocs més apartats també tenien aquesta naturalesa.

En relació amb aquest comitè, a la Causa General es pot llegir un succés digne de ressenyar. L’1 d’octubre de 1936 va ser assassinat a trets Josep Gangonells Carol, membre d’Unió de Rabassaires. L’acusació de la fiscalia indica que va ser mort pel fet que en tornar a la població en camió després “un robatori” aquest es va negar a compartir el seu “botí” amb els seus companys. En realitat, presumptament, va ser assassinat per quedar-se amb diners i objectes dels registres. Quan els seus companys anaven a executar-lo, el camió va bolcar, i en Gangonells es va trencar una cama. Per aquest motiu li van portar a l’hospital i li van realitzar la cura. Però quan sortia de l’hospital, l’estaven esperant els seus excompanys, i el van matar.⁶ Ramon Bartrons no lliuraria el camió al consell municipal fins a novembre de 1937.

D’aquests fets solament va quedar exonerat Dalmases perquè aquell dia no anava amb els seus companys. No cal creure a ulls clucs el que digui la Causa General, escrita per la gent que pretenia processar a tota aquesta gent, però tot indica que va haver-hi una discussió i en Gangonells va resultar mort a conseqüència d’ella. El succés ens recorda al de Vilatorrada per la seva violenta manera de resoldre les diferències sense comptar en absolut amb les autoritats republicanes.

Un altre dels comitès, el de Castelltallat, pel que sembla estava format, entre altres, per Pere Clotet, masover de cal Pons, i Ramon Carol, masover de cal Vinyes Nou, que no sabem si es tracta de la mateixa persona que l’alcalde de Sant Mateu. El cas és que aquest comitè es va encarregar de la crema de l’església, encerclats d’un munt de gent que els animava, així com de la imposició de multes a les persones de dretes i també de vendre les campanes del poble per a fondre-les i fer armes.⁷

A part d’això al municipi no hi hagueren víctimes mortals fins a finals de 1938, quan van ser assassinats al bosc, i per decapitació, Joan Viladés Portella i el sacerdot de Coaner, Ramon Guitart, dretans del poble, i dues persones més de fora. Del fet van ser acusats diversos veïns de Valls de Torroella, encara que també s’apuntava a l’actuació dels Carrabiners. Les zones boscoses i les masies més apartades eren lloc pels emboscats, normalment homes en edat militar que fugien de la conscripció obligatòria. A les muntanyes de Sant Mateu van arribar a amagar-s’hi entre 200 i 300 emboscats, molts de Manresa.⁸ Sant Mateu era un lloc de pas en la ruta cap a Andorra que seguien els qui volien passar-se a l’altre bàndol. La memòria oral de la localitat recorda que quan arribaven els guàrdies era la pròpia gent del Sindicat la que avisava als veïns de dretes perquè s’ocultessin. Molts veïns ocultaven persones a les seves propietats.           

Del que sí que s’atribueix a l’acció dels comitès de 1936 és de la crema de les esglésies, capelles i ermites que tenia la població, així com d’imposar multes de reparació a les persones de dretes més destacades. No es tenen notícies de finques confiscades, excepte cal Paradís de Salo, encara que és bastant probable que n’hi hagués algunes més.

Com hem dit anteriorment, a Valls de Torroella pel que sembla la CNT va entrar en crisi entre 1932-33 i aquesta no es va recuperar organitzativament fins a la guerra. La primera notícia que es té d’un míting realitzat per l’organització anarcosindicalista en la Colònia Valls és l’1 de novembre de 1936. Va ser presidit per Ramon Vilademunt, segurament president del ja en aquells dies actiu, Sindicat Únic d’Oficis Varis de Valls de Torroella. Van participar com a oradors Cavaller, Rifá i Nati Mulet.⁹

Quant a la vida orgànica, el SUOV de Valls de Torroella de la CNT va enviar una delegació al Ple Regional de Camperols del 7 i 8 de gener de 1938. Es coneixen els noms dels delegats: Josep Sirera i Antoni Armengod. S’indica que el secretari del sindicat era Josep Arnau.¹⁰

Pel que respecta a la UGT, sabem que va ser fundada a Valls el 15 de setembre de 1936, mentre que, a Sant Mateu de Bages o Bages de’n Selves, la UGT data del 5 de gener de 1937. El setembre de 1937 la UGT comptabilitzava 315 afiliats (dels quals cotitzaven 270) per a Valls i 68 per a Sant Mateu. Es coneixen els noms del president i el secretari de la UGT de Valls, que són respectivament Francesc Agut i Joan Garriga.¹¹

Unió de Rabassaires potser era el major grup organitzat del municipi, excloent-hi Valls. De totes maneres solament coneixem els noms del seu president en Salo, Antoni Santasussana Caellas, i del seu pare, Josep Santasussana Simó. Aquest sindicat va ser el que es va encarregar de la tala d’arbres de la finca confiscada dels Rovira. Tots dos havien estat interventors d’ERC en les eleccions anteriors a la guerra al costat de Josep Puig Ferrer.

Valls també va tenir un comitè revolucionari. Estava conformat per Josep Tristany, Lluís Montanyà, Ramon Vilademunt, Joan Claret i Francesc Agut. El comitè va evitar qualsevol tipus de vessament de sang i fins i tot van simular cremar els mobles de l’església. A les cinc o sis setmanes es va formar el segon comitè, que era d’enllaç entre les colònies de Valls i Palà, en el qual van participar Joan Cervià, Ramon Vilademunt, Antonio Armengot i Prudenci Prat. Aquest comitè va fer pagar multes a la fàbrica i a diferents personalitats de dretes, considerades faccioses. Cap d’aquests comitès va cometre assassinats en aquesta època.

De la CNT es desconeixen les seves dades d’afiliació, però tot indica que era una quantitat considerablement menor a la de la UGT. El cens obrer de Valls era d’unes 550 persones, per la qual cosa podem calcular en unes 200, les que estaven afiliades en la central anarcosindicalista. En aquest cas, se sap que Maurici Sivila era el delegat de la CNT a la fàbrica de Valls, i va ser president de la Junta del sindicat, mentre que Josep Arnau va ser el secretari, com hem vist abans.

Així mateix, es desconeix també les dades d’Unió de Rabassaires, que apareix com a hegemònica en el terme municipal, encara que no a Valls. Existien sindicats agrícoles a tots els nuclis de població. El cens agrícola es componia de 150 persones, entre petits propietaris i bracers.

A Valls de Torruella es va constituir una agrupació de Joventuts Llibertàries el 19 de gener de 1938, data bastant tardana en comparació amb altres poblacions. Per desgràcia, desconeixem els noms de la seva junta.¹²

Quant a economia, de les actes municipals es desprèn que els tallers de Santiago Vives van ser col·lectivitzats. A més, es va vendre la fusta dels pins de les finques expropiades de la família Rovira, de cal Paradís de Salo, a una fusteria col·lectivitzada de Manresa. La finca era propietat de Ramon Rovira Farrés, que va fugir del poble per a no ser localitzat.

A l’octubre de 1937 es va inaugurar l’escola mixta de Castelltallat, situada a l’antiga casa rectoral. A l’acte va participar l’alcalde, Ramon Carol, i el conseller de cultura, Josep Termes, diversos càrrecs comarcals del PSUC com Padilla i Joan Dueso, així com Anna Espelt d’ERC de Manresa.¹³

En aquells dies es va haver de reconstituir l’ajuntament per decret de la Generalitat. En aquest cas, solament va haver-hi un canvi, amb l’entrada del cenetista Ángel Soler Pubill que substituïa a en Vilademunt. És bastant probable que tots els cenetistes que van participar en el Consell Municipal fossin de Valls de Torroella.

Un dels debats habituals va ser la segregació de la colònia Valls de Torroella, que va passar a formar part del municipi. Un altre tema recurrent era l’explotació dels boscos, en la qual l’ajuntament va prendre un rol directiu.

Al llarg de la guerra van morir diversos joves mobilitzats per l’Exèrcit republicà com ara Teodor Agut Pintó, Joan Barturó Muns, Àngel Borràs Clotet, Josep Figueras Duarri, Marià Selvas Comelonga, Lluís Sucarrats Xarpell i Joan Trias Puigchaulens. Aquest llistat, del Memorial Democràtic, contrasta amb la memòria oral de Sant Mateu, que indica que solament van morir dos mossos de Cal Pla que havien anat voluntaris al capdavant de Terol,¹⁴ potser perquè els altres anessin de Valls de Torroella i encara no consideressin a aquells habitants com a part del poble.  

En 1939, encara durant la guerra, van ser assassinats per la repressió franquista Jaume Claret Sató,¹⁵ Antoni Guades Serra, Domènec Pérez Borifil, Camil Pujol Playà i Maurici Sivila Alsina.¹⁶ I ja a la postguerra van ser executats dos habitants de Valls de Torroella anomenats Joan Cervià Bardera i Lluís Muntanyá Vilaró i, a més, Josep Tristany Soler va ser condemnat a mort, encara que no executat. Els tres eren de la CNT. En total, unes 42 persones del municipi van ser jutjats sumarísimamente i, entre ells, hi havia una dona, Consuelo Serra Solana.

A l’exili francès va morir Manuel Bergés Arderiu, al desembre de 1943. Mentre que al desembre de 1944 un grup de maquis que procedien de França camino de Barcelona va ser descobert mentre descansaven a una masia abandonada de Coaner. Allà van passar 15 dies, i van ser descoberts per veïns que els van denunciar a les autoritats. El 10 de desembre va arribar de Suria un camió carregat de guàrdies civils i excombatents voluntaris que van envoltar la casa i van matar els deu maquis.¹⁷

1. El Trabajo, 03/06/1931. P.4 ↩︎
2. El Trabajo, 15/08/1931, p.1 ↩︎
3. Resulta interessant veure la correlació de forces a Salo, que en aquest moment era de 130 vots a favor de la Lliga i de 32 per a ERC. El Pla de Bages, 15/01/1934, p. 6 ↩︎
4. Pozo González, José Antonio. El poder revolucionari a Catalunya durant els mesos de juliol a octubre de 1936. Volum III p. 121. Actas Municipales de Sant Mateu de Bages, 22/10/1936. ↩︎
5. Entrevista a Miquel Dalmases Company. L’Arada, 2013. ↩︎
6. Causa General, Sant Mateu de Bages. p49. ↩︎
7. Pujols, Dolors (coord.). Memòries de Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L’Arada, 2017. pp 219-220. ↩︎
8. Pujols, Dolors et al. (2018). Memòries del jovent d’ahir. Història popular i relats de vida al poble de Sant Mateu de Bages. L’Arada, SCCL. p. 118 ↩︎
9. Solidaridad Obrera, 11/11/1936, p.8 ↩︎
10. Delegats al Ple Regional de Camperols, 8/1/1938. CDMH – Político-Social – Barcelona, Generalitat – Ligall 920, 1, 67. ↩︎
11. El 12 de febrer tenien 301 afiliats, dels quals 281 eren del ram del tèxtil. Aquest document ens diu que la UGT va ser fundada el 8 d’agost.
    III Congreso Regional de Catalunya de la Unión General del Trabajo. Sant Mateu y Valls de Torroella. Papers recuperats del franquisme que són a l’Arxiu Comarcal del Bages. Sindicats. ↩︎
12. CDMH, Salamanca, Político-Social – Barcelona, Generalitat – ligall, 140, 4, carp. 2, Doc 68. ↩︎
13. Inauguració d’una escola. El Dia, 27/10/1937. P. 2 ↩︎
14. Pujols, Dolors et al., 2018: p. 123 ↩︎
15. Jaume Claret representaba a la CNT a l’ajuntament. ↩︎
16. Datos de El Cost Humà de la Guerra Civil espanyola a Catalunya. Consultar Albert Fàbrega (2005) para el caso del asesinato de Claret, Pujol y Sivila, o verlo en el capítulo de Súria. ↩︎
17. Gómez, Marta; Sarri, Glòria. Nou maquis morts al Borrell de Sant Mateu de Bages. Revista Dovella, tardor 2009. <https://core.ac.uk/download/pdf/38987289.pdf> ↩︎