Sant Salvador de Guardiola – Guardiola de Bages

Del municipi de Sant Salvador de Guardiola hi ha escassa informació. En estar bastant prop de Manresa, la seva vida política pivotava cap a la capital comarcal, encara que tingués la problemàtica central com la d’altres pobles: el conflicte rabassaire. Si és el cas, els rabassaires de Guardiola compartien el malestar de tots els seus companys d’altres poblacions. Això queda de manifest després de la repressió dels Fets d’Octubre de 1934, ja que apareix com a processats Pere Servitge Tarrés, militant d’ERC,¹ i Francesc Enrich Sellarés, rabassaire.²

De la importància relativa de les organitzacions ens dona compte l’aval que va estendre la secció local d’ERC per als seus delegats al congrés d’aquest partit, celebrat el maig de 1936. En aquesta ocasió Jaume Bertran Monsey i Joaquim Guitart Serra (suplent) van representar al municipi. Eren solament onze socis. Figurava com a president del partit Josep Vinyals, i secretari, Jaume Bertran. Tenien el seu local al Centre Cultural Republicà. Així doncs, en esclatar la guerra, l’Ajuntament va quedar sota el control total d’ERC.

En aquell moment, la població era de 746 persones censades, la majoria disperses a les masies, encara que hi destacaven els nuclis de Guardiola i Salelles.

Els primers dies de la guerra van ser de gran violència en el municipi. Es va constituir un Comitè Antifeixista que va ocupar el Centre de Dretes. Després de la guerra es va acusar el Comitè d’incendiar les esglésies ajudats per uns obrers “forasters”, que treballaven a la carretera. Aquests forasters – i altres potser, vinguts una mica més tard – van ser els que van conformar la CNT local. La Causa General diu que el moviment revolucionari es va iniciar per aquestes persones que es van unir al “comitè local rabassaire” (afegiríem que també d’ERC, encara que aquests membres republicans també serien rabassaires) per a imposar el nou ordre revolucionari. D’aquests forasters tenim alguns noms: Nemesio Pérez Elías, Francesc Rodríguez, José Flores Jódar (àlies, Pepis) i Manuel Ruestres Bartra (mecànic, resident a Manresa).

Respecte al Comitè, aquest es componia pels abans esmentats, que representaven a la CNT, i per diversos membres dels rabassaires i ERC com ara Francesc Vila Vila, Joan Vila Ollé, Pere Vila Ollé, Josep Vila Rius i Joan Ollé Gamisans. Estava presidit per Francesc Enrich Sellarés, que ja havia estat detingut el 1934, tal com hem vist.

Durant l’estiu de 1936 van morir de manera violenta nou veïns del poble vinculats amb la CEDA i els altres partits de la dreta. Els seus noms eren Joan Pladellorens Llobet, Joaquim Miralda Riba, Anaclet Masats Bach, Josep M. Masats Elias, Ricard Masats Bach, Àngel Masats Vilarnau, Salvador Vila Oliva, Jaume Barnaus Rius, Florenci Muntané Lleonart i Melcior Rovira Codina. En 1939 van morir dues persones més, però aquests assassinats no tenien res a veure amb l’acció dels comitès i els grups revolucionaris. A més, el setembre de 1936 van aparèixer en els límits territorials del municipi una dotzena de cadàvers d’Artés, així com diversos més d’altres llocs, entre ells l’anterior alcalde de Navarcles.

A la Causa General s’acusa directament a Pere Servitge Torres (o Tarrés, tal com apareix entre els detinguts de 1934), el seu fill Joan Servitge Pladellorens, Francesc Turrión Sellarés, Joan Seubas Cots i Nemesio Pérez Elías.

Respecte a les confiscacions cal indicar que els diferents partits es van instal·lar en locals amplis, adequats per a les seves activitats. La CNT ho va fer al Sindicat Catòlic Agrícola, mentre que la UGT a la casa de Joaquim Miralda. Durant la guerra les esglésies van ser reconvertides en centres d’acolliment per a refugiats (la de Guardiola) o utilitzades com a cafè (la de Salelles). A més, es van expropiar les terres de Nofre Matal i de Joaquim d’Angullol, mentre que el Centre Cultural Republicà va ser reconvertit en un grup escolar.³

El 16 d’octubre de 1936 es va constituir el nou Consell Municipal, amb representació de tots els partits antifeixistes amb presència en el municipi. Es componia per 3 membres d’ERC, 3 de la CNT, 2 del PSUC i 2 de Unió de Rabassaires. El gener l’UR va perdre un d’aquests consellers, ja que per llei no li corresponia. Així i tot, l’alcalde de tota la guerra va ser el rabassaire Francesc Enrich Sellarés, que representava a ERC.⁴  Es desconeixen els altres membres del Consell Municipal, però per referències indirectes coneixem la presència del cenetista Manuel Ruestres.⁵

Durant la guerra van morir a diverses accions al front Jaume Llobet Oliveras i Jaume Serratosa Nogué i van desaparèixer Jaume Sellarés Alsina, Jaume Servitge Llovet i Benet Vila Sellarés. Un preu bastant alt per al número de mobilitzats. A més d’aquests, cal recordar que l’entrada de les tropes franquistes no va ser en absolut innòcua. A una masia del poble, situada en l’anomenat Torrent de la Per, les tropes ocupants van assassinar un matrimoni de masovers i un soldat republicà, després de violar a la dona. Es diu que el soldat va ser decapitat. Les restes del matrimoni van ser enterrats al cementiri, mentre que al soldat li van enterrar prop de la carretera.⁶

Després del final de la guerra el poble va tenir 23 persones preses. El règim va executar en Francesc Enrich Sellarès, Joan Pujolà Rius i Josep Servitge Tatché (àlies, Cotoliu). Tots tres relacionats amb els rabassaires i ERC i amb l’Ajuntament, ja que Pujolà era jutge de pau i Servitge el secretari municipal. També va ser executat el cenetista Manuel Ruestres Batra, no obstant això, ho va ser per la seva relació amb uns fets de l’estiu de 1936 ocorreguts a Manresa.

Es pot concloure després del que hem vist, que el municipi de Sant Salvador de Guardiola durant la guerra no va perdre en cap moment el seu component rabassaire a pesar que les forces obreristes van agafar un cert protagonisme llavors. Malgrat això, ni la CNT ni la UGT van ser rival per al predomini polític dels rabassaires, i en tot moment van tenir bones relacions.

1. El Dia, 01/08/1935, p. 6. ↩︎
2. López Esteve, Manel. “Annex II, Relació de detinguts i empresonats per la insurrecció d’Octubre entre octubre de 1934 i gener de 1935.” En Els fets del 6 d’octubre de 1934. ↩︎
3. CDMH, Salamanca Político-Social – Barcelona, Generalitat – Legajo , 167, 3, 105.  ↩︎
4. CDMH, Salamanca Político-Social – Barcelona, Generalitat – Legajo , 308, 1, 62. ↩︎
5. La Causa General dóna els noms d’ERC, UGT y PSUC.
   De ERC: Josep Servitge Tatché (Cotoliu), Joan Pujolà Rius, Francesc Enrich Sellarés, Josep Gamisans Duocastella, Joan Bacardit Sellarés, Josep Enrich Sellarés, Joan Seubas Cots, Francesc Vila Vila, Pere Servitge Torras y Mateu Casals Vendrell.
   De la UGT: Jaume Enrich Sellarés, Benet Vila Sellarés, Mateu Casals y Josep Pons Tatgé.
   Del PSUC: Ignasi Servitge Cos, Pere Alsina Alsina y Lluis Gamisans Llovet. ↩︎
6. Fàbregas, Albert (2005), p. 111. ↩︎